La malaltia d’Alzheimer (EA), la causa més freqüent de demència en la gent gran, és un trastorn neurodegeneratiu progressiu en el qual les neurones d’una persona -i les connexions entre elles- es degraden causant pèrdua severa de memòria, deficiències intel·lectuals i deteriorament de les habilitats motores i de comunicació.
L’Alzheimer es caracteritza per l’acumulació anormal d’una proteïna anomenada beta-amiloide (Aß) al voltant de les neurones, el que dificulta la seva activitat i desencadena la seva degeneració. Per tant, la connexió entre l’acumulació d’aquesta proteïna en el cervell i el desenvolupament dels dèficits cognitius en la malaltia ha estat una àrea d’interès de la investigació científica.
Recentment es va descobrir que l’oxitocina està involucrada en la regulació de l’aprenentatge i el rendiment de la memòria, però fins ara, cap estudi ha examinat l’efecte de la aquesta hormona en el deteriorament cognitiu induït per l’agregació de proteïna beta-amiloide.
Seguint aquesta línia d’investigació, un equip de científics la Universitat de Ciències de Tòquio, va analitzar com l’oxitocina, una hormona coneguda pel seu paper en el sistema reproductiu femení i en la inducció dels sentiments d’amor i benestar, podria usar-se per tractar trastorns cognitius com l’Alzheimer.
Les troballes de l’estudi plantegen la possibilitat que l’oxitocina podria ser una nova modalitat terapèutica per al tractament de la demència causada per la malaltia d’Alzheimer.
Amb aquesta fi, l’equip va començar per dosificar mostres d’hipocamp de ratolí amb proteïna Aß per confirmar el seu paper en la disminució de les capacitats de senyalització de les neurones a l’deteriorar la seva plasticitat sinàptica.
Seguidament, els investigadors van evidenciar un augment de les capacitats de senyalització després d’una perfusió amb l’hormona oxitocina, el que suggereix que la trucada hormona de l’amor pot revertir el deteriorament de la plasticitat sinàptica provocada per l’acumulació de proteïna Aß.
Un possible tractament?
Per descobrir com l’oxitocina aconsegueix això, els investigadors van realitzar una sèrie d’experiments addicionals.
En un cervell normal, l’oxitocina actua unint-se a estructures especials en les membranes de les cèl·lules cerebrals, anomenades receptors d’oxitocina. Els científics “van bloquejar” artificialment aquests receptors en les mostres d’hipocamp de ratolí per veure si l’hormona podria revertir el deteriorament induït per Aß de la plasticitat sinàptica sense unir-se a aquests receptors.
La malaltia d’Alzheimer, la causa més freqüent de demència en la gent gran, és un trastorn neurodegeneratiu que causa pèrdua severa de memòria, deficiències intel·lectuals i deteriorament de les habilitats motores i de comunicació.
Tal com s’esperava, quan els receptors d’oxitocina estaven bloquejats, l’hormona no podia revertir l’efecte de l’acumulació de proteïna Aß, el que demostra que aquests receptors són essencials per restituir la plasticitat sinàptica observada.
Aquests resultats plantegen la interessant possibilitat que l’oxitocina podria ser una nova modalitat terapèutica per al tractament de la pèrdua de memòria associada amb trastorns cognitius com la malaltia d’Alzheimer.
Els autors de l’estudi tenen l’esperança que les troballes obrin una nova via cap al desenvolupament de nous medicaments per al tractament de la demència causada per la malaltia d’Alzheimer.
Mary Quintero
https://www.tekcrispy.com/2020/07/20/oxitocina-tratamiento-alzheimer/
