ca

“Fomentar los estilos de vida saludable reducirá la prevalencia de la enfermedad de Alzheimer”

 

José Luis Cantero Lorente és Catedràtic de Fisiologia i dirigeix ​​el Laboratori de Neurociència Funcional de la Universitat Pablo d’Olavide, que participa, a través d’CIBERNED (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives), en una xarxa científica coordinada per l’Institut de salut Carlos III i dedicada a l’estudi de la patologia de la malaltia d’Alzheimer. En concret, les línies d’investigació que desenvolupa es basen en l’estudi de biomarcadors que permetin detectar la patologia de la malaltia d’Alzheimer anys abans que apareguin els primers símptomes. Per a això, utilitzen biomarcadors mínimament invasius a partir de la sang, imatge cerebral i activitat neurofisiològica. L’investigador insisteix en la importància de focalitzar els esforços en detectar la malaltia quan encara no hi ha símptomes perquè és l’única manera, per ara, de “reconduir la situació” o alentir el procés neurodegeneratiu.

Segons l’estudi Alzheimer ‘s Disease International, cada tres segons es diagnostica un cas de demència al món i dos de cada tres casos de demència són causats per la malaltia d’Alzheimer. ¿S’està fent prou?

Hi ha molts grups de recerca en el món dedicats a entendre què causa la patologia de la malaltia d’Alzheimer. Tots els resultats apunten en la mateixa direcció. Les lesions de la malaltia d’Alzheimer no apareixen de la nit al dia. Comencen a gestar-se en el cervell dècades abans que apareguin els primers símptomes. Disposem de més estratègies per guanyar-li la partida a la malaltia si la detectem en les seves fases més incipients. A més, sabem que la patologia de la malaltia d’Alzheimer es pot potenciar de molt diferents formes, gairebé totes elles relacionades amb els hàbits de vida no saludables. Per tant, les polítiques de salut pública relacionades amb l’envelliment han de prendre nota de les troballes científiques. Sembla rellevant apostar de manera decidida per la prevenció i per a la detecció primerenca de la malaltia d’Alzheimer. No ens hem d’enganyar, al principi serà molt costós, però a mig termini es notaran els beneficis de manera clara. Així ens ho mostren els països que ja han decidit aplicar aquestes polítiques.

Per què creu que no s’apliquen aquestes polítiques?

Els polítics són perfectament conscients de problemes com l’obesitat infantil o l’increment de les malalties neurodegeneratives relacionades amb l’envelliment però, al meu entendre, els falta deixar-se assessorar pels científics, que al cap ia la fi són els que porten estudiant aquestes malalties des fa dècades. La malaltia d’Alzheimer hauria d’estar en l’agenda de tot polític que es preï. Per revertir la situació no hi ha dreceres: cal invertir molt més en educació, prevenció, investigació i formació clínica especialitzada. El sistema sanitari que disposem podrà ser excel·lent, però, a dia d’avui, no està preparat per a prevenir una malaltia tan complexa com l’Alzheimer.

Com es desenvolupa la malaltia d’Alzheimer?

Des d’una perspectiva clínica, la malaltia d’Alzheimer comença quan les proteïnes beta amiloide i tau es concentren de manera anormal en el cervell i la barrera hemato-encefàlica no és capaç de facilitar la seva aclariment. Les dues proteïnes, primer en la seva forma soluble i després en agregats (dipòsits de beta amiloide i cabdells neurofibril·lars) produeixen disfuncions sinàptiques, neuroinflamació, alteracions metabòliques i finalment la mort neuronal. El fet que els pacients amb Alzheimer tinguin afectada principalment la memòria, té a veure amb que hi ha una major vulnerabilitat de les estructures cerebrals relacionades amb la memòria de la presència de les lesions de la malaltia. Durant el curs temporal de la malaltia, aquesta patologia s’estén progressivament a altres regions cerebrals. Per aquest motiu el deteriorament cognitiu afecti altres funcions com la planificació, el llenguatge, l’atenció, etc. Determinades regions de l’escorça cerebral, com l’escorça entorrinal i l’escorça parietal superior, juntament amb l’hipocamp, són estructures especialment vulnerables a la patologia de la malaltia d’Alzheimer.

Com es detecta la malaltia d’Alzheimer?

Són moltes les evidències científiques que han posat de manifest que la malaltia d’Alzheimer comença abans que apareguin els primers símptomes. Estem parlant de 15-20 anys abans. La comunitat científica sap, des de fa dècades, que una persona pot tenir patologia cerebral de la malaltia d’Alzheimer, sense la necessitat de presentar símptomes. Des d’un punt de vista diagnòstic, aquesta persona es trobaria en les fases preclíniques de la malaltia i tindria elevades possibilitats de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer o una altra malaltia neurodegenerativa que impliqui a aquestes proteinopatías. Actualment és possible detectar la patologia de la malaltia d’Alzheimer en la seva fase preclínica utilitzant mostres de líquid cerebroespinal, i / o proves d’imatge cerebral (PET i ressonància magnètica). Els últims avenços científics ens indiquen que en els següents anys serem capaços de detectar nivells patològics d’aquestes proteïnes a partir de mostres de sang, però encara falta temps per utilitzar aquestes tècniques en la pràctica clínica. Ens dirigim cap a la medicina personalitzada, de manera que els biomarcadors primerencs de diferents malalties molt prevalents cobraran un paper essencial en els següents anys.

Quins avantatges suposa detectar la malaltia d’Alzheimer en estadis tan primerencs, quan la persona encara no presenta símptomes?

La investigació recent mostra que els estils de vida no saludables mantinguts de forma crònica en el temps incrementen la concentració de beta-amiloide cerebral, una de les proteinopatías de la malaltia d’Alzheimer. Aquestes evidències han estat primer posades de manifest en models animals i després confirmades en humans. Per exemple, avui sabem que mantenir una dieta basada en un excés de greixos saturats, portar una vida excessivament sedentària, o dormir menys hores del que és necessari, són factors que incrementen la concentració de beta-amiloide en el cervell i, per tant, acceleren l’aparició del deteriorament cognitiu. Aquí, la prevenció jugaria un paper fonamental a través de la implementació de programes de millora dels hàbits d’alimentació, promoció de l’activitat física, i pautes d’higiene de son. Però això no hauria de fer-se als 60 o 70 anys, sinó als 40. És en aquest punt quan es pot “reconduir la situació”. Per a això cal, primer prendre consciència de la magnitud del problema i després tenir la voluntat d’invertir de manera decidida en programes de salut pública orientats a un envelliment actiu i més saludable.

Millora de la qualitat del son, alimentació saludable, evitar la vida sedentària ¿serien llavors hàbits de vida que ajudarien a retardar els efectes de la malaltia?

Efectivament. Els hàbits de vida no saludables perpetuats en el temps juguen un paper important en l’aparició de l’amiloïdosi, una de les proteinopatías que determinen el deteriorament cognitiu que precedeix a la malaltia d’Alzheimer. És com un cercle viciós: els estils de vida no saludables promouen l’amiloïdosi, el dany vascular i la neuroinflamació. Aquest ambient neuronal tòxic promou el deteriorament cognitiu i més causa canvis morfològics en les neurones acompanyats d’una mort neuronal massiva en regions específiques del cervell. Arribats a aquest punt, no hi ha marxa enrere. D’aquí la necessitat de centrar-se en la prevenció mitjançant la posada en marxa de programes de salut pública orientats a aconseguir un envelliment saludable.

Podria detallar les línies de recerca que desenvolupa en el grup que dirigeix ​​a la Universitat Pablo de Olavide?

El meu grup de recerca està interessat en detectar trajectòries d’envelliment vulnerable, una de les quals és la malaltia d’Alzheimer, mitjançant marcadors biològics, d’imatge cerebral i neurofisiològics. L’objectiu final és ser capaços de detectar nivells de vulnerabilitat per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer en estadis tan primerencs que encara sigui possible canviar el rumb cap a un envelliment relativament normal. Per contribuir a aquest objectiu disposem de diverses eines molt potents. La primera d’elles és CIBERNED. El grup de recerca pertany a CIBERNED des de 2008, gràcies a la qual formem part d’una extensa xarxa de laboratoris repartits per tota Espanya que treballen amb el mateix objectiu: conèixer millor els mecanismes fisiopatològics que causen les malalties neurodegeneratives per detectar-les abans i, finalment, poder prevenir-les o tractar-les amb èxit. D’altra banda, des de l’any 2016, disposem a la UPO del Servei Central d’Investigació en Neuroimatge. Aquest servei té com a infraestructura principal un equip de ressonància magnètica de 3 Tesles per a ús exclusiu en investigació amb humans. Aquesta capacitat tecnològica, que s’ha posat a disposició de tota la comunitat científica del nostre entorn, ha suposat un canvi molt important en la manera d’explorar el cervell i detectar individus en alt risc per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

¿Amb quin grup de població treballen?

Al contrari del que un podria imaginar, la nostra població objecte d’estudi no procedeix de les Unitats de Demència dels hospitals. La raó és òbvia: aquests casos ja tenen Alzheimer o el van a desenvolupar en 3-4 anys. La nostra població d’interès està integrada per persones d’entre 50 i 70 anys que presenten queixes molt lleus de memòria que han anat a pitjor en els últims anys, però que no tenen la rellevància suficient per a consultar-les amb un especialista. A aquests individus (i als seus familiars) els vam realitzar les mateixes proves que li faríem a un pacient amb malaltia d’Alzheimer, a més d’estudiar el seu somni al laboratori, realitzar-los una ressonància magnètica de cervell i avaluar la càrrega de beta-amiloide cerebral mitjançant la tècnica del PET. Aquesta aproximació experimental permet explorar el cervell envellit quan comencen a aparèixer les primeres queixes de memòria, incrementant així la possibilitat de detectar les fases preclíniques de la malaltia d’Alzheimer.

Com localitzen a aquest tipus de persones perquè formin part de les seves investigacions?

Aquestes persones, com esmentava anteriorment, no les podem trobar en els hospitals. Acudim a centres de gent gran, associacions, tallers de memòria … Allà vam explicar en què consisteix el projecte i vam reclutar a candidats potencialment útils per a les nostres investigacions. Els emplacem a una entrevista telefònica (amb el candidat i el seu familiar més proper) i a una posterior cita al laboratori, per determinar si compleix tots els criteris per participar en els nostres estudis. No sempre les fallades lleus de memòria estan causats per una malaltia d’Alzheimer incipient, podrien ser deguts a la utilització crònica de determinats fàrmacs, a la presència d’altres malalties, etc. Tot això ha de descartar prèviament als experiments.

A més del canvi en la concepció del problema, que assenyalava a l’inici d’aquesta entrevista, i de la qüestió financera, que sempre és clau per a la ciència, de què més dependria aquest avanç?

Del conscienciats que estiguin els ciutadans per contribuir activament a la ciència. La societat ha de saber que la major part de la ciència que realitzem en els nostres laboratoris es finança amb els impostos que paguem. Però a canvi podem entendre cada vegada millor com funciona el cervell, obtenir tractaments per a malalties incurables a dia d’avui, o prevenir malalties neurodegeneratives abans que apareguin els primers símptomes. Incloure la ciència a les escoles des d’edats molt primerenques, promocionar actes divulgatius de caràcter científic en els pobles i ciutats, o establir lleis que beneficiïn les donacions a institucions científiques, són algunes mesures que crec que ens farien millors com a societat. Però també és important traslladar a la societat que els avenços biomèdics relacionats amb l’envelliment i les seves malalties cròniques només es podran dur a terme si hi ha una bona predisposició per part dels ciutadans per participar en els experiments. Donat l’enorme increment de malalts d’Alzheimer en les últimes dècades, un bon nombre de països van posar en marxa fa anys iniciatives científiques en què han participat milers de persones, donant la seva sang, realitzant proves d’imatge cerebral, etc. Els resultats d’aquests experiments han permès adaptar les polítiques de salut pública relacionades amb l’envelliment per finalment reduir la prevalença de la malaltia d’Alzheimer en aquests països. Tot està inventat, només cal estirar el fil per saber el camí a seguir.

 

font:https://www.eldiario.es/edcreativoandalucia/Alzheimer-Universidad_Pablo_de_Olavide-Jose_Luis_Cantero_6_944265567.html