ca

Investigadors brasilers desenvolupen una tècnica que millora l’absorció d’un medicament contra l’Alzheimer a través d’una nanofibra.

 

El projecte és conduït pels investigadors Geisha Salles, estudiant de doctorat, i el professor Anderson Llop, qui coordina l’Institut de Recerca i Desenvolupament de la Universitat del Vale do Paraíba (Univap), a Sao José dos Campos, a 90 quilòmetres de Sao Paulo, la capital regional.

“Amb la investigació vam aconseguir desenvolupar aquest nanomaterial que conté el fàrmac per al tractament de l’Alzheimer i ja ho vam provar ‘in vitro’, això és, en cèl·lules que simulen el comportament de la malaltia. Els resultats han estat força animadors i creiem que podrem donar una gran contribució per a aquesta patologia crònica “, va explicar Salles a Efe.

El procés, anomenat de nanotratamiento, depèn de l’associació de polímers (plàstic) i pèptids (proteïnes) en nanomaterials fins a formar la fibra subcutània que és capaç d’alliberar el fàrmac en el corrent sanguini de manera contínua per tenir una assimilació ràpida i duradora.

A la fibra, amb gruix de 800 nanòmetres i gairebé invisible a l’ull humà, és embotit un fàrmac importat del Regne Unit, que amb la tècnica de ‘electrocableado’, en què una agulla amb el medicament rep energia i llum per emetre filets de la fibra, dóna origen al nanodispositivo per ser implantat de forma subcutània.

Al laboratori, la tècnica passa per la segona fase de proves d’eficiència de la fibra nanomètrica, que pot augmentar en un 30% la durada dels medicaments usats per combatre la malaltia.

“Hipotèticament seria com una cinta per deixar de fumar, però encara es necessita de més investigació per analitzar com va a ser i en quin etapa de l’Alzheimer començar a combatre l’acció de la betaamiloide, que és la proteïna o pèptid observada en el cervell del pacient amb la malaltia “, va explicar Llop a Efe.

Els investigadors treballen en el desenvolupament de la tècnica des de fa dos anys, quan Salles va formar part del programa estatal ‘Ciència sense fronteres’ i va treballar en una universitat d’Irlanda del Nord.

A Europa, la investigadora brasilera va participar en els treballs de farmacologia en els quals es va descobrir que una substància utilitzada per al control de la diabetis tipus 2 podia ser provada per auxiliar en el control del Mal d’Alzheimer.

En l’època, el problema era que la substància aplicada en pèptids tenia una acció molt immediata i en menys de 48 hores es perdia l’efecte en el corrent sanguini.

Així, pensant en millorar l’absorció i l’efecte, Salles i Llop van desenvolupar el nanotratamiento, que asseguren que és inèdit, col·locant càrrega elèctrica a la fibra, juntament amb el fàrmac que retarda l’avanç de la malaltia que provoca la pèrdua de funcions cognitives.

“El que va cridar la nostra atenció va ser el temps d’absorció del fàrmac en el teixit sanguini. Després de ser aplicada, la droga és absorbida al llarg d’un període de deu hores. Els medicaments que són administrats actualment tenen un temps mitjà de vida de set hores “, va comentar el coordinador del projecte.

Les característiques de la tècnica desenvolupada, a més d’ampliar l’efectivitat del medicament, també minimitzen els símptomes de la malaltia.

“La novetat va ser incorporar el material per degradar-se en tres mesos”, ha detallat Llop, en referència al fet que la tècnica permet una dosificació durant aquest temps per a una acció més duradora del fàrmac.

El polímer plàstic amb el qual és fabricat el nanodispositivo és biocompatible, sense viciar al pacient del seu ús i sense provocar danys col·laterals, d’acord amb els seus creadors.

En l’actual fase de proves, les cèl·lules animals seran acompanyades per verificar els efectes després de la implantació de la nanofibra.

“La nanotecnologia va a potenciar l’acció d’aquest fàrmac i d’aquí a pocs anys ajudarà molt a les persones amb aquesta patologia”, es va mostrar convençuda Salles.

Les properes etapes inclouen el tractament en animals, en espècies que tenen un gen alterat per poder ser considerats amb Alzheimer i, en aproximadament dos anys, es coneixeran molts resultats per ser divulgats i concretar el projecte en éssers humans, segons ha avançat.

Font: EFE