L’Alzheimer és una de les malalties més devastadores i lentament imparables que atribueixen a molts éssers humans a partir de certa edat. Aquesta malaltia neurodegenerativa és la forma més comuna de demència entre la gent gran i és incurable i terminal. Un nou descobriment, però, ha obert la porta per als investigadors per trobar un tractament en un futur no molt llunyà.
Un grup d’investigadors de la Universitat de Kent (Ohio) han descobert per primera vegada signes de la malaltia d’Alzheimer en 20 cervells de ximpanzés ancians. La troballa, que converteix en mite el debat sobre si són els éssers humans l’única espècie capaç de desenvolupar la malaltia, podria ajudar a comprendre millor la malaltia i com combatre-la.
No hi ha signes de demència (de moment)
Els científics estudien ara si aquests animals moren per la malaltia o són immunes als símptomes tot i patir-los. El treball, publicat a la revista Science, està pendent d’obtenir el permís per a realitzar estudis amb animals en perill d’extinció.
Aquesta malaltia es presenta amb major freqüència en persones majors de 65 anys, tot i que n’hi ha que desenvolupen els símptomes a partir dels 40. Es presenta com a deteriorament cognitiu -com pèrdua de memòria o dificultat per parlar- i trastorns conductuals -ansietat, agressivitat o desorientació-.
Com funciona l’Alzheimer
Quan es pateix Alzheimer es produeix un deteriorament de les neurones, encarregades de la memòria i del pensament. Aquest deteriorament impedeix que passin els missatges entre elles. La proteïna anomenada beta-amiloide s’acumula i forma plaques (amiloides) entre neurones. Aquestes plaques provoquen canvis en una altra proteïna anomenada tau, que al seu torn forma els anomenats cabdells neurofibril·lars. A més, l’escorça del cervell s’encongeix, sobretot en l’hipocamp, un espai clau per a la formació de nous records. Els espais plens de líquid al centre del cervell s’engrandeixen, reduint per tant la seva superfície. Tots aquests factors acaben desembocant en la demència.
Fins aquesta troballa, la comunitat científica s’especulava amb la possibilitat que només els éssers humans poguessin contraure aquesta malaltia. El paradigma ara és diferent . L’equip va estudiar 20 cervells de ximpanzés ancians, amb edats compreses entre 37 i 62 anys. Van examinar quatre àrees del neocòrtex dels ximpanzés i les regions de l’hipocamp més afectades per l’Alzheimer en els éssers humans.
Les diferències poden ajudar
Segons els investigadors, l’estudi podria ser una evidència que les clàssiques plaques i els cabdells de la malaltia són efectes secundaris, més que la pròpia causa de la malaltia. La responsable de l’estudi, l’antropòloga biològica Mary Ann Raghanti, apunta que els cervells dels 20 ximpanzés estudiats no han mostrat canvis cognitius o de comportament, no hi demència de moment. “Si podem identificar aquestes diferències entre el cervell humà i el del ximpanzé, podríem identificar el que produeix la degeneració”, sentencia Raghanti.
Part de la comunitat científica posa en dubte que aquests animals pateixin demència, ja que les plaques amiloides s’associen amb la mort neuronal, cosa que no ha estat mesurada en l’estudi. Raghanti i el seu equip continuaran estudiant cervells dels ximpanzés afectats per calcular la mort de les neurones. A més, seguiran treballant amb animals vius per determinar si aquests ximpanzés desenvolupen o no demència.
font: www.lavanguardia.com //traducció al català: X.R.
