La malaltia d’Alzheimer és una de les patologies neurodegeneratives més conegudes, i també és la demència més prevalent de el món occidental. Només a Espanya, s’estima que fins a 800.000 individus pateixen la malaltia d’Alzheimer, sent al seu torn una de les malalties que més despesa generen, estimant-se entre 17.000 i 28.000 € anuals de mitjana segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN)
Actualment, segons dades de 2019, en el nostre país al voltant d’un 3-4% de les persones d’entre 75 i 79 anys pateixen Alzheimer, una xifra que augmenta fins al 34% en les persones majors de 85 anys.
Així mateix, la SEN també suggereix que existirien fins a 9 factors de risc modificables que podrien desembocar en la malaltia d’Alzheimer, i que podrien millorar-se o evitar-se abans d’arribar a aquest neurodegeneració: la diabetis mellitus, la hipertensió, l’obesitat, el tabaquisme, el sedentarisme, la depressió, la inactivitat cognitiva, la hipoacúsia o sordesa i l’aïllament social o soledat. I, de fet, tots aquests factors també són nomenats per l’OMS en el seu últim informe a l’respecte, com ja vam comentar a EL ESPANYOL.
I, encara amb tot el que se sap sobre aquesta patologia, la crua realitat és que segueix sent complicat poder entendre amb un pacient amb la malaltia d’Alzheimer, com recorda Ruth Drew, directora de l’Associació d’Alzheimer de Estats Units en una entrevista recent a The New York Times.
Consells per a una bona comunicació
Com bé recorda Drew, és pràcticament impossible guanyar una discussió amb una persona que pateix Alzheimer, i ho esmenta per experiència pròpia: l’avi de Ruth Drew patia la malaltia, i sovint s’aixecava de matinada creient que ja era el moment, donant-li la mateixa manera que li expliquessin quina hora era, o encara que se li assenyalés la foscor de la nit. La lògica perd el seu sentit en aquests casos.
Per això, Drew aconsella ser pacient, tranquil i amable en aquests casos. Els individus canvien després de patir la malaltia d’Alzheimer; alguns que anteriorment solien ser poc conversadors de sobte es tornen exponencialment xerraires, o aquells més conservadors i correctes comencen a dir obscenitats, i fins i tot insulten a familiars i es tornen agressius. El més comú, a més, és la manca de memòria o no recordar dades importants com el camí de tornada a casa o la cara de familiars molt pròxims.
D’altra banda, a l’intentar interactuar amb algú amb Alzheimer, la directora de l’associació nord-americana aconsella apropar-se de front, dient el nostre nom si no se’ns reconeix i col·locar-se a l’alçada dels ulls d’aquesta persona. Així mateix, és important mantenir una relació de respecte, evitant sempre la confrontació per qualsevol motiu. Enfadar no només és inútil, sinó també inadequat.
Canvis en l’evolució
La malaltia alenteix el pensament i el funcionament correcte del cervell. Per això, la forma en què es entaula una conversa també és important. Per Drew, els punts clau serien parlar clar i usar més gestos que paraules. A mesura que la malaltia avança, les persones amb Alzheimer empitjoren la seva comprensió de l’llenguatge parlat i tendeixen a usar un llenguatge no verbal basat en senyals i gestos; i també comprenen millor aquests que el llenguatge. Per això, si es vol oferir alguna cosa a una persona amb Alzheimer, com un aliment o una beguda, és més fàcil señalárselo o ensenyar; no val la pena ni és adequat cridar en aquests casos.
Encara que actualment es calcula que ja hi ha fins a 800.000 persones diagnosticades amb la malaltia, fa tan sols uns anys els diagnòstics ascendien a 500.000, però es calcula que per a l’any 2050, només a Espanya, hi haurà fins a un milió de persones o més diagnosticades amb tal patologia neurodegenerativa. Per això, en primer lloc és clau prevenir la malaltia modificant els anteriors factors de risc esmentats; i, d’altra banda, cal donar una cura adequada a les persones que pateixen la malaltia. Com bé recorda Drew, tot i que la seva memòria i altres facultats cognitives fallen progressivament, continuen necessitant una connexió humana, i és possible oferir-la sense fer ús de l’llenguatge: agafant de la mà, posant les seves cançons favorites, o simplement portant-los a donar un passeig per zones tranquil·les.
Roberto Méndez
https://www.elespanol.com/ciencia/salud/20200106/guia-hablar-persona-alzheimer-reto-pendiente/456955142_0.html
