Un estudi que es va presentar diumenge passat a la reunió anual de la Societat Radiològica d’Amèrica del Nord (RSNA) ha revelat que una modalitat d’imatge per ressonància magnètica que permet estudiar l’organització i estructura de la matèria blanca del cervell té una major precisió a l’hora de predir si una persona desenvoluparà Alzheimer que les proves clíniques d’ús habitual per a aquest propòsit.
La malaltia d’Alzheimer és un desordre cerebral progressiu que destrueix la memòria i el pensament de les persones que ho pateixen. A Espanya s’estima que unes 800 000 persones pateixen aquest tipus de demència.
La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) S’estima que entre el 30 i el 40 per cent dels casos d’Alzheimer estaria sense diagnosticar, unes xifres que s’elevarien al 80 per cent en casos d’Alzheimer que encara són lleus.
Encara que l’Alzheimer no tingui cura en l’actualitat, un diagnòstic precoç permetria realitzar intervencions terapèutiques primerenques, incloent teràpies no farmacològiques sobre les quals s’ha plantejat la possibilitat que alenteixin l’avanç de la malaltia.
Predient l’ ALZHEIMER
Les proves clíniques utilitzades rutinàriament per fer una estimació aproximada del risc de demència causada per Alzheimer són el qüestionari “Mini-Mental State Examination” per mesurar el deteriorament cognitiu i un test genètic que indica la presència de la Apolipoproteïna E4 (apoE4).
No obstant això, tenen limitacions i unes taxes de precisió del 70 al 80 per cent a l’hora de detectar si una persona patirà la malaltia d’Alzheimer.
L’autor principal d’aquest estudi, el Dr. Cyrus A. Raji de l’Institut Mallinckrodt de Radiologia de la Universitat de Washington, ha explicat que:
“En aquest moment és difícil dir si és probable que una persona gran amb cognició normal o amb deteriorament cognitiu lleu acabi desenvolupant demència. Vam demostrar que una sola ressonància magnètica pot predir la demència una mitjana de 2,6 anys abans que la pèrdua de memòria sigui detectable clínicament, el que podria ajudar els metges a assessorar i atendre els seus pacients “.
UNA NOVA APLICACIÓ PER A LA IMATGE PER RESSONÀNCIA MAGNÈTICA
Una modalitat de la imatge per ressonància magnètica coneguda com tensor de difusió permet examinar l’estat dels “cables” que connecten les parts del cervell o tractes de matèria blanca (conectoma).
Aquesta tècnica de neuroimatge sembla ser una prometedora opció per diagnosticar el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
“Amb el tensor de difusió mires el moviment de les molècules d’aigua al llarg dels tractes de matèria blanca, els cables de telèfon del cervell -explica Dr. Raji-Quan aquests tractes no estan ben connectats, poden aparèixer els problemes cognitius “.
Per a l’estudi, el Dr. Raji i els seus col·legues van utilitzar aquesta tècnica de neuroimatge per analitzar el cervell de 61 persones, de les quals aproximadament la meitat desenvoluparia la malaltia d’Alzheimer.
Gràcies al tensor de difusió, els investigadors van ser capaços de predir amb una precisió del 89 per cent que persones patirien aquest tipus de demència.
Posteriorment, els investigadors van realitzar una anàlisi més detallada dels tractes de matèria blanca en un subgrup de 40 persones, de les quals la meitat patiria Alzheimer. En aquest estudi, la precisió a l’hora de pronosticar qui desenvoluparia la malaltia va arribar al 95 per cent.
Sobre els resultats de l’estudi, el Dr. Raji ha explicat: “Podríem dir que els individus que van desenvolupar demència tenen aquestes diferències en la ressonància magnètica de difusió, en comparació amb les exploracions de persones cognitivament normals, la memòria i habilitats de pensament van romandre intactes “
UN BON PRONÒSTIC PER A L’APLICACIÓ D’AQUESTA EINA
L’ús d’aquesta variant de la imatge per ressonància magnètica com a prova rutinària encara necessita una major investigació. No obstant això, els resultats apunten a un paper important d’aquesta tècnica en el diagnòstic de les persones amb risc de patir Alzheimer.
Una de les seves avantatges, en ser una tècnica utilitzada en molts pacients, és que el seu ús agregaria un valor afegit al diagnòstic sense incrementar el cost de l’examen mèdic explica el Dr. Raji.
La detecció primerenca en persones amb alt risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer podria permetre la modificació d’alguns factors de risc, com l’obesitat, o donar-los la possibilitat que es enrolaran en assajos clínics abans d’aparèixer els primers símptomes de la demència.
Àngel García de Lucas
Font: www.infotiti.com
