La irisina, una hormona produïda pels músculs en fer exercici físic, protegeix del deteriorament cognitiu causat per l’alzheimer, segons conclou una investigació realitzada en ratolins i liderada des de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil), a Universitat de Queen a Kingston (Canadà) i la Universitat Columbia a Nova York (EUA). L’avanç obre la via a una possible teràpia per a millorar la memòria en pacients d’alzheimer, inclosos els que tenen una edat avançada i no poden beneficiar-se dels efectes protectors de l’activitat física.
La irisina és una hormona que produeix el teixit muscular a partir d’un gen anomenat FNDC5 en resposta a l’exercici. El 2012 es va descobrir que actua com a missatgera entre els músculs i el greix i que ajuda a cremar calories durant i després de l’exercici. El seu paper ajuda a explicar per què l’activitat física protegeix enfront de l’obesitat, la diabetis i altres alteracions del metabolisme.
Fins ara se sabia també que l’exercici físic contribueix a prevenir el deteriorament de les capacitats cognitives en l’alzheimer, però de moment no s’havia trobat un mecanisme que ho expliqués.
Els investigadors liderats des de la Universitat Federal de Rio de Janeiro i la Universitat de Columbia han detectat que el cervell de persones i ratolins també produeix irisina. Segons publiquen avui a la revista Nature Medicine, amb l’edat augmenta la quantitat de irisina que produeix el cervell, en concret la zona coneguda com hipocamp, que està implicada en l’aprenentatge i la memòria. No obstant això, en pacients humans i ratolins amb Alzheimer, la irisina generada en aquesta regió disminueix dràsticament.
En experiments en ratolins amb Alzheimer, els autors han demostrat que la pràctica d’exercici físic -en aquest cas, nedar- augmenta els nivells de irisina en l’hipocamp, protegeix enfront dels danys que causa la malaltia en les neurones i estimula els mecanismes de formació de records. No obstant això, si es bloqueja la capacitat de produir irisina en aquesta regió del cervell, l’activitat física perd el seu efecte protector sobre la memòria, el que demostra que l’hormona és necessària perquè es produeixi aquest benefici. D’altra banda, en els animals amb alzheimer, estimular la producció de irisina fora del cervell simula l’efecte protector de l’exercici físic.
Tot i que encara no està clar quin és l’associació exacta entre la irisina que segreguen els músculs i la que es produeix en el cervell, el treball estableix per primera vegada un mecanisme que relaciona directament l’activitat física amb la prevenció de l’alzheimer.
“El nostre estudi demostra que la irisina mitjana l’impacte beneficiós de l’exercici en la memòria i ofereix una nova explicació de com l’exercici regular pot reduir el risc d’Alzheimer”, declara per correu electrònic Fernanda de Felice, codirectora de la investigació des de la Universitat de Queen i la Universitat Federal de Rio de Janeiro. “És important trobar medicació efectiva per als pacients que ja no poden fer exercici i el nostre treball mostra que la irisina és prometedora”.
Abans que puguin materialitzar-se en un avanç clínic, els resultats han de confirmar-se en nous assajos en animals i persones. Queda també per aclarir com es relacionen la irisina d’origen cerebral i la produïda pels músculs, assenyala de Felice.
font: www.lavanguardia.com
