Investigadors de la Universitat de Salamanca està dissenyant un dispositiu que servirà per diagnosticar Alzheimer de manera precoç a través de l’anàlisi de la veu de la gent gran. Diferències en la prosòdia i l’acústica gairebé imperceptibles a l’oïda humana permeten distingir a les persones amb principis de demència mitjançant un programa d’ordinador. Després de reconèixer aquests paràmetres i elaborar una equació que permeti identificar el problema, els científics volen construir un dispositiu eficaç i senzill que alerti davant els primers indicis d’Alzheimer.
Fins ara, “no hi ha una prova directa que permeti reconèixer de manera fefaent la presència de la malaltia”, afirma en declaracions a DiCYT Juan José García Meilán, professor de la Facultat de Psicologia i responsable del projecte. La millor eina són les ressonàncies magnètiques, però tenen un cost altíssim i no ofereixen un diagnòstic precoç fiable, ja que reconeixen cert deteriorament cognitiu que en alguns casos podria no ser neurodegeneratiu, sinó estar associat a l’edat.
Per això, el repte de molts investigadors és trobar mètodes fiables, barats i que no resultin molestos per a les persones grans. Existeixen alguns tests amb aquest propòsit, però que només detecten símptomes de deteriorament avançat, com l’oblit de noms comuns o de la pròpia data de naixement.
No obstant això, en la veu poden alterar-se molt abans certs paràmetres acústics i prosòdics. Es tracta de factors “no audibles”, aclareix la investigadora Olga Ivanova, “que s’han d’estudiar amb un programa d’anàlisi acústica que mostra les característiques vocàliques d’una emissió sonora”. Aquesta eina transforma la veu humana en gràfics que permeten distingir els grans amb principis de demència.
Pioners en establir aquesta associació
A grans trets, “les persones amb Alzheimer tendeixen a tenir veus més agudes, amb més harmònics i perden el soroll vocàlic característic de la gent gran”, apunten els investigadors, que al costat del grup de Francisco Martínez, a la Universitat de Múrcia, han estat pioners al món a l’hora de relacionar les característiques de la veu amb les demències, després fixar-se en altres científics que estaven fent el mateix en Parkinson.
Després d’identificar una sèrie de paràmetres clau, han desenvolupat una equació discriminant que pot identificar les persones amb principis d’Alzheimer, probablement, amb una anticipació de dos o tres anys respecte a altres mètodes, un temps que pot ser decisiu per enfrontar-se a la malaltia.
Fàcil d’interpretar
El repte en el qual estan embarcats ara els investigadors és arribar a construir un dispositiu que integri tots els passos, amb una gravadora especialitzada, un programa d’anàlisi de veu i un altre que apliqui l’equació per oferir el resultat final. Seria “un aparell que faci de forma automàtica tot el que nosaltres vam realitzar al laboratori”, de manera que qualsevol professional sanitari o persona encarregada de la cura de persones grans pogués utilitzar-lo, ja que els resultats serien “fàcilment interpretables”.
Aconseguir-està una mica més a prop gràcies al fet que aquest projecte ha estat guardonat amb el primer premi de la categoria Idea Empresarial al Concurs Iniciativa Campus Emprenedor, de la Fundació Universitats i Ensenyaments Superiors de Castella i Lleó (FUESCYL), però encara queden detalls per polir tot i que la idea ja acumula sis anys de treball.
Amb el suport de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Salamanca i del Centre de Referència Estatal (CRE) d’Atenció a Persones amb Alzheimer i Altres Demències, amb seu a la ciutat, a més d’algunes residències, els investigadors han avaluat ja a unes 450 persones des que van iniciar aquesta línia d’investigació.
A la recerca de les paraules més apropiades
Fins ara, el mètode pel qual analitzaven la veu era la lectura del primer paràgraf del Quixot, però en l’actualitat, tracten de buscar frases que siguin més adequades. “No volem que sigui una prova de lectura, sinó de llenguatge espontani” sense deixar de ser el més simple que sigui possible.
Per això, aquest projecte aglutina disciplines tan variades com la lingüística, la neuropsicologia, la fisiologia, estadística o la física, i compta amb el suport d’una empresa que s’està encarregant de la construcció del dispositiu final.
A més, els científics comencen a pensar ja en la potencialitat que té la veu de cara al diagnòstic d’altres patologies. “Ho hem aplicat en esquizofrènia i en qüestions emocionals”, apunta García Meilán, “fins i tot estem pensant en les seves possibilitats de cara al reconeixement de la mentida en judicis”.
José Pichel Andrés/DICYT
