La malaltia d’Alzheimer portava 20 anys d’avantatge a la investigació mèdica. Aquest és el temps que sol transcórrer des que es comença a desenvolupar la malaltia neurodegenerativa fins que es manifesten els primers símptomes perceptibles, com la pèrdua de memòria o la desorientació. Quan els neuròlegs detecten l’Alzheimer, ja han passat gairebé dues dècades des que va començar realment el deteriorament cerebral i poc o gens cal fer: la malaltia ja es troba en un estadi avançat, irreversible, i l’únic per combatre-la són els fàrmacs simptomàtics per millorar lleugerament l’estat del pacient. En els últims anys, no obstant això, la comunitat científica ha trepitjat l’accelerador i comença a acostar posicions amb l’esmunyedissa malaltia. Els investigadors busquen, a contrarellotge, marques i senyals cerebrals que indiquin l’inici del deteriorament cognitiu, abans fins i tot que provoqui símptomes clínics. La meta: abordar i frenar la malaltia a l’estadi més incipient.
Les primeres alteracions produïdes per l’alzhèimer es donen a nivell bioquímic en el teixit cerebral. Es tracta de l’acumulació de plaques de proteïna beta-amiloide (AB) a l’exterior de les neurones i la formació intracel·lular de cabdells neurofibril·lars de proteïna TAU, els dos marcadors que es mostren en les fases més primerenques de la malaltia. La presència de plaques d’amiloide, que es detecten a través de tècniques bastant invasives com la punció lumbar o el dispositiu de neuroimatge PET (tomografia per emissió de positrons), mesura el risc de malaltia d’Alzheimer; l’acumulació de cabdells de TAU, que també es determina via punció lumbar o PET, és un marcador de dany cerebral vinculat a la mort de les neurones. El problema és que l’acumulació d’aquestes proteïnes no és totalment determinant per desenvolupar Alzheimer, ja que també es troben en altres demències relacionades amb l’envelliment.
Per aquest motiu el següent pas dels investigadors ha estat combinar les empremtes bioquímiques que deixa la malaltia amb altres marcadors de neuroimatge (com la volumetria, mesurada amb una ressonància magnètica) per afinar el diagnòstic precoç de l’Alzheimer. En aquest sentit, investigadors de les universitats Complutense i Politècnica de Madrid han participat en un estudi amb el National Centre for Geriatrics and Gerontology del Japó per detectar els primers signes de l’Alzheimer amb marcadors mínimament invasius. L’estudi, publicat a la revista científica Brain, va trobar alteracions en els patrons d’activitat cerebral relacionades amb la quantitat de plaques d’amiloide acumulades en el cervell.
“Hi ha moltes malalties emmascarades que tenen els mateixos símptomes que l’alzhèimer. Nosaltres hem analitzat l’activitat cerebral d’avis sans i amb deteriorament cognitiu lleu a través de la magnetoencefalografia (MEG), una tècnica que detecta els camps magnètics generats per l’activitat elèctrica de les neurones “, explica Pau Costa, un dels signants de l’estudi . Els investigadors van combinar l’anàlisi dels patrons oscil·latoris de l’activitat cerebral en repòs -en aquesta situació la major part de l’energia que emana del cervell té una freqüència de 10 hertz (Hz), 10 ones per segon, sobre els quals oscil·la l’activitat cerebral- amb la informació recollida en els PET d’amiloide i de glucosa (per mesurar el metabolisme neuronal), i la ressonància magnètica (s’estima el dany del teixit cerebral).
L’estudi troba alteracions en els patrons d’activitat cerebral relacionades amb la quantitat de plaques d’amiloide acumulades en el cervell
“Les anàlisis de l’activitat cerebral registrada amb magnetoeencefalografía van mostrar alteracions associades al grau d’acumulació de proteïna beta amiloide, a l’estadi de la malaltia i al nivell de deteriorament cognitiu”, assenyala Costa. Els científics ja sabien que l’alzhèimer, igual que l’envelliment, alenteix el patró d’oscil·lació: el cervell emet més energia a freqüències baixes i menys a freqüències properes a 10Hz. Aquest efecte, però, està vinculat al deteriorament cognitiu, però no és determinant per diagnosticar un alzhèimer incipient. Per això els investigadors es van valer de la combinació d’altres biomarcadors vinculats a aquesta malaltia i van descobrir uns canvis en l’activitat cerebral associats a les persones que presenten plaques d’amiloide en el cervell. “Els pacients amb inici d’acumulació d’amiloide mostraven un increment de l’activitat oscil·latòria a 10 hz a la regió frontal del cervell respecte als subjectes sense acumulació d’amiloide”, assenyala Costa. Aquest marcador no només apareixia en persones amb plaques amiloide i deteriorament cognitiu lleu, sinó també en subjectes que, tot i tenir acumulació d’amiloide en el cervell, encara no havia desenvolupat cap tipus de deteriorament cognitiu, estructural o metabòlic patent.
Costa sosté que els investigadors faran un seguiment dels ancians estudiats per perfeccionar aquests nous biomarcadors. L’anàlisi de la MEG, assenyala l’investigador, “obre una via a diagnosticar precoçment l’alzhèimer amb una tècnicament poc invasiva”.
Sense alternativa terapèutica
Aquesta volta de rosca en la investigació de l’alzhèimer a favor de la detecció primerenca de la malaltia ha deixat, però, un element en l’aire: el tractament. “En els últims 10 anys hi ha hagut una revolució en el diagnòstic de l’Alzheimer, però s’ha avançat poc en el tractament. És frustrant per al pacient i per al metge perquè el detectes abans però no tens res a donar-los per aturar-lo “, explica el doctor David Pérez, portaveu del grup d’estudi de Conductes i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia.
Només hi ha tractaments simptomàtics i els resultats són pobres. “Milloren els símptomes lleument, però quan el pacient ja està en la fase de demència”, afegeix. La comunitat científica investiga molècules per retirar les proteïnes amiloide i Tau, però encara no hi ha resultats fructífers. “Estem en una etapa de reconsideració de què està passant. No sabem l’origen de l’alzhèimer, què hi ha darrere d’aquesta proteínopatía. Hi ha alguna cosa oculta que encara no sabem “, admet Pérez.
CANVIS CEREBRALS EN PERSONES SANES AMB RISC GENÈTIC
En aquest afany per “avançar-se a la malaltia”, altres investigadors de la Fundació Pasqual Maragall de Barcelona també han optat també per combinar diversos mecanismes de detecció per calibrar la probabilitat d’Alzheimer en un tipus de persones molt concret: les que tenen un risc genètic de desenvolupar la malaltia. En termes quantitatius, l’Alzheimer hereditari tot just arriba a l’1% dels casos, però els investigadors saben que hi ha un gen -el APOE-E4- que confereix al portador un elevat risc de patir la malaltia. El centre català, que disposa de la cohort més gran de persones sanes portadores del APOE-E4, ha provat que els subjectes amb dos al·lels E4 (del pare i de la mare) del gen APOE tenen diferències morfològiques a la zona del cervell on es inicia la neurodegeneració de l’Alzheimer.
El gen APOE el té tothom, però es pot presentar de forma diferent per la combinació dels al·lels E2, E3, i E4. El APOE amb dos al·lels d’E4 confereix el major risc d’Alzheimer. Els investigadors, que van publicar l’estudi en Alxheimer & Dementia, van analitzar la ressonància magnètica de 533 participants de la cohort Alfa (formada per familiars sans de pacients amb Alzheimer) i van descobrir que a major nombre d’al·lels E4, menor volum de substància grisa hi ha a l’hipocamp, una de les zones del cervell vinculades a la neurodegeneració. Com més E4, també es va detectar un augment de la substància grisa en altres zones del cervell (tàlem, lòbul occipital i còrtex dret frontal) que podria estar relacionades amb un mecanisme inflamatori per l’acumulació de les plaques amiloide.
“El que trobem són àrees que tenen més o menys volum del que s’esperava. Hi ha canvis que tenen a veure amb el gen, que sempre han estat aquí; altres canvis estan associats a la presència de característiques moleculars com la proteïna amiloide; i hi ha altres canvis que es donen en àrees de l’hipocamp relacionades a una incipient neurodegeneració “, sosté Juan Domingo Gispert, cap del grup de recerca en neuroimatge de la Pasqual Maragall.
JESSICA MOUZO QUINTÁNS
Fuente:www.elpaís.com // Traducció al català X. R.
