Un nou estudi publicat a ‘Nature Genetics’ identifica 75 regions del genoma associades a la patologia neurodegenerativa.
Un equip internacional d’investigadors ha identificat 75 regions del genoma associades a l’Alzheimer, 42 de les quals mai no s’havien relacionat amb aquesta malaltia. La troballa és essencial per millorar la comprensió i el tractament de l’Alzheimer.
Els detalls de l’estudi, realitzat per investigadors d’Europa, els Estats Units i Austràlia i publicats aquest dilluns a la revista Nature Genetics, aporten informació nova sobre els mecanismes biològics involucrats i obren noves vies de tractament i diagnòstic.
L’alzheimer -la forma més comuna de demència- és una patologia complexa i multifactorial que afecta més d’un milió de persones a Espanya, segons dades de la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA).
Aquesta malaltia sense capellà sol aparèixer després dels 65 anys i té un fort component genètic. Es creu que la majoria dels casos són causats per la interacció de factors genètics amb factors ambientals.
Per comprendre millor els orígens de la malaltia, un dels principals reptes de la investigació és caracteritzar millor els seus factors de risc genètics, identificant els processos fisiopatològics en joc, i proposar noves dianes terapèutiques.
En aquest treball, coordinat pel director de recerca de l’Institut Nacional de Salut i Investigació Mèdica de França (Inserm), Jean-Charles Lambert, els autors van fer un estudi d’associació de tot el genoma (GWAS) sobre el grup més gran de pacients de alzheimer creat fins ara.
Aquests estudis consisteixen a analitzar el genoma complet de desenes de milers o centenars de milers dindividus, sans o malalts, per identificar factors de risc genètic associats a aspectes concrets de la malaltia.
El mètode va permetre identificar 75 regions (loci) del genoma associades a l’alzheimer, 42 noves. “Després d’aquest important descobriment, caracteritzem aquestes regions per donar-los un significat en relació als nostres coneixements clínics i biològics, i així comprendre millor els mecanismes cel·lulars i els processos patològics en joc”, explica Lambert.
En la malaltia d’Alzheimer, hi ha dos fenòmens cerebrals patològics que es coneixen bé: l’acumulació de pèptids beta-amiloides i la modificació de la proteïna Tau, els agregats dels quals es troben a les neurones.
Aquest estudi, en què també participen científics espanyols, va constatar la importància dels dos processos, ja que en analitzar les diferents regions del genoma van confirmar que algunes estan implicades en la producció de pèptids amiloides i en la funció de la proteïna Tau.
També van descobrir que a la malaltia d’Alzheimer hi ha una disfunció de la immunitat innata i de l’acció de la microglia (cèl·lules immunitàries del sistema nerviós central que actuen de “recol·lector d’escombraries” eliminant les substàncies tòxiques).
Finalment, l’estudi va demostrar per primer cop que la via de senyalització dependent del factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa) està implicada a la malaltia. Totes aquestes troballes confirmen i amplien els coneixements actuals sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica.
A partir de les troballes de l’estudi, els investigadors també van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.
“Encara que aquesta eina no està pensada per al seu ús a la pràctica clínica actualment, podria ser molt útil a l’hora d’establir assaigs terapèutics per classificar els participants segons el risc i millorar l’avaluació dels medicaments que s’estan provant”, detalla Lambert.
Per validar i ampliar les troballes, l’equip continuarà la investigació en un grup encara més ampli i divers, atès que la investigació genètica s’ha realitzat, principalment en poblacions caucàsiques.
David Rallo
Golpe al alzhéimer: un equipo internacional alumbra cómo se origina la enfermedad (elespanol.com)
