La malaltia d’Alzheimer (MA) és la principal causa de demència en la població, xifra que augmenta amb l’augment de la longevitat i el respectiu increment de la població més gran.
Les últimes dades de l’Associació d’Alzheimer indiquen que ara hi ha uns 5,8 milions de persones que viuen amb la malaltia d’Alzheimer tan sols en els E.E.U.U.
La malaltia d’Alzheimer afecta gairebé un terç dels adults majors i està augmentant de manera dramàtica, fins a adquirir característiques de veritable pandèmia, afectant actualment a uns 43 milions de persones a tot el món.
Proteïna tau com a responsable de la MA
Dins de les causes possibles d’aquesta patologia neurodegenerativa, es considera que la proteïna tau jugaria un paper preponderant en mantenir estabilitzada l’estructura de les neurones. En aquesta malaltia, s’ha observat que aquesta macromolècula adquireix un aspecte anormal, formant unes espècies de cabdells superenrollados, que afecten la normal comunicació interneuronal.
La forma en què la proteïna tau apareix en tot el cervell dels malalts d’Alzheimer s’ha prestat per especulacions dins de l’ambient científic. Una hipòtesi que es maneja per explicar aquesta troballa és que la tau anòmala comença en un lloc i després es propaga a altres regions cerebrals, deslligant una reacció en cadena, coneguda com “propagació transneuronal”, que està avalada per estudis en ratolins.
Una altra hipòtesi és la “vulnerabilitat metabòlica”, la qual diu suposa que tau se sintetitza localment en les neurones, però que algunes regions exhibeixen majors demandes metabòliques, que les torna més vulnerables a l’acció de la proteïna. En aquests casos, tau seria un marcador de patiment neuronal.
La tercera hipòtesi, anomenada de “suport tròfic”, també suposa que algunes regions cerebrals són més vulnerables que altres, de manera que estarien més exposades a la manca de nutrients a la regió en particular, o bé, tindria a veure amb els patrons de expressió gènica per a les proteïnes.
Donats aquestes troballes, moltes de les actuals investigacions estan dirigides a desenvolupar vacunes que aturin o previnguin l’Alzheimer a través d’anticossos específics, dirigits contra les proteïnes anòmales detectades, tant la beta amiloide, com la tau, a fi d’evitar el deteriorament neuronal que s’ha observat en aquesta patologia.
Vacuna a prova
Investigadors de la Universitat de Nou Mèxic (UNM) estan treballant en una vacuna, que esperen pugui servir per prevenir la malaltia d’Alzheimer.
Kiran Bhaskar, professor associat del Departament de Salut i Ciències de la UNM, s’ha dedicat a estudiar la malaltia durant l’última dècada, que es va iniciar el 2013, explica optimista: “Jo diria que es necessitaran uns cinc anys per generar la idea i obtenir la vacuna que funcioni completament “.
Bhaskar i el seu equip van començar a provar la vacuna en ratolins, que posteriorment van ser sotmesos a una sèrie de proves, similars a laberints. Els ratolins que van ser inoculats amb la vacuna van tenir molt millors resultats que aquells que no l’han acollit.
“Fem servir un grup de ratolins amb malaltia d’Alzheimer i els administrem una sèrie d’injeccions”, va dir l’estudiant de doctorat Nicole Maphis, “El que vam triar com a objectiu ser una regió específica de tau, com es va veure en la tau patològica, que són comuns en la malaltia d’Alzheimer. Volíem fer una vacuna contra això “, que a més va explicar que la vacuna es dirigeix contra una proteïna específica -la TAU- que es troba comunament en els cervells dels pacients amb malaltia d’Alzheimer, on” Aquests anticossos semblen haver eliminat la tau patològica. La tau patològica és un dels components d’aquestes embulls que trobem en els cervells dels pacients amb malaltia d’Alzheimer “, ha afegit. La resposta va durar mesos, segons ha informat la UNM.
Aquestes proves només han estat realitzades en ratolins i ja que els fàrmacs que semblen funcionar en ratolins no sempre tenen el mateix efecte en els humans, es requerirà un assaig clínic amb persones per veure si el medicament funciona en els pacients reals, que és un treball difícil i costós, que no garanteix que funcions de manera efectiva, com va explicar Bhaskar: “Hem d’assegurar-tenir una versió clínica de la vacuna per poder provar-la en les persones”.
Provar només un grup de pocs pacients costaria al Departament de Ciències de la Salut de la UNM uns US 2 milions, de manera que en l’actualitat Maphis i Bhaskar estan buscant associacions estratègiques amb empreses interessades, que els ajudin a obtenir una vacuna aplicable en la clínica.
font:https://nacionfarma.com
