Un estudi amb més de 1.400 pacients conclou que les migdiades es dupliquen després del diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu i gairebé es tripliquen després del de demència per malaltia d’Alzheimer
Hi ha una relació entre el deteriorament cognitiu i les migdiades diürnes excessives? Una nova investigació del Centre de la Malaltia d’Alzheimer de Rush (EUA) suggereix una possible connexió, segons un article publicat a Alzheimer’s and Dementia.
Segons els investigadors, la connexió sembla que es dóna en les dues direccions: les migdiades més llargues i freqüents es van correlacionar amb una cognició pitjor al cap d’un any, i la pitjor cognició es va relacionar amb migdiades més llargues i freqüents al cap d’un any.
Aron Buchman, neuròleg del Centre Mèdic de la Universitat de Rush i coautor de l’article, va dir que l’estudi aporta proves a la visió canviant de la malaltia d’Alzheimer com un trastorn purament cognitiu.
«Ara sabem que la patologia relacionada amb el deteriorament cognitiu pot causar altres canvis a la funció», afirma.
«És realment un trastorn multisistèmic, que inclou també dificultat per dormir, canvis en el moviment, canvis en la composició corporal, símptomes de depressió, canvis de comportament, etc.»
Les migdiades més llargues i freqüents es van correlacionar amb una pitjor cognició al cap d’un any, i la pitjor cognició es va relacionar amb migdiades més llargues i freqüents al cap d’un any.
Els investigadors van seguir més de 1.400 pacients durant un màxim de 14 anys com a part del projecte Rush de Memòria i Envelliment i de l’Estudi d’Ordre Religiós. Els participants portaven un sensor al canell que registrava l’activitat de forma contínua durant un màxim de 10 dies, i anaven una vegada a l’any per sotmetre’s a proves cognitives. Qualsevol període perllongat sense activitat durant el dia, des de les 9 del matí fins a les 7 de la tarda, es considerava una migdiada.
Quan es va iniciar l’estudi, més del 75% dels participants no mostraven signes de cap deteriorament cognitiu, el 19,5% tenia un deteriorament cognitiu lleu i una mica més del 4% patia demència per malaltia d’Alzheimer. Les migdiades diàries van augmentar uns 11 minuts a l’any entre els que no van desenvolupar deteriorament cognitiu durant el seguiment. Les migdiades es van duplicar després del diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu i gairebé es van triplicar després del diagnòstic de demència per malaltia d’Alzheimer.
L’estudi indica que l’augment de la freqüència i la durada de les migdiades diürnes pot ser un dels símptomes.
Els investigadors també van comparar els participants que tenien una cognició normal a l’inici de l’estudi però que van desenvolupar demència per malaltia d’Alzheimer amb els seus homòlegs el pensament dels quals es va mantenir estable durant l’estudi. Van descobrir que les persones grans que dormien la migdiada més d’una hora al dia tenien un risc d’un 40% més gran de desenvolupar Alzheimer.
Buchman va subratllar que l’estudi no implica que fer la migdiada provoqui demència d’Alzheimer, ni viceversa.
«Es tracta d?un estudi observacional, així que no podem dir que ‘a causa b», explica. «Però podem dir que es desenvolupen alhora, i és possible que les mateixes patologies contribueixin a totes dues».
La malaltia d’Alzheimer està causada per l’acumulació de dues proteïnes, la beta amiloide i la tau, al cervell. Encara que el declivi de la funció cognitiva és el símptoma més conegut de la malaltia d’Alzheimer, aquesta acumulació de proteïnes es pot produir en diverses localitzacions del cervell, el tronc cerebral i la medul·la espinal, causant diversos símptomes. L’estudi indica que l’augment de la freqüència i la durada de les migdiades diürnes pot ser un dels símptomes.
“Un cop s’ha identificat la patologia i la localització, es pot treballar en els possibles tractaments”, apunta Buchman. «Hi ha proteïnes o gens que podrien impedir l’acumulació de tau i beta, o hi ha formes potencials de mitigar o frenar-ne l’acumulació».
R. Ibarra
La peligrosa relación entre alzhéimer y las siestas (abc.es)
