ca

Lass, el gos llaurador que guia al seu amo amb Alzheimer.

 

Lass va arribar a la vida de Mariano amb l’objectiu d’acompanyar-i esdevenir un suport després del seu diagnòstic d’Alzheimer, una situació que el va sorprendre molt jove, amb només 60 anys. En aquest moment, Mariano portava una vida laboralment molt activa i la confirmació de la malaltia li va fer perdre el somriure i les ganes de seguir endavant. De fet, reconeix Carmen seva dona, «estava tot el dia assegut al seu sofà, deprimit …». En les fases inicials, corrobora el seu fill, Carlos, «el meu pare no volia sortir de casa, amb prou feines parlava … Creiem que encara era prou conscient que alguna cosa li passava. Entenia el que significava el procés ».

Però després de set anys en la família, aquest pagès ha aconseguit no només que el seu amo pugui sortir al carrer sense perdre cada vegada que surten junts a passejar, sinó que a més li ha tornat el caràcter alegre que la malaltia es va portar, convertint-se en molt més que un animal de companyia. «Lass és un suport fonamental que ha fet que el meu pare recuperi la seva autonomia i que li ha tornat el caràcter alegre i entusiasta i les ganes de viure», apunta aquest jove.

Per aquest motiu, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Madrid (COLVEMA) ha concedit a Lass el premi Benestar Animal 2018 en la categoria de «Animal compromès amb la societat» per la seva implicació i la millora de la condició en la vida del seu amo i per haver-se convertit en molt més que un animal de companyia. «La gran tasca que poden realitzar animals com aquest, potser fins ara més coneguts per la seva tasca com a gossos pigall de persones cegues, és indubtable», remarca el president d’aquesta entitat, Felipe Vilas. És més, afegeix Carlos, «un cec no veu, però dirigeix ​​al gos. En el cas de l’Alzheimer, el gos també dirigeix ​​».

Aquesta capacitat de Lass per acompanyar Mariano i tornar a casa sense problemes és una habilitat que aquest pagès ha desenvolupat amb el temps, gràcies a les cures i dedicació de la seva família. Lass no ha rebut cap tipus d’entrenament especial, més enllà del temps i l’afecte que Mariano i la seva família li dediquen. «Un veterinari ens va recomanar aquesta raça perquè solen ser animals molt intel·ligents, dòcils i amb capacitat d’aprenentatge. A més amb Lass creiem que hem tingut molta sort. No sé si el gos és conscient o no que el guia al meu pare, però quan surten a passejar pel barri sempre sap quina és la nostra casa ». 

 

Els beneficis de gossos guies

Fins fa relativament pocs anys, prossegueix el president de Colvema, «eren només animals de treball i companyia, però ara s’ha vist que hi ha una transmissió d’emocions a les persones molt important. Això, en una societat cada vegada més envellida, cobra vital importància, perquè tenir un animal pot afavorir que la persona es mantingui activa física i intel·lectualment. Haurà de passejar el gos, i cuidar-… amb tot el que això comporta de sociabilitat ».

En aquest cas concret, puntualitza Carles, «pensem que l’exercici que el meu pare ha fet amb Lass, amb qui sortia a mínim dues o tres vegades al dia a passejar durant mitja hora ha servit per retardar l’avanç de la malaltia. Perquè aquests malalts solen sortir cada vegada menys de casa. I encara que no tinguis Alzheimer, si cada vegada et mous menys, el deteriorament en molts aspectes és més gran ».

«Sense oblidar -prossegueix-, aquesta part emocional. El meu pare sap que Lass és el seu gos, i ha connectat emocionalment amb ell. Això és molt important perquè quan va avançant el deteriorament la interacció d’aquests malalts amb altres persones es va complicant, perquè la relació és més complexa. Diguem que amb Lass és més directa, d’afecte, d’afecte … Més simple, però molt reconfortant ».

Cal no oblidar que aquests beneficis, confirma el president de Covelma, «són extensibles a nens amb autisme, amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) … i multitud de casos en què l’animal aporta molt més que companyia : aporta emocions absolutament beneficioses que es poden utilitzar en la realització d’infinitat de teràpies ». «És veritat que intervenen moltes variables que a nosaltres ens han quadrat (com que faci de guia), però és indubtable que la part afectiva del vincle que s’estableix és fàcil de reproduir en qualsevol altre cas», conclou Carles. 

 

IV edició dels Premis Benestar Animal

El Col·legi Oficial de Veterinaris de Madrid (COLVEMA) ha celebrat aquest any la quarta edició dels seus Premis Benestar Animal amb els que reconeix la tasca de particulars, institucions i empreses en el foment del benestar i la qualitat de vida dels animals. El certamen és una iniciativa creada pel Col·legi Oficial de Veterinaris de Madrid l’any 2015 per reconèixer l’esforç de particulars, entitats i empreses en el foment del benestar i la qualitat de vida dels animals, així com per remarcar els beneficis que aquests aporten a la societat.

Al costat de Lass, en aquesta edició els altres guardonats han estat SEPRONA (Servei de Protecció de la Naturalesa), en la categoria de «Institució compromesa amb el benestar animal»; Llet Pascual, a la categoria de «Empresa compromesa amb el benestar animal», i Rosa Montero, en la categoria de «Persona compromesa amb el benestar animal».

Amb el lliurament d’aquests premis, la institució col·legial pretén conscienciar la ciutadania sobre la importància que té el benestar dels animals i la seva participació en la societat ja que, tal com explica el president de COLVEMA, Felipe Vilas, «els animals ofereixen , en la majoria dels casos, molt més que companyia, ja que s’acaben convertint en un membre més de la família ».

En la primera edició, COLVEMA va premiar la productora de la pel·lícula Truman, Marta Esteve, per la seva sensibilitat en reflectir el vincle afectiu que es crea entre una persona i la seva mascota, així com a Tango, un gos pioner en la intervenció en teràpies amb gent gran, nens malalts o amb alguna discapacitat. A més, es va premiar també a Renfe Rodalies per convertir-se en el primer mitjà de transport públic en permetre als viatgers desplaçar-se amb les seves mascotes a la Comunitat de Madrid.

Precisament, en l’edició de 2016 es va guardonar a la Comunitat de Madrid per l’aprovació de la Llei de Protecció d’Animals de Companyia; Nick, el gos del gran grup cinológico de la ui Canàries per la localització de víctimes en l’esfondrament d’una edició a Tenerife i al ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, per la seva defensa de la creació d’una llei de protecció animal d’àmbit estatal.

Finalment, en l’edició de 2017, la institució va premiar la directora de l’Institut Jane Goodall del Congo, Rebeca Atencia; a CINI, una gosseta d’alerta mèdica especialista en la detecció de pujades i baixades de sucre en pacients amb diabetis, i al grup de rehabilitació de fauna autòctona, GREFA, que té a Majadahonda l’Hospital de Fauna Salvatge més gran d’Europa. A més, en la tercera edició, el Col·legi va lliurar un guardó especial al poble nord-americà en reconeixement al compromís dels seus ciutadans amb el benestar animal, per incloure als seus animals de companyia a les tasques de rescat i auxili que van tenir lloc després del pas de l’huracà «Harvey».

 

 

Font:abc.es