Les persones més exposades a diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de l’aire de menys de 10 micres de diàmetre (PM10), presenten una major atròfia cerebral i un menor gruix cortical en àrees específiques de cervell que es veuen afectades en la malaltia d’Alzheimer.
Aquesta és una de les principals conclusions d’una investigació realitzada pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), tots dos centres impulsats per la Fundació “la Caixa “. Tal com destaca la Dra. Marta Crous-Bou, primera autora de l’estudi i col·laboradora científica de l’BBRC «els resultats de la nostra investigació van en línia amb els estudis científics recents que demostren que la contaminació de l’aire té un impacte nociu al cervell i està relacionada amb la incidència de demències «. En aquest cas, «el nostre estudi aporta per primera vegada evidència sobre l’impacte negatiu que la pol·lució de l’aire pot tenir en zones de cervell estretament vinculades a la malaltia d’Alzheimer en persones de mitjana edat sense problemes cognitius».
L’estudi, que ha estat publicat a la revista Environment International, ha estat liderat pel grup d’Investigació Clínica, Biomarcadors i Factors de Risc, dirigit pel Dr. José Luis Molinuevo al BBRC, i ha comptat amb l’impuls de la Fundació “la Caixa”, i la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina ( CIBER-BBN).
La recollida de dades per a la investigació es va dur a terme entre el 2013 i el 2014 sobre 958 participants cognitivament sans de l’Estudi Alfa de l’BBRC, residents durant al menys tres anys en el mateix domicili a la ciutat de Barcelona. Per calcular el nivell d’exposició dels participants als gasos i partícules contaminants, l’equip d’investigadors d’ISGlobal, dirigit per Mark J. Nieuwenhuijsen, va utilitzar les dades recollides a Barcelona en el marc de el projecte europeu ESCAPE, durant tres estacions diferents de l’any , i els va creuar amb les direccions dels participants. El període de recollida de dades no és determinant en aquest estudi, ja que la distribució espacial de la contaminació de l’aire a Barcelona ha estat bastant consistent durant els últims 20 anys.
Paral·lelament, gràcies a les extenses proves que es van fer un subgrup de participants de l’Estudi Alfa en la ressonància magnètica, els investigadors de l’BBRC van analitzar les àrees cerebrals que més es veuen afectades en la malaltia d’Alzheimer i les van comparar amb l’exposició a la contaminació ambiental . És en aquest punt on van detectar que els barcelonins més exposats a la pol·lució de l’aire presentaven un gruix cortical inferior i una major atròfia cerebral pel que fa als participants menys exposats.
Per contra, els investigadors van observar que els participants més exposats a zones verdes tenien un major gruix en el còrtex de determinades àrees cerebrals. Per tant, aquestes persones presentaven una major resiliència a la malaltia d’Alzheimer que els participants més exposats als contaminants NO2 i PM10, que provenen principalment de la combustió de carburants dels vehicles i de les plantes industrials. En aquest cas, els investigadors apunten que no es tracta d’un benefici directe dels espais verds, sinó que més aviat d’una menor exposició a la pol·lució.
A més de mesurar l’impacte de la contaminació de l’aire i de les zones verdes en l’estructura cerebral, els investigadors també van analitzar l’impacte d’aquests dos factors i de el soroll en el rendiment cognitiu, però no van trobar resultats significatius.
Els investigadors de l’BBRC ja han presentat a la Alzheimer ‘s Association International Conference els resultats de noves anàlisis fets en l’estructura cerebral global dels participants que demostren que hi ha alteracions en la substància blanca i grisa de les persones més exposades als contaminants. Per aquest motiu, el Dr. José Luis Molinuevo, director de el Programa de Prevenció de l’Alzheimer de l’BBRC i coautor de l’estudi, assegura que «la contaminació és un factor de risc més de l’Alzheimer, ja que la seva exposició sostinguda en el temps pot fer el cervell més vulnerable facilitant el desenvolupament de l’deteriorament cognitiu associat a la malaltia ».
En aquest sentit, el Dr. Mark Nieuwenhuijsen, cap de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, assegura que «no podem seguir mantenint per més temps aquest model de ciutat on predomina el vehicle contaminant. Cal incrementar el transport públic i actiu, apostar per les energies renovables, per l’electrificació de l’transport motoritzat i dels sistemes de calefacció i reduir les emissions de port i de la indústria ».
Referencia bibliográfica:
Crous-Bou M, Gascon M, Gispert JD, Cirach M, Sánchez-Benavides G, Falcon C, Arenaza-Urquijo E, Gotsens X, Fauria K, Sunyer J, Nieuwenhuijsen M, Molinuevo JL. Impact of urban environmental exposures on cognitive performance and brain structure of healthy individuals at risk for Alzheimer’s dementia. Environment International. March 2020.
