L’Alzheimer i el Parkinson són dues malalties caracteritzades per la presència en el cervell d’agregats de proteïnes defectuoses -estan mal plegades, de manera que la seva estructura és inadequada- que resulten altament tòxics per a les neurones. Uns agregats insolubles que, denominats cossos ‘amiloides’ o ‘amilacis’, són comuns a la immensa majoria de malalties neurodegeneratives i que en el cas de l’Alzheimer i del Parkinson estan formats per la unió de, respectivament, la proteïna tau i la proteïna alfa -sinucleína. En conseqüència, i a fi de prevenir el dany neuronal, la majoria d’investigacions per tractar aquestes malalties tenen per objectiu trobar un fàrmac capaç de ‘desfer’ aquests cossos amiloides. No obstant això, és possible que no calgui anar massa lluny. I és que com a mostra un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat del Sud de Florida a Tampa (EUA), el propi cos humà ja conté un enzim capaç de fer-ho, i de forma molt eficaç: la ciclofilina 40 ( Cyp40).
Com explica Laura Blair, directora d’aquesta investigació publicada a la revista «PLOS Biology», «la troballa que Cyp40 pot ‘desembolicar’ els agregats de proteïna tau i d’alfa-sinucleïna suggereix que aquest enzim, o qualsevol de les altres 40 proteïnes humanes amb una activitat similar, pot jugar un paper en el tractament de les malalties neurodegeneratives ».
Fer i desfer
La proteïna tau i l’alfa-sinucleïna, tal com succeeix en la majoria de les proteïnes que s’agreguen per formar cossos amiloides, presenten en la seva composició l’aminoàcid prolina, l’estructura és responsable d’incloure les corbes o girs a la cadena proteínica per possibilitar la seva plegament. El problema és que aquestes curvatures també faciliten l’adhesió entre si de les regions adjacents de la proteïna, promovent així un plegament inadequat i, per tant, la formació de cossos amiloides.
Arribats a aquest punt, quin paper juga el Cyp40 en aquest procés? Doncs és el responsable d’unir-se a la prolina durant el plegament normal de la proteïna i de conferir a la cadena les seves corbes o doblecs. Sempre en condicions normals. Però com passa amb la majoria dels enzims, igual que pot fer-ho, pot desfer i desdoblar la proteïna.
En un nou estudi que va ser dut a terme amb un model animal -ratlins- de malaltia d’Alzheimer que van manipular genèticament perquè expressés la Cyp40 humana. I d’acord amb els resultats, l’enzim va ser capaç de reduir la quantitat de ‘cabdells neurofibril·lars’ -o el que és el mateix, d’agregats- de proteïna tau, a la qual va convertir en una forma molt més soluble. En conseqüència, i atès que l’enzim va protegir les neurones cerebrals de la toxicitat dels agregats, els animals van experimentar una millora molt significativa de les seves capacitats cognitives.
Finalment, els autors van repetir l’experiment amb un segon model animal -ratolins- de malaltia de Parkinson. I un cop més, van observar que la Cyp40 humana va ser molt eficaç a l’hora de ‘desfer’ els agregats tòxics, en aquest cas formats per la unió d’alfa-sinucleïna defectuosa. En conseqüència, destaquen els autors, «aquesta és la primera vegada que es mostra la desagregació d’un cos amiloide responsable d’una malaltia neurodegenerativa per Cyp40».
Nova estratègia terapèutica
La veritat és que encara no se sap què fa Cyp40 per reduir la quantitat d’agregats cerebrals de proteïnes defectuoses. Els autors creuen que l’enzim pot unir-se a les proteïnes i desfer els ‘doblecs’ en els punts en què es troba la prolina, ajudant així a separar les regions de la cadena que es trobaven unides. Però també hi ha la possibilitat que Cyp40 s’uneixi a les proteïnes abans que s’uneixin per formar els agregats, prevenint així la seva toxicitat sobre les neurones.
Sigui com sigui, conclou Laura Blair, «la nostra troballa pot obrir la porta al desenvolupament d’una nova estratègia terapèutica per a l’abordatge d’aquestes malalties».
Fuente: A. OTERO – @abc_salud Madrid // Traducció al català: X.R.
