Les noves i més senzilles proves de diagnòstic precoç que es comencen a aplicar -a partir d’una anàlisi de sang- i els prometedors tractaments que ja s’estan provant en humans -basats en anticossos monoclonals- situen les malalties neurodegeneratives, entre elles l’Alzheimer, davant d’un nou escenari.
Així ho perceben diversos científics que bolquen la carrera a estudiar les malalties neurodegeneratives i les seves repercussions personals, familiars i econòmiques, que han alertat de la importància d’anticipar-se a l’arribada dels primers símptomes del deteriorament cognitiu i han celebrat els resultats dels primers tractaments que actuen sobre les causes i no sobre els símptomes.
Convocats per la Fundació Ramón Areces a Madrid a una jornada sobre la demència i els avenços per combatre-la, Gemma Salvadó, de la Unitat de Recerca sobre Memòria al Departament de Ciències Clíniques de Malmö (Suècia), i Alberto Lleó, director del Departament de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona fan per a EFE una radiografia d’aquests avenços.
Parlen de “punt d’inflexió” davant de l’ús (aprovat als Estats Units i pendent d’acceptació a Europa) dels primers medicaments que modifiquen el curs de la malaltia, però també de la importància de la investigació i de la inversió per frenar “la epidèmia del segle XXI” davant l’augment progressiu de l’esperança de vida i amb ell de les malalties neurodegeneratives associades a l’edat.
Els investigadors han incidit en la importància dels “factors modificables” (ni genètics ni ambientals) que poden ajudar a prevenir el desenvolupament de la demència, a la importància de la dieta, de l’exercici o de bandejar l’alcohol i el tabac.
I apel·len també a la transcendència de les relacions intrapersonals, de la socialització, de la comunicació o de la cultura; i fins i tot de posar remei a problemes molt senzills, com fer servir un audiòfon per evitar la incomunicació i el deteriorament cognitiu.
Bo per al cor, bo per al cervell
“El que és bo per al cor és bo per al cervell”, ha manifestat a EFE Gemma Salvadó, que ha incidit que aquestes malalties estan en un “moment clau” i ha observat com a exemple que fa pocs anys les farmacèutiques havien deixat pràcticament d’invertir perquè semblava impossible trobar un tractament, “i han tornat” després de comprovar l’eficàcia dels primers biomarcadors per detectar la malaltia i dels primers medicaments per aturar-la.
Entre les més prometedores proves de diagnòstic -encara que encara no estan incorporades a la pràctica clínica- situa les anàlisis de sang, convençuda que permetran detectar l’Alzheimer abans que apareguin els primers símptomes o discriminar aquest d’altres trastorns mentals amb què es poden confondre (com la depressió).
Els afectats per alzheimer a Espanya podrien triplicar-se el 2050, fins a 3,6 milions
Aquestes proves per a la detecció precoç de la malaltia podrien incorporar-se aviat a la rutina clínica i substituir l’anàlisi del líquid cefaloraquidi que rega el cervell i la medul·la espinal, que reporta amb molta fiabilitat la presència de la malaltia però que és molt costós i invasiu.
I a les possibilitats de fer un diagnòstic precoç de la malaltia Alberto Lleó suma la irrupció dels primers tractaments que actuen sobre les causes de la malaltia i que poden alentir-ne el desenvolupament, encara que també es refereix al desafiament que suposa decidir qui ho rebrà , perquè són tractaments de moment molt costosos que requereixen hospitalització, una administració “endovenosa” i la realització de diverses proves (ressonàncies) periòdiques per garantir la seguretat.
“Ja no parlem de tractaments prometedors; parlem de realitats”, ha observat Alberto Lleó per referir-se a l’eficàcia que estan demostrant els anticossos monoclonals que es dirigeixen a la proteïna “beta amiloide” per retardar el deteriorament cognitiu i la progressió de l’Alzheimer.
Avenços científics i tecnològics
Entre els tractaments més esperançadors situa a més els que es dirigeixen contra la proteïna “tau” (implicada també en les malalties neurodegeneratives), que ja s’estan provant en les primeres fases d’assajos clínics en humans i demostrant resultats “molt prometedors”.
I als avenços mèdics, el director del Departament de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau afegeix els reptes i desafiaments tecnològics, que permeten per exemple a través d’ultrasons “obrir” la barrera hematoencefàlica (que separa el flux sanguini del teixit cerebral) per permetre que un medicament passi a l’interior del cervell i després es torni a tancar. “Semblava ciència ficció, però això es pot fer avui”.
Són avenços i desafiaments que estan superant les successives fases d’assaig i obtenint l’aprovació de les diferents agències reguladores, però els dos investigadors han incidit que encara falten passos per salvar fins a la seva aplicació a la clínica diària, i en la transcendència de reforçar la inversió i la investigació per combatre la demència en una societat cada vegada més envellida.
També que la recent publicació del primer cas de transmissió accidental d’Alzheimer (cinc pacients al Regne Unit que van ser tractats amb una hormona del creixement contaminada) no ha encès cap senyal d’alarma nova.
Han insistit que aquestes tècniques estan en desús i que aquesta no és una malaltia contagiosa, sinó un trastorn en què s’estan fent passos “gegantins” per fer un diagnòstic abans que apareguin els símptomes i per aconseguir tractaments eficaços que pal·liïn les enormes repercussions personals, socials i econòmiques que comporta.
Las pruebas de detección y los nuevos tratamientos sitúan el alzhéimer ante un nuevo escenario
