La malaltia d’Alzheimer és, avui dia, la malaltia neurodegenerativa més freqüent entre la gent gran, afectant més de 40 milions de persones a tot el món. En absència d’una cura, que per ara sembla resistir-se als investigadors, la realització d’un diagnòstic precoç és fonamental a l’hora d’afrontar el tractament. Així, aquest serà més efectiu com més gran sigui el marge de detecció d’aquesta malaltia abans que apareguin els primers símptomes i hagi començat a produir-se un descens del volum cerebral.
Per això la investigació recentment publicada a la revista Radiology és una bona notícia, ja que planteja la possibilitat que puguem recórrer a la intel·ligència artificial per detectar, amb una antelació de més de 6 anys, els primers (i fins ara, pràcticament indetectables) signes d’aparició de la malaltia.
Alteracions en la glucosa del cervell gairebé imperceptibles (per a nosaltres)
I és que, proveint de 2.100 tomografies per emissió de positrons de 1.002 pacients diferents, els investigadors van ser capaços d’entrenar un algoritme d’aprenentatge profund per detectar petites alteracions en la metabolització de la glucosa en el cervell. Segons explica Jae Ho Sohn, coautor de l’estudi, “les diferències en el patró de captació de la glucosa en el cervell són molt subtils i difuses […] Les persones som bones per trobar biomarcadors específics, però els canvis metabòlics representen un procés més global i subtil “.
Després d’haver entrenat a l’algorisme en el 90% de l’esmentat conjunt de dades (procedent de la Iniciativa d’Neuroimatge de la malaltia d’Alzheimer), la seva efectivitat va ser testada amb el 10% restant i, posteriorment, amb un nou conjunt de tomografies corresponent a 40 pacients que mai havia estudiat. L’algorisme va demostrar una efectivitat del 100% per detectar la malaltia una mitjana de més de sis anys abans del diagnòstic definitiu.
Aquests investigadors són conscients que estem davant d’un estudi petit que requerirà, a partir d’ara, d’un nou assaig prospectiu més ampli per demostrar de què és capaç; però al mateix temps, ja pensen en el següent pas: entrenar aquest algoritme en la recerca de patrons associats amb l’acumulació de proteïnes beta-amiloides i tau, marcadors específics de l’Alzheimer.
Realment, ja s’han fet passos en aquesta direcció: l’any passat, científics de la Universitat McGill de Canadà van anunciar la creació d’AIDDementia (abreviatura d’Intel·ligència Artificial per al Diagnòstic de la Demència), que basant-se també en l’estudi de tomografies, però destinades en aquest cas a l’anàlisi de les alteracions en la presència d’amiloide, va ser capaç d’identificar qui desenvoluparia la malaltia d’Alzheimer en els propers dos anys amb una precisió del 84%; un èxit més discret que l’aconseguit ara en estudiar la glucosa.
Intel·ligència artificial per estudiar la relació entre Alzheimer i genoma
No obstant això, la detecció primerenca no és l’única preocupació dels especialistes en aquest camp. De poc servirà detectar els casos si no sorgeixen nous tractaments, cada vegada més efectius. I, per desgràcia, hi ha hagut alguns fracassos en aquest camp en els últims temps: el verubecestat de Merck (un inhibidor del ‘gen BACE-1’), o l’solanezumab d’Eli Lilly, eren tractaments prometedors que van haver de retirar-se per fracassos en les etapes finals de les proves.
Segons Winston Hide, un dels principals bioinformàtics del món, la reproductibilitat de les dades i la capacitat d’identificar la contribució concreta de determinats gens en l’aparició de la malaltia són alguns dels grans problemes a què s’enfronten els investigadors. “Aquí és on entra en joc la IA, gràcies a la seva capacitat per integrar de forma massiva dades de tot el genoma per identificar les vies més rellevants”, segons explica Antonio Ruiz, investigador de l’Institut de Ciències de Materials Discovery
L’any passat, el servei Watson Health d’IBM va aconseguir, gràcies a la intel·ligència artificial, identificar cinc nous gens implicats en l’aparició de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), que mai abans havien estat vinculats amb aquesta malaltia. Aconseguir alguna cosa equiparable al camp de la malaltia d’Alzheimer seria un pas endavant fonamental en la recerca de nous tractaments.
MARCOS MERINO
Fuente: www.xataka.com
