El 21 de setembre vam celebrar el Dia Mundial de l’Alzheimer, i és imprescindible que el Treball Social enfocament part de la seva tasca al voltant de la població que pateix aquesta malaltia o altres demències amb similars característiques, i més encara en els temps que esdevenen on les necessitats del col·lectiu es veuen incrementades.
Quan parlem d’Alzheimer, parlem de dependència irremeiablement. Es tracta de termes que abans o després s’entrellacen en el dia a dia dels que pateixen aquesta malaltia, ja sigui la pròpia persona malalta o el familiar / cuidador que roman al seu costat en el procés d’aquesta i visualitza el procés de les fases.
Aquesta dependència té unes característiques que es recullen en la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia i Atenció a les persones en situació de dependència i de la qual hi ha un etern debat sobre l’eficàcia en una atenció integral que s’ha vist agreujada per les polítiques d’austeritat.
L’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials ja ha posat de manifest la manca de despesa en polítiques socials en bona part de país, i en concret a la regió de Castella-la Manxa. Aquesta manca de dotació pressupostària provoca que tots els col·lectius vulnerables es vegin any rere any en una situació de més gravetat, podent derivar en un estat d’exclusió social, tant de forma individual com de forma comunitària amb l’entorn que els envolta.
Per això, si en el dia a dia han existit dificultats per a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, aquest any a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 s’han vist incrementades totes aquestes problemàtiques. Les persones i famílies que s’acullen a el Sistema de Dependència s’han vist encara més desemparades, ja que les resolucions de l’grau s’han alentit i les situacions d’emergència social s’han disparat en aquests mesos, especialment en les setmanes que es va allargar l’Estat d’Alarma al nostre país. Els professionals d’Atenció Primària i els professionals sociosanitaris s’han vist desbordats, no podent arribar en ocasions a tota la població que precisava de la seva atenció immediata.
Això es pot traslladar al que ha passat amb les persones amb Alzheimer o altres demències, ja que de les que es trobaven en una fase inicial de la malaltia, s’ha accelerat el seu deteriorament cognitiu i la seva empitjorament ha sobrevingut a les seves famílies. El mateix ha passat amb les que es trobaven en una fase més intermèdia on, tot i les teràpies no farmacològiques que s’han realitzat a posteriori per les professionals de la teràpia ocupacional o la psicologia, no han assolit una gran recuperació per poder alentir el procés de la malaltia. Així mateix, un cop realitzada la desescalada controlada per les autoritats sanitàries, s’han obtingut grans avenços en algunes persones on sí que s’ha aconseguit alentir aquest deteriorament gràcies a la psicoestimulació física i sensorial que es realitzen des de les Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer.
Recapitulant, es demostra una vegada més la importància que té en la nostra societat una inversió econòmica digna destinada a garantir la cobertura social dels col·lectius vulnerables, ja que, de no ser així, s’evidencia un augment de la situació de dependència, pobresa i exclusió social d’aquests col·lectius, a més d’unes conseqüències que repercuteixen indirectament en la resta de la societat civil, evidenciades en un impacte econòmic, laboral, de gènere o fiscal dels que envolten a la persona malalta d’Alzheimer.
Des del Treball Social hem de ser agents reivindicatius del que necessita la població i conscients de la transversalitat de les conseqüències d’una mala execució de les lleis com és el cas de la Llei de Dependència per part dels governs que, ara, amb la pandèmia de la COVID-19 es veuen desenvolupats un seguit d’impactes socials que es queden fora de la llei i sorgeixen així mateix com a necessitats vitals per garantir una situació de benestar.
Com recull la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA), hi ha una pandèmia que ja existia anteriorment anomenada “Alzheimer” que afecta a gran part de la població més gran de la nostra ciutadania -la qual cal recordar que està potencialment envejecida- i que, per tant , cal assistir-la amb més atenció després d’aquesta pandèmia de l’coronavirus que encara no hem superat i que pot seguir afectant a les persones que integren el Sistema de Dependència del nostre país, a través d’una gran crisi econòmica.
Per tant, tenim davant nostre una nova oportunitat de poder atendre amb millors condicions a tota aquesta població, sempre que els dirigents de les diferents administracions públiques s’integrin dins de les seves polítiques una clara inversió destinada a la protecció social de les persones.
Alberto Beamud Montero
https://eldiadigital.es/art/341691/la-pandemia-tras-la-pandemia-alberto-beamud-montero
