Que en la vida moltes vegades 1 + 1 no és igual a 2 ja ho sabem, però quan es tracta de l’alzhèimer, podríem dir que rarament ho és…
Prenguin l’exemple de l’últim assaig clínic amb una teràpia gènica per a la malaltia: tot semblava apuntar cap a que sí havia de funcionar, però, al final, gairebé res ha resultat, segons es desprèn d’un article publicat recentment a la revista JAMA Neurology.
En l’estudi, investigadors de la Universitat del Sud de Califòrnia a San Diego, EUA, van dur mitjançant cirurgia cerebral vectors virals al cervell de malalts d’Alzheimer.
Els virus contenien estructures genètiques capaços de crear una substància protectora per a les neurones, que en última instància havia de millorar el funcionament de les cèl·lules danyades per l’Alzheimer.
No obstant això, després de 24 mesos de realitzar la intervenció quirúrgica, els malalts no van mostrar millores cognitives ni funcionals.
PER QUÈ ES VA FER AQUESTA INTERVENCIÓ?
Els investigadors es van recolzar en estudis previs que mostren que una proteïna anomenada factor de creixement nerviós (FCN) és capaç de millorar el funcionament de les cèl·lules del nucli basal de Meynert, una estructura cerebral molt danyada per la malaltia.
A causa del deteriorament de les cèl·lules d’aquest nucli, es veu afectat el nivell de químics cerebrals (Acetilcolina) importants per a l’adequat funcionament de la memòria.
Teòricament, una teràpia que millori el funcionament de les cèl·lules del nucli basal de Meynert ha de millorar alguns símptomes de la malaltia.
PERÒ NO VA SER AIXÍ
En la investigació, els científics van implicar a 49 malalts d’alzhèimer en fase lleu o moderada, rebent 26 d’ells la injecció intracranial del vector viral i 23 un procediment fals, el que no s’arribava a injectar cap substància en el cervell.
Cal tenir en compte que els virus utilitzats en aquests procediments són capaços d’infectar les cèl·lules nervioses, però no de danyar-les.
El primer resultat a destacar és que el procediment va ser ben tolerat i segur, sense que es descriguin esdeveniments adversos de consideració relacionats amb el mateix.
No obstant això, després de 24 mesos d’haver-se realitzat la intervenció, els investigadors no van detectar diferències en relació a les habilitats mentals o per al funcionament diari entre el grup tractat i el no tractat.
És més, segons comenta el professor Lawrence S. Honig en un editorial publicat a JAMA Neurology; encara que estadísticament no es van detectar diferències significatives en ambdós grups, sí que es va poder observar una tendència en el grup tractat a obtenir pitjors resultats en les proves i escales aplicades.
VOL DIR AIXÒ QUE LES TERÀPIES GÈNIQUES NO FUNCIONEN AMB L’ ALZHÈIMER?
Les teràpies gèniques constitueixen un variat grup de tècniques i en aquest estudi només s’ha avaluat una, en una zona molt específica del cervell. Lluny estem del punt de dir que no funcionen.
Si s’escull una altra diana els resultats seran diferents? Per conèixer la resposta s’hauria de fer una altra recerca. Tenint en compte com de invasiu és el procediment i els dubtes que existeixen sobre la seva relació risc-benefici, possiblement la incertesa persistirà per molt temps.
Font: www.infotiti.com // Traducció al català: X.R
