L’estudi publicat a la revista ‘Neurology’ assenyala que les persones amb estudis, treball o vida social aconsegueixen millors resultats en proves de memòria.
Els investigadors han analitzat els factors genètics i vitals que poden ajudar a crear una “reserva cognitiva” que proporciona un amortidor contra la malaltia d’Alzheimer en un estudi publicat a l’edició en línia de Neurology, la revista mèdica de l’Acadèmia Americana de Neurologia.
L’equip volia saber per què algunes persones amb plaques amiloides als seus cervells associades a la malaltia d’Alzheimer no mostren signes de la malaltia, mentre que altres amb la mateixa quantitat de plaques tenen clars problemes de memòria i pensament i van descobrir quins factors com la participació a clubs, grups religiosos, esports o activitats artístiques, juntament amb el nivell educatiu als 26 anys, l’ocupació i la capacitat de lectura, poden afectar la reserva cognitiva del cervell.
lestudi suggereix que seguir aprenent al llarg de la vida pot ajudar a protegir el cervell, la qual cosa és cert fins i tot per a les persones que obtenen pitjors resultats en les proves cognitives de la infància. Estudis anteriors han demostrat que les persones amb puntuacions baixes a la infància tenen més probabilitats de patir un deteriorament cognitiu més acusat en la vellesa que les persones amb puntuacions altes.
“Aquests resultats són emocionants perquè indiquen que la capacitat cognitiva està subjecta a factors al llarg de la nostra vida i que participar en un estil de vida intel·lectual, socialment i físicament actiu pot ajudar a evitar el deteriorament cognitiu i la demència”, afirma l’autora de l’estudi, Dorina Cadar, doctora de la Facultat de Medicina de Brighton i Sussex (Regne Unit).
“És encoratjador descobrir que l’augment de la reserva cognitiva pot contrarestar la influència negativa de la baixa cognició en la infància per a les persones que podrien no haver-se beneficiat d’una infància enriquidora i oferir més resistència mental fins més tard a la vida”, comenta .
A l’estudi van participar 1.184 persones nascudes el 1946 al Regne Unit. Van fer proves cognitives als vuit anys i de nou als 69 anys. Un índex de reserva cognitiva va combinar el nivell educatiu de les persones als 26 anys, la participació en activitats d’oci enriquidores als 43 anys i la seva ocupació fins als 53 anys. També es va avaluar la capacitat de lectura als 53 anys com a mesura d’aprenentatge general al llarg de la vida, independentment de l’educació i l’ocupació.
La prova cognitiva que van fer els participants als 69 anys té una puntuació total màxima de 100. La puntuació mitjana d’aquest grup va ser de 92, la més baixa de 53 i la més alta de 100.
Els investigadors van descobrir que una major capacitat cognitiva a la infància, un major índex de reserva cognitiva i una major capacitat de lectura estaven associats a una major puntuació en la prova cognitiva als 69 anys.
També van constatar que per cada unitat daugment en les puntuacions de la prova de la infància, la puntuació de la prova cognitiva de ledat avançada augmentava en 0,10 punts de mitjana. Per cada unitat daugment en líndex de reserva cognitiva, les puntuacions cognitives augmentaven en 0,07 punts de mitjana, i per cada unitat daugment en la capacitat de lectura, les puntuacions cognitives augmentaven en 0,22 punts de mitjana.
Les persones amb una llicenciatura o altres qualificacions deducació superior van obtenir 1,22 punts més de mitjana que les que no tenien educació formal. Les persones que feien sis o més activitats de lleure, com ara classes d’educació per a adults, clubs, treball voluntari, activitats socials i jardineria, van obtenir 1,53 punts més de mitjana que les persones que feien fins a quatre activitats de lleure.
Així mateix, els que tenien un treball de nivell professional o intermedi van obtenir 1,5 punts més de mitjana que els que tenien ocupacions parcialment qualificades o no qualificades.
L’estudi també va descobrir que, en el cas de les persones amb un índex de reserva cognitiva i una capacitat de lectura més elevats, les seves puntuacions a les proves cognitives no disminuïen tan ràpidament com les de les persones amb puntuacions més baixes, independentment de les puntuacions obtingudes a les proves als vuit anys.
La doctora Michal Schnaider Beeri, de l’Escola de Medicina Icahn de la Muntanya Sinaí de Nova York, que va escriure un editorial que acompanyava l’estudi, apunta que “des d’una perspectiva de salut pública i de la societat, hi pot haver amplis beneficis a llarg termini a la inversió en educació superior, en l’ampliació de les oportunitats d’activitats d’oci i en la provisió d’activitats cognitives desafiadores per a les persones, especialment les que treballen en ocupacions menys qualificades”.
Nuevo estudio sobre los factores genéticos del Alzheimer (consalud.es)
