De la mateixa manera que si ens falla la vista hem d’anar a l’oculista o, si tenim alguna molèstia, demanem cita amb el nostre metge de capçalera, si percebem que ens falla la memòria o notem que últimament oblidem les coses amb més facilitat, hem de consultar a un neuròleg o especialista que pugui determinar si aquestes pèrdues de memòria són només una percepció subjectiva o si estan relacionades amb una malaltia neurodegenerativa, com pot ser l’alzheimer. De fet, el més recomanable seria no només anar al metge quan notem que alguna cosa falla, sinó que féssim un control regular de la nostra memòria, com fem amb la pressió, el sucre o el colesterol. A partir dels 50 anys seria important incorporar aquestes revisions als nostres hàbits, encara que no hàgim notat pèrdues de memòria rellevants.
Sabem que, si ens revisem la memòria, podrem detectar abans el risc de desenvolupar alguna demència, com l’alzheimer. I amb un diagnòstic precoç de podrem actuar amb més efectivitat, i prendre abans les mesures adequades que retardin l’avanç de la malaltia.
A més, fer un diagnòstic precoç de la malaltia ens permet identificar casos no coneguts, reduir el patiment dels pacients i els seus cuidadors i, fins i tot, disminuir la despesa econòmica que la malaltia genera.
Si parlem d’alzheimer, en l’actualitat, tot i que som molts els que sumem esforços per acabar amb aquesta demència i en els últims anys s’han fet avenços molt importants, la realitat és que es tracta d’una afecció per la qual no tenim cura i que afecta cada dia a més persones a escala global.
Ara bé, treballem amb esperança, ja que cada vegada comptem amb més eines i recursos per detectar aquest tipus de demència a temps i per actuar de manera eficaç en fases lleus de la malaltia.
MERCÈ BOADA, NEURÓLOGA Y DIRECTORA MÉDICA DE LA FUNDACIÓN ACE, i SÒCIA NÚM. 1 DE L’AFA BAIX LLOBREGAT
Font: www.lavanguardia.com
