La norma va substituir la incapacitació i la figura del tutor per un sistema basat en el suport i el respecte a la seva voluntat.
“Les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que les altres en tots els aspectes de la vida”. Així ho va establir la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat el 2006, que va obligar els gairebé 200 Estats Part a “adoptar les mesures pertinents” per proporcionar a aquestes persones “accés al suport que puguin necessitar”.
No obstant, i tot i que Espanya va ratificar aquesta Convenció el novembre del 2007, el gran canvi va arribar el setembre del 2021, amb l’aprovació d’una llei que va eliminar la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat. Fins aleshores, un jutge podia declarar que les persones amb discapacitat intel·lectual, psíquica o física no es trobava en situació per exercir plenament les seves facultats jurídiques i nomenava un tutor com a representant.
La nova norma va ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat com: Llei 8/2021, “per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica”. Partint dels principis inspiradors d’aquella Convenció Internacional, “reconeix que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida, havent de vetllar per impedir que es puguin produir abusos de conformitat amb el dret internacional en matèria de drets humans”, tal com expliquen des del despatx d’advocats Cremades & Calvo-Sotelo.
L’ objectiu d’ aquesta reforma és que les persones amb discapacitat tinguin capacitat de decisió sobre els aspectes essencials de la seva vida, amb assistència, si cal. Per tant, ara els procediments estaran encaminats a “determinar els actes per als quals la persona amb discapacitat requereix suports i a fixar quins són aquests suports, sempre des del respecte a la dignitat de la persona, la seva voluntat, desitjos i preferències”.
D’aquesta manera, expliquen des del despatx d’advocats, una persona amb discapacitat té l’autoritat i capacitat necessària per decidir sobre aspectes essencials de la seva vida (per exemple, per portar actes com obrir un compte corrent en una entitat bancària, comprar un pis, demanar un préstec o casar-se) sempre que compti amb les mesures de suport que precisi i aquestes incentivin la seva autonomia i respectin la seva voluntat, desitjos i preferències.
Amb la nova regulació, en termes generals, desapareix la figura del tutor de la persona incapaç per ser substituït per la figura del curador qui, per regla general, serà la persona que pugui dur a terme actes de cura personal de la persona amb discapacitat.
En casos excepcionals, s’instaurarà la figura del curador representatiu, qui “haurà de tenir en compte la trajectòria vital de la persona amb discapacitat, les seves creences i valors així com els factors que ella hagués pres en consideració, per tal de prendre la decisió que hauria adoptat la persona en cas de no requerir representació”, aclareixen des del despatx d’advocats.
L’aprovació d’aquesta nova llei va ser qualificada en el seu moment de “fita històrica” pel president del Consell General del Notariat, José Ángel Martínez Sanchiz. Per la seva banda, el director d’Afers Socials de la Fundació Aequitas, Federico Cabello, va assegurar que “ens aboquem a una realitat que pocs imaginàvem fa uns anys i ens hem de felicitar. Ara ens queda molt a treballar”.
Què canvia amb la nova llei?
Els principals canvis que va introduir la nova llei són els següents:
– Desapareix la possibilitat d’ instar un procediment judicial d’ incapacitació de les persones. També es prohibeix expressament la mera prohibició de drets de la persona amb discapacitat.
– Desapareix la figura de la pàtria potestat prorrogada, aquella que s’ exerceix sobre els fills un cop compleixen la majoria d’ edat, i la rehabilitada, sobre fills grans solters que viuen amb els seus familiars.
– Desapareix la figura del tutor, normalment un familiar: ja no és possible que una altra persona diferent a la que posseeix la discapacitat prengui decisions legals o mèdiques per ella. Només quedaran subjectes a tutela els menors no emancipats en situació de desemparament i els menors no emancipats no subjectes a pàtria potestat.
– La tutela se substitueix per altres figures graduables en funció de les necessitats de la persona que necessiti mesures de suport, tenint preferència les mesures de suport voluntàries (poders i mandats preventius i l’autocuratela):
- La guarda de fet: mesura informal de suport que pot existir quan no hi hagi mesures voluntàries o judicials que s’ estiguin aplicant eficaçment.
- El defensor judicial: mesura formal de suport utilitzada quan la mesura de suport es precisi de forma ocasional, encara que sigui recurrent. Per exemple, defensor judicial per als actes d’ acceptació d’ herència.
- La curatela: mesura formal de suport que s’ aplicarà als qui necessiten el suport de forma continuada.
Què suposen aquests canvis?
Amb la llei actual, la persona amb discapacitat serà, “com a regla general, l’encarregada de prendre les seves pròpies decisions”. Els notaris, per la seva banda, hauran de donar fe de l’expressió de la voluntat de la persona susceptible de necessitar mesures de suport: “La persona podrà utilitzar els suports, instruments i ajustos raonables que resultin precisos, incloent sistemes augmentatius, braille, lectura fàcil, pictogrames, dispositius multimèdia de fàcil accés, intèrprets, sistema de suports a la comunicació oral, llengua de signes, llenguatge dactilològic, sistemes de comunicació tàctil i altres dispositius que permetin la comunicació”.
A més, la nova norma exigeix als notaris que ajudin la persona discapacitada que formi la seva pròpia voluntat. Es manté, per tant, la figura del notari com la persona que indaga, interpreta i adequa a l’ ordenament jurídic la voluntat d’ aquestes persones, per a la qual cosa ha de conèixer i cerciorar-se de quina és la seva voluntat. És en presència notarial quan, a més, una persona pot determinar les mesures de suport voluntàries.
D’aquesta manera, es dóna prioritat a la voluntat de la persona amb discapacitat i se li atorga el dret a l’accés efectiu a la justícia per, per exemple, obrir un compte de banc, comprar un pis, subscriure un contracte, acceptar una herència, demanar un préstec o casar-se, garantint que compta amb els suports necessaris per adoptar aquestes decisions.
Què succeeix amb els casos d’incapacitació?
Tot i que la llei que elimina la incapacitació judicial va entrar en vigor fa més d’un any, el canvi continua traduint-se encara en la revisió de milers de sentències d’incapacitació aprovades amb anterioritat. La nova norma, en termes generals, deixa sense efecte les privacions de drets o del seu exercici.
Per a les persones declarades judicialment incapacitades, la norma preveia un règim d’ adaptació. Tant la persona declarada incapacitada com els tutors, curadors, defensors judicials, sentències declaratives de la rehabilitació o pròrroga de la pàtria potestat prorrogada o apoderats preventius havien de demanar la revisió de la resolució judicial en un any o el jutge d’ ofici o el Ministeri Fiscal ho faria en el termini de tres. Per tant, el procés ha de culminar abans del 3 de setembre de 2024.
Dubtes sobre la seva efectivitat
Malgrat els beneficis que suposa aquesta llei per a les persones amb discapacitat, la norma suscita molts dubtes a l’ hora d’ aplicar-la, especialment per a les famílies. Preocupa especialment que el sistema de suports sigui efectiu i garantista si no compta amb el reforç econòmic perquè els recursos canviïn i siguin més grans.
A més, tal com estableix la llei, “és necessari la formació específica per als operadors jurídics (CGPJ, col·legis d’advocats, funcionariat dels jutjats o àmbit policial), així com socials, econòmics, mèdics, etc.”. Així mateix, la formació ha de ser transversal i “permear a tota la societat, inclòs l’àmbit familiar” i no partir de “visions paternalistes que avui resulten periclitades”.
