L’aïllament social augmenta l’agitació i la asimetria en l’atròfia cerebral de la malaltia d’alzheimer, segons un estudi, realitzat a Espanya a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fet amb ratolins que, un cop aïllats, van augmentar fins al doble la hiperactivitat pròpia de la patologia.
L’estudi, que publica la revista ‘Frontiers in Psychiatry’ en un especial sobre l’impacte de la mort, el dol i la solitud en temps de COVID-19, també constata un increment de la asimetria de l’atròfia de l’hipocamp, una àrea cerebral clau per a la memòria.
El treball l’han dut a terme investigadores de el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i d’l’Institut de Neurociències (INc) de la UAB, que han estimat l’impacte de l’aïllament obligat per la pandèmia en pacients ancians amb demència.
Segons les investigadores, el treball pot servir de guia per a replantejar les condicions de vida dels malalts d’alzheimer a partir de la coronavirus.
Les científiques han analitzat l’efecte de l’aïllament en ratolins mascle amb estats avançats d’Alzheimer usant proves conductuals, que podrien assemblar-se a les aplicades en les residències de gent gran, i han comparat els resultats amb un grup de rosegadors amb Alzheimer sense aïllar i amb un altre d’animals sans amb envelliment normal.
El treball l’han fet amb ratolins mascle perquè el sexe masculí és el més afectat a la COVID-19 i també el que mostra més deteriorament en el seu sistema neuro-immuno-endocrí i pitjor supervivència davant la demència.
Els principals troballes demostren que l’aïllament exacerba la hiperactivitat dels ratolins amb Alzheimer fins al doble de la que tenen a causa de la patologia, així com l’aparició de comportaments estranys.
Aquest augment es va mostrar de forma consistent en funcions motores gruixudes, que impliquen el moviment de braços, cames, peus o de tot el cos, però també en la funció motora fina, els petits moviments que es produeixen a les mans, canells, dits, peus , llavis i llengua.
Els animals aïllats també van mostrar patrons emocionals semblants a l’ansietat i canvis en les seves estratègies d’enfrontament a l’estrès.
“Són resultats preocupants, ja que l’agitació és un dels principals símptomes neuropsiquiàtrics associats a les demències, que causa una càrrega important per al cuidador i, en alguns casos, el seu maneig clínic pot arribar a ser un desafiament”, ha comentat Aida Muntsant , primera autora de la investigació, que forma part de la seva tesi doctoral.
Les investigadores també han analitzat l’efecte de l’aïllament en altres variables neuropatològiques, amb diferents resultats.
“Encara variables característiques de la malaltia, com la patologia tau, no es van modificar, d’altres, com l’atròfia asimètrica de l’hipocamp, es va trobar augmentada amb l’aïllament. Aquesta disfunció ha estat descrita recentment en pacients humans amb demència i modelada aquí per primera vegada en un model animal de malaltia d’Alzheimer “, ha destacat Lydia Giménez-Llort, catedràtica en Psiquiatria i investigadora de l’INc que ha dirigit l’estudi.
L’estudi ha constatat també que tots els ratolins amb Alzheimer van perdre pes corporal i renal, efectes que també s’han vist en pacients amb COVID-19, però la pèrdua va ser major amb l’aïllament.
“Pensar com ha de ser l’era poscovid-19 per a la gent gran implica redissenyar les seves condicions de vida, la seva atenció i rehabilitació i maneig de la solitud forçada per les mesures de distanciament físic, per això és necessari i urgent estimar l’impacte que aquestes mesures tindran en la gent gran més fràgils, com els que pateixen una demència “, han conclòs les investigadores.
Amb informació de l’Informador.mx
font: https://www.presencia.mx/nota.aspx?id=174917&s=10
