La meditació és bona per al cervell. El resultat d’un nou estudi sobre els seus efectes ha connectat l’antiga pràctica de la meditació amb molts beneficis cognitius, des d’una major capacitat d’atenció i concentració a la reducció dels símptomes d’ansietat i depressió, a més de millorar el control cognitiu i la funció executiva.
D’acord amb un nou estudi del Centre UCLA, la meditació també pot protegir al cervell de l’envelliment. Investigadors de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i la Universitat Nacional d’Austràlia van descobrir que els cervells dels que practiquen meditació a llarg termini es veuen menys afectades per l’envelliment dels cervells dels que no mediten.
El cervell comença el seu procés d’envelliment en la dècada dels 20 i continua disminuint en volum i pes a través de la vellesa. La meditació, a més d’impulsar el benestar emocional i físic, en qualsevol moment a la vida, pot ser una manera eficaç de prevenir les malalties neurodegeneratives com la demència, l’Alzheimer i el Parkinson, així com ajudar a evitar alguns signes de la declinació cognitiva pròpia de l’envelliment.
El nou estudi es basa en un estudi dut a terme en 2011 on es va demostrar que les persones que mediten exhibeixen menys atròfia associada a l’edat en la matèria blanca del cervell, material que compon gairebé la meitat del cervell i es compon de fibres nervioses que el cervell utilitza per comunicar.
En aquest nou estudi, els investigadors van analitzar la relació entre la meditació i la preservació de la matèria grisa, el teixit on es produeix la cognició i els records s’emmagatzemen. Van examinar els cervells de 100 participants, 50 persones que havien estat meditant durant una mitjana de 20 anys i 50 que mai havien meditat. Els dos grups estaven compostos per 28 homes i 22 dones entre les edats de 24 i 77. Els cervells dels participants van ser escanejats i tots dos grups van mostrar una disminució de la matèria grisa amb l’edat avançada, però els meditadors de llarg termini van experimentar reduccions més petites en el volum de matèria grisa que els que no meditaven. Semblava que la matèria grisa, en els quals meditaven, es conservava millor.
“En els meditadors, aquesta relació entre la pèrdua de matèria grisa i l’edat no va ser tan pronunciada”, segons el coautor de l’estudi, el Dr. Florian Kurth va confirmar a The Huffington Post. “Sorprenentment, no va ser tan pronunciada en moltes regions del cervell”. “El següent pas d’aquesta investigació seria un estudi de seguiment dels cervells d’un grup de meditadors i no meditadors al llarg de molts anys per examinar els canvis que s’han produït com a resultat directe d’anys de meditació”, va dir Kurth. I confirma, “si aquests resultats són replicats, aquest serà un avanç molt important”, ha conclòs.
