El dèficit de places residencials per a persones majors continua augmentant i serien necessàries almenys 35.000 places per a atendre la demanda actual de persones en Dependència Severa i Grans Dependents, segons un informe de l’Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials.
En els tres anys posteriors a la pandèmia (2021, 2022 i 2023) han augmentat en 6.031 les places residencials, mentre que la població major de 65 anys s’ha incrementat en més de 600.000 persones en aquest període, explica l’informe basat en dades del Imserso.
A començament de 2024 hi havia a Espanya 395.065 places residencials per a majors, 3.510 menys que l’any anterior.
“Les dades recentment publicades per Imserso indiquen un retrocés del sector residencial en 2023, tant en el nombre absolut de places com en l’índex de cobertura (percentatge de places sobre majors de 65 anys), que és el més baix des de 2010”, assenyala a EFE el coordinador de l’estudi, Gustavo García.
Segons l’anàlisi, serien necessàries 89.324 places residencials per a aconseguir 5 places per cada 100 persones majors de 65 anys.
Les comunitats amb major dèficit de places són Andalusia i Comunitat Valenciana, amb 35.857 i 24.801 respectivament; entre les dues sumen més de les tres quartes parts del dèficit (67,9%).
Mentrestant, en sis comunitats hi ha un excés de places respecte a la seva ràtio de places per persones majors de 65 anys: Castella i Lleó 17.764, Castella-la Manxa 7.072, Aragó 4.859, Extremadura 4.096, Astúries 1.237 i La Rioja 408.
El 69,6% de les places per a majors són de finançament públic, un total de 275.094, enfront de les 119.971 exclusivament privades.
S’inclouen dins de finançament públic places en centres públics, places concertades en centres privats i places que es financen amb la prestació vinculada al servei.
Les comunitats amb major cobertura de places de finançament públic són Castella i Lleó i Castella-la Manxa, seguides d’Extremadura i Aragó; les que menys són Canàries, Múrcia i Comunitat Valenciana.
L’associació lamenta que no s’hagin fet “passos decidits” en l’aplicació de l’estratègia del nou model de cures, reforçant els serveis d’atenció domiciliària.
Explica que l’ajuda a domicili es manté en 2023 pràcticament igual que l’any anterior en una cobertura de 5,5%, només sis dècimes més que l’any previ a la pandèmia.
A més, la mitjana d’hores d’atenció i cures només aconsegueix 21,1 hores mensuals, el mateix número que l’any 2012.
“Aquestes dades tan pobres i l’escassa o nul·la evolució que registren en els últims anys, impedeixen avançar en l’estratègia de desinstitucionalització, sense que el seu cost recaigui sobre les pròpies persones o els seus familiars, i gairebé sempre en prejudici de la vida personal i de la conciliació dels qui solen ser de manera aclaparadora els qui proporcionen aquestes cures: les dones”, conclou García. EFA