Investigadores espanyoles han identificat un mecanisme desconegut fins ara en la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer, el qual està alterat en aquests pacients i augmenta significativament en el cervell i en el seu líquid cefaloraquidi.
El treball, publicat a ‘Nature Neuroscience’, liderat per les investigadores del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa CSIC-Universitat Autònoma de Madrid, Paola Bovolenta i Pilar Esteve, s’ha realitzat en col·laboració amb altres centres, i ha comptat amb finançament de la Fundació Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno.
En la seva investigació han demostrat que la proteïna denominada SFRP1 (secreted-Frizzled-Related-Protein-1) juga un paper fonamental en la cascada tòxica que dóna lloc a l’acumulació de pèptids amiloides al cervell de les persones amb Alzheimer i al desenvolupament de altres marques característiques d’aquesta malaltia.
Aquest estudi demostra que el nivell de SFRP1 està alterat en pacients amb malaltia d’Alzheimer i augmenta significativament en el cervell i en el líquid cefaloraquidi. L’excés de SFRP1 s’acumula a les plaques amiloides, on s’uneix als pèptids beta-amiloides. A més, aquesta investigació ha demostrat que els nivells de SFRP1 es correlacionen positivament amb els nivells de pèptid beta-amiloide soluble.
Possible diana terapèutica
El treball, la primera autora del qual és Pilar Esteve, apunta que l’increment dels nivells de SFRP1 al cervell de pacients amb malaltia d’Alzheimer podria ser responsable d’augmentar el processament tòxic de la proteïna precursora amiloide i la seva acumulació, així com d’altres alteracions cerebrals que inclouen la disfunció sinàptica i la inflamació cerebral, característics de la malaltia.
“El nostre treball revela que SFRP1, crucial en la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer, és un objectiu terapèutic prometedor”, ressalta Bovolenta, que destaca que el pròxim pas serà dur a terme un estudi longitudinal per analitzar si els nivells de la proteïna SFRP1 en sang poden predir la malaltia d’Alzheimer abans que es manifestin els símptomes, el que permetria obtenir un marcador per al diagnòstic precoç de la malaltia.
Els resultats obtinguts en aquest treball fan de la proteïna SFRP1, sola o en combinació amb altres estratègies, en una diana terapèutica esperançadora per intentar frenar el curs de la malaltia d’Alzheimer en etapes primerenques.
“Ja sabem que SFRP1 és present a la sang i que els seus nivells augmenten amb l’envelliment. Tenim pendent analitzar el seu valor predictiu, és a dir, veure si en les persones que desenvolupen Alzheimer els nivells sanguinis de SRFP1 es troben elevats de forma precoç”, destaca Bovolenta.
Mètode de treball
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han utilitzat mostres de líquid cefaloraquidi de pacients amb malaltia d’Alzheimer des estadis primerencs fins a avançats, així com anàlisi en mostres post mortem de teixit cerebral. A més de les observacions realitzades en humans, s’han utilitzat models de ratolí per la malaltia d’Alzheimer per provar les seves hipòtesis de treball.
Així, han comprovat en rosegadors que la sobreexpressió de SFRP1 al cervell accelera l’aparició de plaques amiloides, marques d’inflamació i alteracions en les neurones. Per contra, la seva inactivació, genètica o amb anticossos que neutralitzen SFRP1, afavoreix el processament no tòxic de la proteïna precursora amiloide (PPA).
Així la neutralització de SFRP1 aconsegueix reduir en rosegadors l’acumulació de plaques amiloides, millora els trets histopatològics relacionats amb la malaltia d’Alzheimer i prevé la pèrdua de memòria i els dèficits cognitius. “Aquests resultats proporcionen una prova de concepte que la reducció dels nivells de SFRP1 té un efecte positiu, almenys quan s’aplica en les primeres etapes de la malaltia d’Alzheimer en model de ratolí”, ressalta.
font:redaccionmedica.com
