ca

La parla i l’ oïda poden donar pistes sobre l’arribada de l’Alzheimer.

 

Les pauses, les falques, l’allargar les paraules i altres hàbits poden ser un indici d’una declinació mental, que al seu torn pot desembocar en el mal d’Alzheimer, segons un estudi.

Investigadors van demanar a la gent que descrivís el que se’ls mostrava en sessions filmades amb dos anys de diferència. En aquells amb un principi de trastorns cognitius es va notar un deteriorament de la forma d’expressar-se molt més accentuat que en aquells sense aquests símptomes.

“Vam comprovar que hi ha certs aspectes del llenguatge que són afectats abans del que pensàvem”, abans o al mateix temps que sorgeixen els problemes de memòria, va assenyalar un dels impulsors de l’estudi, Sterling Johnson, de la Universitat de Wisconsin-Madison.

Aquest va ser l’estudi de la parlat més gran que s’ha fet amb aquestes finalitats, i, si noves proves confirmen els resultats, podria oferir una forma senzilla i barata de detectar primerencs símptomes d’un deteriorament mental.

No s’espanti: molta gent diu “d’aixòoo” i té problemes per recordar noms, sense que això impliqui que pateix d’algun trastorn mental o cognitiu.

“És una cosa normal de l’edat, coses que un pot recordar més tard i que no afectaran una conversa”, va expressar una altra participant en l’estudi, Kimberlay Mueller. “La diferència aquí és que passa amb més freqüència en un breu període”, interfereix amb les comunicacions i s’agreuja amb el temps.

La Conferència Internacional de les Associacions d’Alzheimer va analitzar aquest mes l’estudi a Londres.

Uns 47 milions de persones pateixen de demència a tot el món i el mal d’Alzheimer és la seva manifestació més comuna. Les medicines actuals no poden impedir l’avanç o revertir-ho, només poden minorar els símptomes. I els metges estimen que, com més aviat es detectin els símptomes, més possibilitats hi haurà de tractar-lo, per la qual cosa es fan esforços per detectar-ho el més d’hora possible.

Els trastorns cognitius moderats causen canvis visibles, encara que sense arribar a interferir amb la vida diària. I no són un anunci de l’arribada de l’Alzheimer, encara que alguns -entre un 15% i un 20% – sí que el pateixen.

Per veure si una anàlisi de la parla pot detectar els primers símptomes de problemes cognitius, els investigadors van demanar a 400 persones sense problemes cognitius que descrivissin una imatge i no van percebre canvis amb la seva capacitat per expressar-se de forma parlada amb el córrer del temps. Després van fer la mateixa prova amb 264 persones que participaven en un estudi de la cinquantena i seixantena del Registry for Alzheimer ‘s Prevention de Wisconsin, la majoria dels quals té un pare amb Alzheimer i podria córrer risc de contraure la malaltia. D’ells, 64 tenien ja símptomes d’un deteriorament o aquests símptomes van sorgir al llarg d’aquests dos anys, segons altres exàmens neurològics als quals es van sotmetre.

A la segona tanda de proves, es va percebre un deteriorament més accelerat en l’expressió d’idees i en la fluïdesa amb què s’expressaven (menor claredat, pauses i ús de falques). Usaven més pronoms com “això” o “ells” en lloc de noms específics per a al·ludir a coses o persones, feien servir oracions més curtes i els costava més temps expressar el que volien dir.

“Tots aquests són indicis de problemes amb totes les dades que processa el cervell”, va assenyalar Julie Liss, experta en el llenguatge de la Universitat Estatal d’Arizona.

Liss va participar en un estudi del 2015 que va analitzar desenes de conferències de premsa de l’expresident Ronald Reagan i va trobar evidències de canvis en la seva forma d’expressar-se més d’una dècada abans que li diagnostiquessin l’Alzheimer.

Un altre estudi esmentat en la Conferència Internacional de les Associacions d’Alzheimer assenyala que la pèrdua de l’audició pot ser també una manifestació d’un deteriorament mental. Va involucrar a 783 persones del mateix projecte de Wisconsin. Els que d’entrada van revelar que els havien diagnosticat problemes auditius tenien el doble de possibilitats de desenvolupar trastorns cognitius en els propers cinc anys que aquells a qui no se’ls havia diagnosticat problemes auditius.

“Els metges de família poden ajudar molt si saben com detectar” els primers símptomes de deteriorament mental, va expressar Maria Carrillo, de l’Associació d’Alzheimer (sic.). Els problemes auditius, canvis en la forma de parlar i altres símptomes coneguts, com problemes per dormir, podrien justificar una visita a un neuròleg perquè li faci un examen de demència, va agregar.

 

Font: 20minutos.com // Traducció al català: X.R.