Segurament ja saps que l’Alzheimer és una malaltia progressiva, sense tractament curatiu en l’actualitat.
Això significa que la malaltia evoluciona sense que de moment puguem fer res per aturar-la, donant com a resultat una sèrie de fases per les que generalment passen els malalts.
La fase moderada de l’alzhèimer és potser la més complexa: el deteriorament es fa evident, la persona comença a necessitar nivells cada vegada més elevats d’ajuda i les alteracions emocionals i de conducta poden ser molt marcades.
Per al cuidador és potser la fase de “veritable adaptació” (o d’enfrontament cara a cara amb la difícil realitat, que dirien alguns) Què passa en aquest període?. Què podem fer perquè sigui menys complex aquest camí? Busquem respostes.
SÍMPTOMES I CANVIS EN LA FASE MODERADA DE ALZHEIMER
Partint de que els símptomes que veníem observant amb anterioritat es segueixen deteriorant, observarem en aquesta fase moderada que la persona:
- Pot recordar encara el seu nom, però no números de telèfon o adreces.
- Reconeix a les persones més properes, però té dificultats per identificar els familiars i amics que no veu freqüentment.
- Té dificultats per expressar de manera coherent una idea; és comú que es quedin encallats a meitat d’una frase perquè no saben com continuar l’explicació. També els resulta més difícil seguir el fil d’un programa de televisió.
- L’habilitat de càlcul està molt deteriorada.
- Oblida situacions que van ocórrer recentment i també alguns fets de la seva vida passada.
- Oblida on ha guardat els objectes o confon la seva localització, per exemple, pot afirmar que va deixar diners en una tauleta de nit quan en realitat se li va quedar a la butxaca.
Des del punt de vista emocional la persona pot experimentar depressió, ansietat, angoixa i arribar fins l’agressivitat.
És bastant comú en aquest període que el pacient manifesti idees suspicaces i paranoides, a l’estil “m’estàs robant la meva pensió” o “m’estàs traïnt amb una altra”.
Cal tenir en compte que oposar-nos directament a aquestes idees o intentar canviar-les mitjançant la nostra lògica gairebé mai porta un resultat satisfactori, és la malaltia la que està provocant la conducta i el millor que podem fer és distreure’l de les seves idees.
En relació al funcionament en el dia a dia podrem notar que:
- Necessita més ajuda per realitzar les activitats de la vida diària. Ja no pot viure de forma independent.
- Necessita ajuda per escollir la roba adequada, tot i que encara és capaç de vestir-se per si mateix.
- Pot col·laborar en l’elaboració dels menjars i sopars sota l’orientació d’una altra persona, però per si mateix ja no és capaç de realitzar aquesta activitat.
- Necessita que l’orientin per dutxar-se, per exemple, recordar-li que ha de fer-ho i ajustar-li la temperatura de l’aigua. A mesura que avanci aquesta fase necessitarà orientacions més precises.
- Al final d’aquesta fase comencen a aparèixer problemes d’incontinència, primer urinària i després fecal.
També és important tenir present el risc de deambulació, que provoca que en aquesta etapa de l’Alzheimer (on encara es conserven habilitats motores però l’orientació espacial ja està molt deteriorada) augmenti el risc que la persona es perdi.
RECOMANACIONS PER A LA FASE MODERADA DE ALZHEIMER
- Involucra la persona amb Alzheimer en activitats d’estimulació cognitiva i mantingues un adequat nivell d’activitat física. L’objectiu ara és alentir el procés de deteriorament.
- En aquesta fase ja és prou evident la complexa realitat de la malaltia, amb la qual cosa les decisions familiars poden prendre de forma més objectiva. No deixem per al final les decisions més importants.
- Viure el dia a dia (sí, una frase que és un lloc comú però que en l’Alzheimer és molt vàlida). Gaudeix del que encara pots amb el teu familiar, no deixis que la consciència de saber-ho malalt arruïni el temps que tenen junts.
- Ajuda a la persona amb Alzheimer a mantenir-orientada, fa servir calendaris visibles i notes en els objectes i habitacions.
- No exigim al malalt més del que pot donar, ia la fase lleu va passar, ara toca adaptar la quotidianitat a les seves capacitats. Exigir de més sol generarà angoixa i ansietat.
- Mantingues al pacient en interacció amb amics i familiars.
- Utilitza un llenguatge clar, frases curtes i aquestes mirant a la cara del malalt. Evita plantejar qüestions molt abstractes o que impliquin diverses possibilitats de resposta.
- Evitar contradir o intentar convèncer al nostre familiar que el que creu no és correcte. No ho aconseguirem i només ens sentirem frustrats. Millor distreure’l amb altres activitats.
- Si símptomes com ansietat, al·lucinacions o insomni són molt disruptius, acudir al metge per valorar la possibilitat de tractament farmacològic específic per a aquests símptomes.
- Anar més enllà de les paraules per comprendre el seu comportament. Cal tenir en compte que algunes alteracions de la conducta, com el continu caminar, poden tenir de causa una malaltia diferent de l’Alzheimer, per exemple, infeccions.
- Endinsa’t en la nova realitat de l’Alzheimer. És molt més fàcil anar a trobar-nos amb el malalt en aquest, el seu nou món, d’intentar pressionar perquè torni al nostre. El primer és possible i funcional, el segon no.
Finalment, recordar que el descrit fins aquí és un guia general, que no hi ha dos malalts amb igual evolució i uns símptomes (i el moment en què aquests sorgeixen) poden ser més evidents en uns que en altres.
Dunia Chappotin
Font: infotiti.com // Traducció al català: X. R.
