Cada any, els óssos i altres mamífers experimenten una dràstica caiguda de la seva temperatura corporal durant la hibernació. Per estalviar recursos, dins dels seus cervells moltes connexions entre neurones -les sinapsi- desapareixen. Passat l’hivern, aquests animals creen noves connexions i no perden memòria. És un exercici de regeneració que obsessiona molts científics que busquen un remei contra els efectes de l’Alzheimer i altres malalties caracteritzades per la pèrdua d’aquests enllaços neuronals. Ara, investigadors britànics han forçat la hibernació en ratolins i han descobert una molècula que sembla ser fonamental per a aquest efecte reparador. Els seus efectes ajuden fins i tot a evitar la mort neuronal quan els animals pateixen danys similars als de l’Alzheimer.
Fins ara, se sabia que la hipotèrmia pot tenir un efecte protector en l’encèfal, i s’està explorant el seu potencial després infarts cerebrals. També s’ha demostrat que el fred evita l’asfíxia del nadó durant el part. Ara, el nou estudi explora si una baixada brusca de la temperatura també protegeix el cervell de la degeneració i la pèrdua de memòria que caracteritza les malalties neurodegeneratives.
El treball, publicat a Nature, ha usat ratolins que patien un tipus d’Alzheimer o estaven infectats amb prions que causen malalties neurodegeneratives. Un cop d’hipotèrmia de 45 minuts a uns 16 graus de temperatura va ser suficient perquè els ratolins perdessin bona part de les seves sinapsis en l’hipocamp, un dels epicentres cerebrals de la memòria. En recobrar la temperatura normal, els ratolins més joves van recobrar les seves connexions entre neurones, però els més grans no.
Els investigadors han demostrat que part de l’explicació es deu a una proteïna anomenada RBM3, els nivells es van multiplicar pel fred en els individus joves però no tant en la gent gran. El treball també mostra com augmentar de manera artificial els nivells d’aquesta proteïna, sense necessitat d’hipotèrmia, també protegeix els cervells dels ratolins malalts, les neurones deixen de morir-se i milloren els seus símptomes. Tot això està molt lluny de ser aplicable en humans, tot i que, segons els autors, aporta una nova via per buscar tractaments inspirats en els efectes beneficiosos de la hibernació.
L’estudi “ens aporta una diana per desenvolupar una droga, de la mateixa manera que per baixar la febre s’usa paracetamol més que un bany d’aigua freda”, ha comentat a la BBC Giovanna Mallucci, investigadora del Consell d’Investigació Mèdica del Regne Unit i coautora de l’estudi.
El treball també rep lloances d’experts independents per les possibilitats que obre de cara a la investigació de la regeneració cerebral, encara que són més cauts sobre la seva aplicació terapèutica. “El model és molt bo, molt original, i els estudis de patologia donen suport a la noció que aquest tipus de proteïna contribueix a la remodelació sinàptica”, opina Carlos Dotti, que investiga l’envelliment neuronal al Centre de Recerca de Biologia Molecular (CBMSO -CSIC). L’associació amb l’Alzheimer, adverteix, és més “conjuntural”, ja que s’han descrit “dotzenes” de proteïnes que es perden amb l’Alzheimer i que reverteixen els símptomes quan es reposa la seva presència. I no obstant això segueix sense haver tractament capaç de frenar la malaltia. “No hi ha proteïna, ni lípid, ni droga que recuperi una neurona o una sinapsi quan aquesta ha desaparegut”, ressalta, i adverteix que “el màxim que pot fer aquesta proteïna o droga és retardar la pèrdua si pertany abans que la mateixa passi “. Abans d’això caldria saber si la RBM3 és causa o simple efecte de la degeneració progressiva de neurones i sinapsis. Una altra pregunta a explorar: “Què fa que només uns pocs grans tinguin patologia quan tots presenten, aparentment, pèrdua de RBM3?”, Ressalta Dotti.
Pot ser que la major aportació de l’estudi no tingui a veure amb l’Alzheimer, opina Dolors Ledesma, que estudia patologia i fisiologia neuronal al CBMSO. “Els resultats criden l’atenció sobre un punt que em sembla clau en malalties neurodegeneratives i al qual no se li ha donat la rellevància necessària: potser no es tracta tant d’evitar la pèrdua de sinapsis, si no de mantenir o millorar la capacitat per reparar “, comenta.
