Una investigació en la qual participen les universitats Politècnica de Madrid (UPM) i Complutense revela “els importants beneficis” que té l’entrenament de la memòria en persones grans amb deteriorament cognitiu, en les fases preclíniques de l’Alzheimer, per retardar l’avanç de la demència que afecta gairebé 47 milions de persones al món.
L’objectiu del treball era explorar “si la reserva cognitiva, les funcions executives i la capacitat de memòria operativa serveixen per pronosticar el rendiment de majors amb i sense pèrdues subjectives de memòria (DCS) en comprensió d’oracions i tasques de denominació després de l’aplicació d’un programa d’entrenament de la memòria “, explica una de les autores, Inmaculada Rodríguez Rojo, de la Politècnica.
Per a això, es va estudiar el comportament de 66 majors, parlants d’espanyol. D’ells, 31 eren cognitivament intactes, mentre que els 35 restants van ser classificats com a grans amb DCS, és a dir, persones amb la sensació que les seves funcions cognitives s’han deteriorat, però que encara presenten un rendiment normal en proves neuropsicològiques, explica la Politècnica en un comunicat.
La comprensió d’oracions i la denominació es van avaluar en dos moments: immediatament després del reclutament (en línia de base), i sis mesos després, un cop completat el programa d’entrenament cognitiu de la Unitat de Memòria de l’Ajuntament de Madrid (UMAM).
Els resultats mostren que “el grup amb DCS es beneficia més de l’entrenament que els més grans cognitivament intactes. També observem que els millors beneficis en comprensió i denominació després de l’entrenament es produeixen en aquells majors cognitivament intactes que presentaven un pitjor funcionament executiu i baixa capacitat de memòria operativa abans de l’entrenament “, explica psicòleg Ramón López-Higes, de la Complutense de Madrid (UCM).
“Això suggereix que l’entrenament de la memòria pot retardar el deteriorament cognitiu, però que perquè aquest sigui més eficaç és necessari començar aquest tipus de treball en les etapes més inicials de la malaltia, quan els símptomes evidents encara no han començat a manifestar-se” , assenyala l’investigador.
Les conclusions serviran per “seleccionar per endavant els casos de majors cognitivament intactes que poden beneficiar en major mesura” de l’entrenament cognitiu en el domini del llenguatge i per flexibilitzar els programes d’entrenament, adaptant-los a les necessitats del pacient.
“Les dades estableixen la necessitat d’adaptar el programa UMAM de manera flexible (per exemple, en el nombre de sessions) a les característiques dels usuaris ia les funcions específiques que s’intenten mantenir o millorar” al llarg del procés d’envelliment normal, conclouen els dos investigadors.
Tot i que encara no hi ha un tractament específic contra l’avanç de l’Alzheimer, certes activitats intel·lectuals podrien “facilitar a les persones l’ús dels seus recursos cognitius per suportar el deteriorament cerebral progressiu a causa d’aquesta patologia”, afegeixen.
Si les activitats cognitives de la vida diària constitueixen “un factor protector”, és possible que els entrenaments cognitius puguin produir beneficis semblants o fins i tot majors a persones amb risc.
En el treball d’investigació, que ha estat publicat a ‘Frontiers in aging neuroscience’, col·laboren el Centre de Tecnologia Biomèdica de les universitats Politècnica i Complutense, i l’Hospital Clínic San Carlos.
font:EFE
