“Escric això perquè tinc por que pugui tenir alzhèimer …”. Així comença la primera entrada del diari de la britànica Patricia Latto, que després de fer els 60 va començar a preocupar-se pel seu deteriorament mental.
Aquest paràgraf és del 12 de maig de de 1990.
“I ara vaig acabar en una mena de terra de ningú, no, en uns llimbs en què no puc recordar i el que em causa encara més impacte: des del qual no puc escriure amb claredat”, segueix l’entrada de fa 27 anys.
Ara na Patricia té més de 90, però el diari que acaba de descobrir la seva filla és una evidència que la malaltia va començar a afectar-la més de dues dècades abans que fos diagnosticada oficialment amb mal d’Alzheimer.
Com un test casolà de memòria
Na Patricia semblava estar usant el seu diari com una mena de test de memòria.
Les entrades estan plenes de llargs versos i de cites de Shakespeare.
“Aquesta nit he citat a Yeats, Masefield, Shakespeare paraula per paraula i sense titubejos … però per què em resulta tan difícil escriure el meu propi nom. Això no té sentit”.
En una altra entrada va escriure: “La meva ment està plena de forats”.
Va ser la seva filla, Cate Latto, qui va descobrir recentment els escrits de la seva mare, mentre recollia les seves pertinences després de dur-la a una residència per a gent gran on li ofereixen una cura especialitzat.
“Va haver de ser tan aterridor per a ella”, li va dir Cate a la BBC. “Veure com se’t va traient el món i tenir tanta por que ni tan sols pots parlar del tema”.
L’experiència de Patricia Latto il·lustra un dels reptes clau per a les persones que s’enfronten a aquesta malaltia.
Per quan es diagnostica clínicament la malaltia d’Alzheimer pot ser massa tard per fer alguna cosa, perquè els danys ja causats al cervell són irreversibles.
Buscant la detecció primerenca
Per això ara Cate Latto està participant en una investigació de la Societat Britànica del Mal d’Alzheimer, anomenada Prevent Demential Study, que involucra persones amb cert risc de desenvolupar la malaltia, com certs gens i antecedents familiars.
Un altre equip científic de vuit universitats del Regne Unit s’està embarcant ara en un nou estudi d’un any amb 250 voluntaris per trobar quins són els signes més primerencs del mal, molts anys abans que apareguin els símptomes més obvis, com la confusió i la pèrdua de memòria.
Els especialistes creuen que aquest moment en què la malaltia és incipient és el millor per començar a utilitzar tractaments que puguin evitar que progressi.
L’estudi, anomenat Deep and Frequent Phenotyping Study, inclou la realització regular un un escàner cerebral, proves cognitives i de memòria, imatges de retina, anàlisi de sang i fins a l’ús de tecnologia wearable o per vestir, que pugui gravar informació sobre el moviment i la manera de caminar dels voluntaris.
Els científics britànics que participen en aquest nou estudi creuen que els resultats podrien marcar un abans i un després en el coneixement de la malaltia, perquè es generaran enormes quantitats de dades que serà analitzats matemàticament amb programes de big data.
L’objectiu és saber quines proves o quines combinacions poden predir millor l’aparició posterior de la malaltia d’Alzheimer.
font: www.bbc.com
