En tan sols set anys, el 2030, una de cada cinc persones residents a Europa i Estats Units haurà assolit els 65 anys. I el 2035, les persones majors de 65 anys superaran per primera vegada en nombre les menors de 18. Com a conseqüència, la prevenció de les malalties relacionades amb l’edat, com l’alzhèimer, una autèntica pandèmia invisible, té una importància creixent per a la qualitat de vida, la salut pública i l’economia.
L’envelliment és el principal factor de risc per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Aquesta dolència, que comença diverses dècades abans de mostrar els primers símptomes, afecta ja 1 de cada 10 persones majors de 65 anys, una xifra que s’incrementa fins a 3 de cada 10 a partir dels 85 anys.
Sense medicació efectiva que almenys freni la progressió d’aquesta devastadora patologia, la prevenció es converteix en la millor baula, de moment, per disminuir la incidència de la malaltia que Alois Alzheimer va descriure per primera vegada el 1906, i que és un dels majors reptes de la medicina actual.
Més enllà de centrar-se en les dues proteïnes associades característicament a l’alzhèimer, la beta amiloide i la tau, una estratègia que fins ara ha tingut poc èxit, hi ha altres factors modificables en què es pot incidir. De fet, un estudi publicat recentment a la revista acadèmica PNAS, indicava una disminució del 30% en la quantitat de persones grans amb demència en menys de 15 anys als Estats Units, malgrat l’absència de fàrmacs eficaços. L’educació i l’accés a una millor sanitat semblen estar darrere, reduint presumiblement els factors de risc associats a l’alzhèimer, que se solapen en part amb aquells que augmenten el risc cardiovascular.
El 2020, un altre estudi publicat a la revista acadèmica Neurology apuntava en la mateixa direcció: “La taxa d’incidència de la demència a Europa i Amèrica del Nord ha disminuït un 13% per dècada durant els últims 25 anys, de forma constant en tots els estudis. Aquestes observacions exigeixen esforços sostinguts per descobrir les causes d’ aquest declivi, així com determinar la seva vigència en poblacions geogràficament i ètnicament diverses”.
En aquesta línia, el laboratori de l’investigador Alberto Pascual, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Espanya, va publicar el 2021 una troballa important sobre el comportament dels vasos sanguinis del cervell en la malaltia d’Alzheimer, en un treball realitzat a l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS), centre mixt del CSIC, la Universitat de Sevilla i els Hospitals Universitaris Virgen del Rocío i Macarena.
Publicat a la revista acadèmica Nature Communications, aquest estudi liderat pel laboratori de Pascual (CSIC), del Grup de Mecanismes de Manteniment Neuronal d’IBiS, les primeres autores del qual van ser María Isabel Álvarez Vergara i Alicia E. Rosales-Nieves, va descriure un nou mecanisme que desorganitza els vasos sanguinis al voltant de les plaques d’amiloide característiques de la malaltia d’Alzheimer i la complica. L’estudi demostrava per primera vegada que un problema en l’angiogènesi (mecanisme pel qual es produeixen nous vasos sanguinis) provoca la destrucció dels capil·lars i, per tant, una disminució en l’aportació de nutrients i oxigen al cervell.
Prèviament, l’abril del 2021, el grup de Pascual va descriure a la revista acadèmica Nature Aging que el cervell de malalts d’alzhèimer acumula marcadors que s’associen amb una pobra oxigenació. Per aprofundir en aquesta troballa, els investigadors es van plantejar esbrinar “si aquesta malaltia neurodegenerativa podria estar afectant directament els vasos sanguinis del cervell, cosa que explicaria la comorbilitat amb factors de deteriorament vascular perifèrics i la falta d’oxigen observada al cervell en pacients d’alzhèimer”, explica Pascual.
Després d’una anàlisi dels estudis anteriors sobre la vasculatura cerebral en els pacients d’alzhèimer, els investigadors es van adonar que hi havia senyals al cervell per a la creació de nous vasos sanguinis, per un procés denominat angiogènesi, però alhora disminuïa el nombre de vasos funcionals observats a prop de les plaques de beta-amiloide (Aß) característiques d’aquesta patologia neurodegenerativa. “Tot això resultava paradoxal: el cervell cridava la generació de nous vasos però el resultat net era la seva absència”, destaca Pascual.
En aquest estudi, publicat a la revista acadèmica Nature Communications, van col·laborar grups de recerca de la Universitat de Màlaga (professora Antonia Gutiérrez), la Fundació CIEN, (Dr. Alberto Rábano), l’Institut Cajal (Dr. Fernando de Castro), l’Institut de Neurociències d’Alacant (Dra. Eloisa Herrera), el Centre Mèdic Universitari Hamburg-Eppendorf d’Alemanya (Dr. Jakob Körbelin) i l’IBiS (professors Javier Vitorica, Javier Villadiego i Miriam Echevarría).
Es van centrar en una possible disfunció de l’angiogènesi. Aquest mecanisme és important durant el desenvolupament embrionari per formar els vasos del cervell i en la vida adulta per recuperar-se de possibles danys en els vasos preexistents. El treball demostrava que la malaltia d’Alzheimer indueix una angiogènesi disfuncional que provoca la pèrdua de vasos en lloc de la seva formació, cosa que sens dubte agreuja aquesta patologia neurodegenerativa.
Una característica distintiva de l’alzhèimer és l’acumulació al cervell de substàncies amb una elevada toxicitat, en el que es coneix com a plaques senils. El transport a través de la sang és un dels mecanismes per eliminar aquestes substàncies tòxiques per al cervell. “El fet que les plaques provoquin la pèrdua dels vasos sanguinis constitueix un cercle viciós: en haver-hi menys vasos sanguinis es pot netejar menys el cervell i s’acumulen més substàncies tòxiques, que al seu torn continuen destruint els vasos i complicant la situació al cervell afectat per l’alzhèimer”, aclareix Pascual.
A més, com que el cervell consumeix una bona part de l’oxigen (el 20%) i dels nutrients del cos, la reducció local de l’aportació d’aquestes substàncies a través de la sang suposa una situació d’estrès addicional al ja existent per l’acumulació de substàncies tòxiques que té lloc en la malaltia d’Alzheimer.
Les dades aportades per aquesta investigació també van vincular l’alzhèimer familiar, d’origen genètic, amb problemes en la formació de nous vasos sanguinis, la qual cosa ressalta la importància del component vascular en aquesta patologia que afecta més d’1.200.000 persones a Espanya.
A tall de prova de concepte, els investigadors liderats per Pascual van mostrar que es produeixen millores rellevants en la capacitat de memorització en models de malaltia d’Alzheimer en administrar tractaments antiangiogènics que s’utilitzen per tractar el càncer. Actualment treballen a demostrar la importància de recuperar els vasos sanguinis cerebrals per poder millorar la funció cognitiva de les persones afectades per aquesta malaltia.
“Una vegada identificades les vies moleculars implicades en aquest procés destructiu dels vasos sanguinis associat a la malaltia d’Alzheimer, es poden dissenyar de manera racional noves estratègies terapèutiques encaminades a pal·liar els efectes d’aquesta malaltia en els vasos sanguinis del cervell”, ressalta Alberto Pascual.
Font: Pilar Quijada Garaballu / CSIC
NCYT Amazings
