Fa uns anys, un equip de científics van trobar que si s’enviava llum intermitent cap als ulls i les orelles de ratolins amb malaltia d’Alzheimer a 40 hertzs, s’aconseguia un marcat descens en les plaques amiloides dels seus cervells.
Les investigacions no van ser molt més enllà, de manera que ara un equip de científics de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i la Universitat Emory (Estats Units) ha mogut fitxa i ha buscat comprendre per què la teràpia sembla funcionar en aquests models animals i quina repercussió tindria a l’hora d’abordar la malaltia d’Alzheimer.
Els autors han observat una major concentració de citocines que donen com a resultat estats fagocíticos microglials, que netegen el material de la placa
Cal recordar que les plaques amiloides són un dels principals indicadors subjacents a el desenvolupament d’aquesta patologia. Així, els experts van exposar, durant una hora, a ratolins sans a un parpelleig de llum de 40 hertzs. Van utilitzar un grup de grup de control de ratolins exposats a una manera de parpelleig diferent com a control.
A l’estudiar la química dels cervells dels ratolins tractats, els autors han observat una major concentració de citocines que donen com a resultat estats fagocíticos microglials, que netegen el material de la placa, incloses IL-6 i IL-4, a més de quimiocines microglials , com M-CSF i MIG.
Aquestes indagacions es fan en paral·lel a un estudi en humans que avalua l’efectivitat dels pampallugues de llum en pacients amb malaltia d’Alzheimer i ajuda a explicar el mecanisme subjacent, que podria ser el mateix en humans. Tal com van declarar els investigadors, els efectes de les citocines van variar depenent de la freqüència de l’estimulació de la llum, el que podria expandir la capacitat d’aquest tipus de teràpia per a altres afeccions.
Font:https://www.consalud.es/tecnologia/avances/luz-intermitente-disminuye-acumulacion-placas-amiloide-enfermedad-alzheimer_73946_102.html
