Científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han demostrat per primera vegada la unió estable de dues proteïnes (dímer) en cervells de malalts d’Alzheimer, que han assenyalat com a potencial indicador biològic (biomarcador) i possible diana terapèutica d’aquesta malaltia.
L’estudi, publicat a la revista ‘Analytical Chemistry’, ha demostrat que aquest enllaç de dues molècules de proteïnes del tipus beta-amiloide és estable, de tipus químic i molt fort –són covalentes–, i impossible de trencar quan es manipula la seva extracció del cervell en anàlisi de laboratori.
La investigació, liderada per científics de l’IRB Barcelona i de l’Institut Européen de Chimie et Biologie (IECB) a França, ha analitzat mostres de cervells de dos pacients d’Alzheimer i un de control, i ha conclòs que aquests dímers podrien ser l’espècie patològica més petita que desencadenés la malaltia d’Alzheimer.
La líder del grup, Natàlia Carulla, ha explicat que el següent pas serà comprovar si es poden trobar en líquid cefaloraquidi i, després, fer assajos clínics per relacionar la seva presència i intensitat amb el desenvolupament de la malaltia, per poder analitzar-los en pacients vius.
“Postulem que, ara sí, es podrien donar els passos per validar els dímers com biomarcadors per l’Alzheimer”, ha defensat Carulla, al capdavant d’un equip que ha desenvolupat un mètode robust i sensible que permet l’anàlisi del dímer en qualsevol mostra biològica , en col·laboració amb l’equip d’espectrometria de masses encapçalat per Marta Vilaseca.
DETECCIÓ PREMATURA
Actualment, els dos biomarcadors millor establerts per fer un diagnòstic precoç d’Alzheimer són la concentració de la proteïna beta-amiloide i de proteïna tau fosforilada en líquid cefaloraquidi, però no tots els casos d’aquestes alteracions acaben desenvolupant la malaltia.
Per això, els investigadors busquen nous indicadors biològics que permeten conéixer a fons els diferents estadis de la malaltia i detectar-la el més prematurament possible per gestionar-la adequadament.
Fins a la data es desconeixia si les dues molècules de beta-amiloide formant el dímer estaven unides entre si per un enllaç químic o no, un fet important perquè, si no ho estan, es podria trencar la unió durant la manipulació de les mostres per analitzar-les al laboratori i la seva concentració no es podria mesurar amb cura.
“Els dímers es preserven durant el procés d’extracció usat en el laboratori i són, en conseqüència, idèntics del que hi ha al cervell de pacients amb Alzheimer”, han relatat els investigadors Aurelio Vázquez de la Torre i Marina Gay, primers signants del estudi.
Font:EUROPA PRESS a www.lavanguardia.com // TRaudcció al català: X. R.
