Des dels inicis de la humanitat i ja en les antigues civilitzacionsde les que tenim coneixement històric i informació documentada,els ancians eren respectats i venerats valorant la seva experiènciai els seus coneixements formant part del consell de savisi del govern que els honorava així.
Actualment sembla ser que amb la permanent crisi econòmicaque s’ha instal·lat entre nosaltres, les persones grans som el col·lectiu predilecte dels polítics per imposar unes retallades en lesque veiem minvats considerablement els drets més elementalsque tant ha costat d’aconseguir.I és que la tercera edat resulta cara per als nostres governs. Hem d’anar al metge constantment,hem de consumir molts fàrmacs, o necessitem cuidadors i recursos especials si emmalaltim… No som productius i per això ens han imposat un copagament que fa més feixuga la nostra deteriorada economia, perquè no fos cas que, a la nostra edat i amb els nostres xacres, ens féssim rics d’un dia per l’altre.
Per si fos poc, un altre tema punyent és la retallada a la Llei de la Dependència, que deixa desemparades a les persones que física o mentalment no es poden valdre per ellesmateixes.
Segons alguns economistes, l’increment del ja nombrós col·lectiu de gent gran en la nostra envellida societat no permet als nostres dirigents “oferir-nos” una vida confortable com la que la majoria gaudíem fins ara. O sigui que tot el pes de la crisi recau sobre els mateixos, sense tenir en compte que actualment som el pal de paller de moltes famílies amb situacions molt complicades d’atur i desnonaments. Davant d’aquesta situació ens trobem sols, desprotegits, i injustament tractats. No hem vist en els programes electorals que els polítics han presentat en aquestes eleccions que ningú es preocupi de nosaltres ni defensi els nostres drets.
Els joves i no tan joves creuen que la vellesa no és el seu problema i les organitzacions de gent gran tenen altres temes que els ocupen i no són conscients de que si no ens mobilitzem i mirem de solucionar nosaltres mateixos aquesta situació, no ens traurà ningú les castanyes del foc.
La ciència investiga i estudia la manera d’allargar-nos la vida i els polítics es congratulen de l’èxit que representa aquesta longevitat. Però alhora sembla que no són capaços de mantenir la nostra qualitat de vida, escatimant-nos uns recursos que ens hem guanyat amb el nostre treball i les cotitzacions que hem aportat al llarg de la nostra vida. Davant d’aquesta incongruència hauríem de fer entre tots un exercici de reflexió, intel·ligència i honestedat. Necessitem, pel bé de tots, crear una societat més justa, més solidària,més agraïda i més generosa envers les persones grans.
En aquests dies que celebrem el Dia Mundial de l’Alzheimer, us fem una crida a tots i totes, per tal de fer pinya i reivindicar tot aixó que demanem a la societat, i us convidem a participar en els actes de conmemoració que hem programat ja que la vostra implicació és molt important, i d’ella depén l’èxit de la commemoració d’enguany. Us hi esperem.
Ma. Rosa Giner, presidenta AFA Baix Llobregat.
