Les troballes, publicades aquest dimarts a la revista científica ‘Nutritional Neuroscience’, apunten que els investigadors no han trobat evidència clínica sòlida de vitamina D com a agent neurològic protector.
“El nostre treball contraresta una creença sostinguda en alguns sectors que suggereix que els nivells més alts de vitamina D poden tenir un impacte positiu en la salut del cervell”, assenyala l’autora principal de l’estudi, Krystal Iacopetta, doctoranda a la Universitat d’Adelaida (Austràlia).
Sobre la base d’una revisió sistemàtica de més de 70 estudis preclínics i clínics, Iacopetta va investigar el paper de la vitamina D en una àmplia gamma de malalties neurodegeneratives. Tal com assenyala la invesgitadora, estudis anteriors havien trobat que els pacients amb una malaltia neurodegenerativa tendien a tenir nivells més baixos de vitamina D en comparació amb els membres sans de la població.
“Això va portar a la hipòtesi que augmentar els nivells de vitamina D, ja sigui a través de més exposició als raigs UV i al sol o prenent suplements de vitamina D, podria tenir un impacte positiu. Una creença generalitzada de la comunitat és que aquests suplements podrien reduir el risc de desenvolupar trastorns relacionats o limitar la seva progressió. No obstant això, els resultats de la nostra revisió en profunditat i una anàlisi de tota la literatura científica indiquen que aquest no és el cas i que no hi ha evidència convincent que doni suport la vitamina D com agent protector del cervell “, ha explicat.
Iacopetta creu que la idea de la vitamina D com un protector neurorelacionado ha guanyat força en base a estudis observacionals en oposició a l’avaluació de tota l’evidència clínica. En el seu estudi, han trobat un vincle “associatiu”, i no una “relació causal directa”. “No vam poder establir un paper clar d’un benefici neuroprotector de la vitamina D per cap de les malalties que investiguem”, afegeix.
Font:www.larepublica.com
