Ja des de l’antiguitat les persones grans eren respectades -i inclòs venerades- per la seva experiència i saviesa adquirida al llarg dels anys, i ocupaven llocs destacats en la política i en la societat.
El fet d’arribar a edats avançades era un privilegi, ja que la longevitat es contemplava com una recompensa divina dispensada als savis i justos, que només es podia assolir amb l’ajuda dels déus.
Això a la prehistòria era tot un orgull per al clan o la tribu donat que els vells eren els dipositaris del saber, la memòria que els connectava amb els seus avantpassats, tenint en compte que la història no arribava d’uns als altres a través de la escriptura sinó per la transmissió oral que les diferents generacions anaven explicant.
Al llarg del temps la concepció de la vellesa ha variat en les diferents cultures i en les diferents èpoques.
Ja a l’època dels egipcis, 2.450 anys abans de crist, trobem textos que deixen constància del problema de l’envelliment; concretament, un d’ells, escrit pel visir Ptah-Hotep, sobre el faraó Tzezi en el que es diu: “Les seves facultats disminueixen, li és impossible recordar-se avui del que va passar ahir. La vellesa és la pitjor de les desgràcies que pot afligir a un home. Com de penós és el viatge del vell”.
I és que la vellesa és una etapa més de la vida de l’ésser humà, i ha estat interpretada, segons el context social i cultural del moment i també des de les diferents etapes polítiques, econòmiques i religioses en les que a les persones grans els ha tocat viure.
En els nostres dies aquest col·lectiu ha emergit amb força a causa de la seva longevitat, les seves exigències i implicacions a la societat, el seu dinamisme i les seves necessitats socials, que de vegades passen desapercebudes per a la resta de la població, que no valora l’esforç que històricament han fet i que durant molts anys també han estat el pal de paller de moltes famílies i el motor de la economia i que gràcies al seu esforç han aconseguit el benestar del que actualment gaudim.
Per això, quan parlem del maltractament a les persones grans, tot i que és una realitat, ens costa d’entendre a molts de nosaltres, però actualment és una de les formes de violència més ocultes i que sovint té el seu origen en la ignorància i el desconeixement i no pas en la malevolència.
El silenci és còmplice moltes vegades, és un tema tabú i a la gent gran li falta sovint informació sobre els seus drets. Ser gran s’associa a la improductivitat i passivitat i es relaciona a un ser depenent que socialment es veu com una càrrega.
En ocasions el maltractador no és conscient de que pot ferir la sensibilitat de les persones grans, ja sigui física o verbalment -com per exemple parlar-li irrespectuosament o cridar-li per qualsevol cosa que per l’edat, la falta de mobilitat o per malaltia no és capaç de controlar- i hem de ser molt curosos en l’agressivitat que poden patir els ancians ja sigui per negligència, per no entendre la problemàtica o de forma inconscient.
A mesura que envellim podem desenvolupar problemes de salut que provoquen disminució de les facultats, de la visió i de la capacitat de raonar, la qual cosa ens torna vulnerables i febles. És un problema relativament freqüent i és difícil, de vegades, entendre que emocionalment o verbalment les paraules i les actituds negatives poden provocar patiment i ferir sensibilitats.
Hi ha altres maneres de maltractament més greus, que queden reflectides i explicades suficientment en aquesta guia que teniu a les vostres mans, la qual esperem sigui de gran utilitat per a tots vosaltres.
Tot i que sembla incomprensible, el maltractament és una realitat i crec que les persones grans es mereixen tot l’afecte, respecte i comprensió perquè han donat part de la seva vida perquè la nostra seguís endavant.
Avui dia, a causa de l’important augment de persones d’edat avançada, l’envelliment de la població genera una situació social totalment nova des de l’inici de la història de la humanitat. El repte i el compromís de tots nosaltres és assolir un envelliment satisfactori, vetllar per la qualitat de vida de les persones grans i aconseguir un futur més saludable i més digne per a aquesta i les futures generacions.
M. Rosa Giner Quiñonero, Presidenta de l’AFA Baix Llobregat
Avui dia no hi ha a Catalunya cap llei específica sobre els maltractaments a les persones grans sinó que els aspectes concrets d’aquests maltractaments estan previstos en el dret penal o en lleis sobre drets humans, de la propietat, de violència de gènere o de salut mental.
Mentrestant, segons les dades oficials, els maltractaments a persones grans ha crescut considerablement i aquesta xacra social l’hem d’aturar unint-nos, administracions, entitats i ciutadania en general.
Des de l’Associació Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat volem fer un pas endavant per fer front a aquests maltractaments i hem implementat als nostres serveis un programa de detecció dels maltractaments a persones grans amb Alzheimer i altres demències i l editat la guia sobre maltractaments en persones amb alzheimer o demència, entre altres accions, però, volem posar un èmfasi especial en la prevenció dels maltractaments des de tres punts de vista:
-donant més recursos als nostres professionals perquè puguin afrontar els maltractaments amb mètodes més eficaces,
-facilitar als cuidadors d’aquestes persones de les eines i els mitjans necessaris per alleugerir la càrrega i prevenir l’esgotament i la claudicació,
-i formar i informar a la ciutadania en general de les mesures de prevenció recollides a la nostra legislació, amb les quals podem evitar l’aparició dels maltractaments.
Desitgem que aquesta guia sigui un instrument útil per aconseguir reduir o eliminar els maltractaments a aquestes persones grans, que es troben sense capacitat de decisió i que depenen exclusivament de l’amor i el respecte, que es mereixen, i que nosaltres podem oferir-los.
Esther Villegas Luna, tècnica AFA Baix Llobregat, redacció i coordinació de la Guía.
