Cada subtipus pot estar associat amb mecanismes patològics únics, la qual cosa té implicacions importants per al desenvolupament de tractaments específics.
L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa altament devastadora que afecta milions de persones a tot el món. Al llarg de dècades, ha estat objecte d’exhaustiva investigació.
No obstant això, un nou estudi ha revelat recentment que aquesta malaltia no és uniforme, sinó que es presenta en almenys cinc formes diferents, la qual cosa agrega complexitat a la seva comprensió. Aquest important descobriment va ser publicat a la influent revista Nature Aging el 9 de gener i podria marcar un punt d’inflexió en l’enfocament del tractament de l’Alzheimer.
L’equip de recerca, liderat per Betty Tijms, una neurocientífica de la Universitat Mèdica d’Amsterdam, es va proposar investigar aquesta heterogeneïtat utilitzant un enfocament innovador. Per aconseguir-ho, van analitzar mostres de líquid cefalorraquidi (LCR) de 609 individus, els quals van ser avaluats per detectar demència. Aproximadament el 70% del grup va ser diagnosticat amb Alzheimer, en diferents nivells de severitat, mentre que la resta va ser utilitzat com a grup de control per a comparació.
En aquest estudi es van identificar 1.058 proteïnes trobades exclusivament a l’LCR de pacients amb Alzheimer. Utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic, un tipus d’intel·ligència artificial, els investigadors van classificar els pacients segons les concentracions d’aquestes proteïnes, revelant cinc subgrups diferents.
Diferències genètiques i clíniques en malalties
Així doncs, cadascun d’ells caracteritzat per perfils únics de proteïnes en el seu líquid cefalorraquidi (LCR). Aquests grups van presentar diferències significatives tant en els seus aspectes genètics com en les característiques clíniques de la malaltia, com la velocitat de progressió dels símptomes i la resposta al tractament.
A més d’aquestes diferències observades en la progressió de la malaltia, els investigadors també van trobar variacions en els marcadors biològics associats amb cada subtipus d’Alzheimer. Per exemple, els pacients en un grup van mostrar nivells elevats de proteïnes relacionades amb la desregulació de l’ARN, mentre que d’altres tenien una major presència de proteïnes implicades en l’activació del sistema immunològic o en el creixement de les cèl·lules cerebrals.
Implicacions patològiques úniques i potencial transformador en el tractament
Aquestes distincions bioquímiques suggereixen que cada subtipus pot estar associat amb mecanismes patològics únics, la qual cosa té implicacions importants per al desenvolupament de tractaments específics.
Malgrat aquests avenços emocionants, els investigadors adverteixen que es necessiten més estudis per validar la rellevància clínica d’aquests subtipus d’Alzheimer i per explorar la seva utilitat en entorns clínics reals. No obstant això, el potencial d’aquesta investigació per transformar el tractament de l’Alzheimer és innegable.
En última instància, aquest estudi representa un pas endavant en la comprensió d’una malaltia complexa i desafiant, i ofereix esperança als milions de persones afectades per l’Alzheimer a tot el món. Amb un enfocament centrat en la individualitat de cada pacient, el futur del tractament de l’Alzheimer podria estar més a prop del que mai abans s’havia imaginat.
Jose Ibraim Alape
