Quanta gent pateix alzheimer?
Gairebé el 10% dels majors de 65 anys pateixen algun tipus de demència. I el 30% o més dels majors de 85 anys.
Què lletja, la paraula demència …
Abasta síndromes diversos, i el més freqüent és l’alzheimer.
Què és l’Alzheimer?
Una malaltia neurodegenerativa que destrueix memòries, orientació, comportament … Hi ha canvis d’humor, els cercles pròxims diuen: “No hi ha qui ho aguanti!”.
I oblida coses …
La memòria recent falla. I més símptomes.
Me’ls enumera?
Repetir la mateixa pregunta diverses vegades en poc temps. Desorientar en el propi barri. Perdre interès per alguna cosa que sempre t’havia interessat …
Iel malalt nota aquestes alteracions?
Solen notar-ho més els familiars i cercles pròxims a l’afectat.
A quina edat apareixen els símptomes?
Majoritàriament, a partir dels 65 anys. El diagnòstic clínic només constata un procés que va arrencar trenta anys abans.
¿Tant? ¿Des que el pacient tenia trenta i escaig anys?
Sí. El cervell s’erosiona poc a poc, però la seva plasticitat li permet suplir mancances amb estratagemes … i ningú nota res!
Fins que es nota.
Un dia aquesta persona fa una cosa molt grossa … I se li diagnostica. Ja no hi ha marxa enrere.
No?
Certs fàrmacs poden pal·liar alguns símptomes, però el perdut és irreversible: no hi ha cura per l’Alzheimer!
I per què unes persones desenvolupen Alzheimer i altres no?
És un misteri que estem investigant.
Puc posposar el meu alzheimer?
Sí, si fas el pertinent per a gaudir d’una vida cardiosaludable.
A saber.
No fumis. Minimitza l’alcohol. Practica exercici freqüent ¡i moderat! Evita el sedentarisme. Consumeix dieta variada, mediterrània, amb més peix que carn i molta fruita i verdura fresca.
Prenc nota!
Tot el saludable contra hipertensió, obesitat, diabetis … protegeix davant l’alzheimer.
Alguna cosa més?
Porta una vida ordenada, amb hàbits regulars. I dorm cada nit teus set o vuit hores. Ah, i conrea una rica vida social.
La misantropia danya el cervell?
La solitud és sempre mala consellera.
Llegeixo i escric molt: això em protegeix?
Estem estudiant-ho.
I si em va ensinistrar en memoritzar dades?
No hi ha una memòria, sinó memòries, funcionant en capes: la d’anar amb bicicleta, la de acordonarte les sabates, la de fer mots encreuats, la de planificar i decidir, la de orientar-te, la de grans records …
Quines memòries danya més l’alzheimer?
Primer l’hipocamp, memòries recents … Si segueix el deteriorament, danya la cognició.
Hi ha esperança de frenar l’alzheimer?
Abans aconseguirem prevenir, serà més fàcil aconseguir que menys persones pateixin alzheimer … que curar als ja diagnosticats.
Jo recordo la gran nevada de l’any 1962: tenia dos anys.
Impossible! El cervell no fixa records abans dels quatre anys. El teu record és una construcció.
Vaja.
Inventem la realitat, aquesta construcció mental teixida amb els sentits i memòries. Creuem percepcions amb dades memoritzades, confrontem …, i per això hi ha món reconeixible! O, si no, no hi ha món.
Això sona entre místic i poètic.
Ho expressa molt bé García Márquez en una frase de Cent anys de solitud: “El món era tan recent que moltes coses no tenien nom i per esmentar-calia assenyalar-les amb el dit”.
No entenc si no reconec?
El cervell interpreta sense parar (mitjançant les memòries), i anticipa sense parar (en base a les memòries), això és un procés inconscient. I busca coincidències …, les necessita!
Ah, en aquest cas el nostre cervell sembla ser una mica … conspiranoic?
Doncs sí, l’inquieta la casualitat, prefereix una causa per a cada efecte. I si no …, s’estén el desconcert! Vivim preveient, i per això l’estereotip ens relaxa. Els il·lusionistes saben controlar la teva atenció i trencar aquest confort, desconcertarte, sorprendre’t.
Sort que es tracta només d’un joc …
Venedors, publicitaris, polítics, gurus … poden així mateix intentar manipular teu cervell inconscient … i induir una elecció que el teu creuràs que és lliure.
Tan negligent és el meu cervell?
És molt ràpid …, gràcies a automatismes que són els que, al seu torn, el fan vulnerable.
El meu cervell no és de fiar, per tant?
Cada vegada que evoques un record, el reinventes! Dues persones juraran haver viscut de dues maneres diferents un mateix moment compartit … Per això m’admira que no ens entrebanquem en moltes més discrepàncies de les que ja tenim!
La Contra de LV:: VÍCTOR M. AMELA
Font: www.lavanguardia.com
