Un grup de científics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (Estats Units), ha trobat evidències que la proteïna que es creu que desencadena l’Alzheimer, coneguda com a beta-amiloide, podria tenir també relació amb el bloqueig del son profund i reparador (del tipus que necessitem cada nit per moure la nostra memòria a curt termini a una regió més permanent del nostre cervell).
En aquest sentit, segons recull el portal de notícies científiques «Sciencealert.com» aquests investigadors suggereixen que la manca de son podria ser la peça clau que falta en el trencaclosques que representa l’Alzheimer. El que podria conduir a la creació de nous tractaments que intentin aturar la pèrdua de memòria associada a aquesta malaltia.
«En els últims anys, la vinculació entre el somni, la proteïna beta-amiloide, la memòria i l’Alzheimer ha anat fent-se més evidents», ha afirmat el neurocientífic William Jagust que també ha participat en l’estudi. Aquest estudiosos ha afegit que «la nostra investigació mostra que aquesta deposició de la proteïna beta-amiloide pot conduir a un cercle viciós, en què el somni es pertorbi més i la memòria es deteriori».
Millor somni, pitjor memòria.
Les proteïnes beta-amiloide es troben en cervells sans també, però generalment es netegen cada nit durant els profunds i no ràpids moviments dels ulls en el son (no REM). El problema ve quan comencen a acumular-se, el que s’associa amb elAlzheimer i els trastorns del son. La novetat és que és la primera vegada, que una investigació d’aquestes característiques troba un vincle entre aquests dos fenòmens en humans.
En concret, el que van fer els investigadors va ser realitzar un estudi entre 26 adults d’entre 65 i 81 añosa els que no els havien diagnosticat cap demència o trastorn del son. A tots els participants se’ls va realitzar una tomografia per emissió de positrons (TEP), amb l’objectiu de mesurar l’acumulació de proteïnes beta-amiloide en l’inici de les proves. Després se’ls va demanar memoritzar 120 parells de paraules i se’ls va examinar per veure com ells les recordaven.
Aquesta nit, els participants en les proves van ser monitoritzats durant les vuit hores de son, i ja en el matí següent se’ls prreguntó altra vegada pels 20 parells de paraules que havent memoritzar. Aquest cop mentre us cervells eren escanejats per una màquina d’imatge per ressonància magnètica funcional (IRMf, en anglès).
El que els investigadors es van trobar va ser que els participants que tenien els més alts nivells de beta-amiloide en l’escorça frontal mitjana passaven la pitjor nit, tampoc sortien molt airosos de la prova de memora l’endemà. Això sembla indicar que no havia transcorregut el suficient temps en el somni no REM, com per guardar sota clau la nuevoa informació que havien après.
Esperança
L’investigador Matthew Walker ha afirmat que «una major quantitat de beta-amiloide en certes parts del nostre cervell, el menor somni profund condueixen, conseqüentment, a una memòria pitjor». A més, ha afegit aquest científic, que «a menor quantitat de son profund, menor efectivitat es té per netejar aquesta mala proteïna. És un cercle viciós ».
Aquest mateix científic ha conclòs que «encara no sabem quin d’aquests dos factors – el poc somni o la mala proteïna, inicialment comença aquest cercle. Quin és el dit que empeny la primera fitxa del dòmino, desencadenant la cascada? ».
L’equip de Universitat de Califòrnia ha publicat els resultat d’aquest estudi a la revista «Nature Neuroscience», i ara estan inmerson en una nova investigació per intentar determinar si la manca de son podria ser un indicador d’hora de l’Alzheimer.
Per Walker, «aquest descobriment ofereix esperança, ja que el somni podria ser una innovadora teràpia per lluitar contra la falta de memòria en la gent gran i fins i tot contra la demència».
font: ABC.es
