Avui és 21 de setembre, Dia Mundial de l’Alzheimer, una data que ens agradaria oblidar. Una data en què aquesta malaltia és protagonista i en la qual es recorda a les milers de famílies que, tots els dies de l’any, s’enfronten a ella minut a minut.
Dos de cada tres espanyols afirmen que tenen o han tingut en el seu entorn a una persona amb Alzheimer. Un familiar de primer grau en més d’una quarta part dels casos. Més de 900.000 persones afectades de demència a Espanya. Són dades que alberguen milers de situacions, complexes i doloroses, a les quals cal donar resposta i reconeixement.
Les famílies amb persones amb Alzheimer hem patit l’impacte de la Covid-19 amb especial duresa. Hem vist, amb tristesa i impotència, com el tancament dels centres de dia, el canvi en les rutines o les dificultats en les residències afectaven de forma negativa a la seva salut i benestar. Moltes famílies s’han vist a el límit de la seva resistència, especialment les persones cuidadores. En molts casos no s’ha pogut oferir la resposta que necessitaven. Són les històries que s’amaguen darrere les xifres.
Les dificultats han estat moltes: confinament, aïllament, confusió, por, desorientació, dificultat per complir les mesures de protecció i jornades gairebé sense respir per als cuidadors. Com a societat, és el nostre deure situar la protecció i l’atenció de les persones en situació de fragilitat o dependència entre les nostres prioritats. No ens podem permetre el contrari i hem d’aprendre del que ha passat.
En dies com avui també constatem que, malgrat els avenços científics, queda molt camí per recórrer. Molts sabem que és tard per als nostres avis, pares, esposos o germans afectats. Però estem esperançats que serem capaços de prevenir-lo i curar-lo en un futur, que esperem proper, i que podrem lliurar als nostres fills i néts d’aquesta amenaça. És un gran repte. Un repte que exigeix nou coneixement científic, determinació, imaginació i investigació. No hi ha altre camí.
L’actual pandèmia és una amenaça sanitària i un repte científic urgent i, mentre la situació ho requereixi, sens dubte s’ha de dotar de recursos la lluita contra la Covid-19 i les seves conseqüències. Però l’Alzheimer i les demències són una pandèmia estructural. Sense curació, i amb l’esperança de vida en augment, el 2050 el nombre de casos podria duplicar-se. Els que l’hem viscut de prop sabem el que aquesta xifra implica. No podem obviar els recursos necessaris per a progressar en la seva prevenció i tractament.
El Dia Mundial de l’Alzheimer hauria de ser un dia per oblidar, perquè esborrar-lo de l’calendari significarà que hem aconseguit vèncer aquesta malaltia i que hem donat anys de salut i qualitat de vida a centenars de milers de persones ia les famílies que, sense descans, les tenen cura .
Cristina Maragall, presidenta de la Fundació Pasqual Maragall
Font: www.lavanguardia.com
