Un estudi dut a terme per investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington ha trobat relació entre la composició del microbioma intestinal i el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer en fases presimtomàtiques. El treball, publicat a la revista Science Translational Medicine, assenyala el microbioma com un potencial indicador per determinar quins pacients tenen més risc de desenvolupar alzhèimer.
En els últims anys, les malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer s’han convertit en un dels majors desafiaments en l’àmbit de la medicina. Això és degut, en primer lloc, a l’ augment de les persones que presenten aquest tipus de malalties i, en segon lloc, a la seva difícil detecció en etapa preclínica. Els resultats de l’estudi publicat el passat mes de juny a Science Translational Medicine suggereixen que la microbiota intestinal podria ser un factor clau per al diagnòstic primerenc de la malaltia d’Alzheimer, fins i tot abans dels primers símptomes.
“Per quan els pacients presenten els primers símptomes cognitius, ja s’han produït canvis significatius que, en ocasions, són irreversibles”, explica el Dr. Beau M. Ances, autor de l’estudi i investigador a la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington. “Però si poguéssim diagnosticar algú molt aviat en el desenvolupament de la malaltia, seria el moment idoni per intervenir efectivament amb una teràpia”, afegeix.
Un enllaç entre l’intestí i el cervell
El microbioma intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten en el nostre intestí, ha estat objecte d’ un creixent interès científic en els darrers anys. Diferents estudis han demostrat que aquesta comunitat microbiana pot tenir un paper crucial en la regulació de certs processos biològics, entre ells, la salut del cervell. A aquesta connexió entre el microbioma intestinal i el cervell se la coneix com a “eix intestí-cervell”.
En aquest context, els investigadors de la Universitat de Washington van analitzar mostres de femta, sang i líquid cefalorraquidi de 149 individus voluntaris cognitivament sans, 49 dels quals presentaven marcadors associats a fases pre-simptomàtiques d’alzhèimer. Després de la primera anàlisi, l’equip va trobar que els pacients amb signes preclínics d’alzhèimer (acumulació de proteïna beta-amiloide i proteïna tau) presenten una composició bacteriana significativament diferent en comparació amb els subjectes sans.
“Encara no sabem si és l’intestí el que influeix en el cervell o és el cervell el que influeix en l’intestí, però conèixer aquesta associació és valuós en qualsevol dels casos”, explica el Dr. Gautam Dantas, autor de l’estudi i investigador a la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington. “Podria ser que els canvis en el microbioma intestinal siguin només una resposta a canvis patològics al cervell. L’altra alternativa és que el microbioma intestinal contribueixi a la malaltia d’Alzheimer, cas en el qual, alterar el microbioma intestinal amb probiòtics o trasplantamentsfecals podria ajudar a canviar el desenvolupament de la malaltia”, afegeix.
Les anàlisis van revelar, a més, que els canvis en la composició del microbioma no estan relacionats amb la neurodegeneració típica de l’alzhèimer , cosa que suggereix que apareixen en etapes primerenques del desenvolupament de la malaltia.
El sistema immunitari i la seva relació amb el microbioma intestinal, una de les principals hipòtesis
Una de les hipòtesis que plantegen els investigadors respecte als mecanismes que relacionen el microbioma intestinal amb la malaltia d’Alzheimer té a veure amb el sistema immunitari. “Els bacteris són unes fàbriques químiques impressionants, i alguns dels seus metabòlits afecten la inflamació a l’intestí i fins i tot poden introduir-se en el corrent sanguini, on poden influenciar el sistema immunitari de tot el cos”, explica el Dr. Dantas.
“Tot això és especulatiu en aquest moment, però si descobrim que hi ha un enllaç causal, podrem començar a pensar sobre com es poden promoure els bacteris “bons” o com desfer-se dels bacteris “mals” podria alentir o fins i tot aturar el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer simptomàtica”, afegeix Dantas.
Futures investigacions
L’abordatge de la malaltia d’Alzheimer des de la perspectiva de l’eix intestí-cervell representa una prometedora línia d’investigació, que podria canviar el rumb de la lluita contra aquesta malaltia neurodegenerativa. Tanmateix, encara queda molt per investigar per comprendre completament la complexitat d’ aquesta relació i com es pot aplicar a la pràctica clínica.
L’equip d’investigadors de la Universitat de Washington ha començat un nou estudi, que en aquesta ocasió durarà 5 anys, amb l’objectiu d’aclarir els mecanismes que relacionen el microbioma intestinal amb el desenvolupament de l’alzhèimer.
Article científic: Ferreiro AL, et al. Gut microbiome composition may be an indicator of preclinical Alzheimer’s disease. Sci Transl Med. 2023 Jun 14;15(700):eabo2984. doi: http://dx.doi.org/10.1126/scitranslmed.abo2984
Font: Altered gut bacteria may be early sign of Alzheimer’s disease. Washington University School of Medicine in St. Louis.
Rubén Megía González, Genotipia
Relacionen el microbioma intestinal amb l’alzhèimer (genotipia.com)
