Les dones són hereves universals de les cures a la llar de persones dependents, quan n’hi ha, i dels seus fills; sense oblidar les tasques domèstiques, que en la majoria dels casos s’assignen de forma automàtica les mateixes dones o li adjudiquen les circumstàncies familiars.
Set de cada deu cuidadors familiars de persones dependents i malalties com l’alzhèimer són dones; també els professionals sanitaris i d’àrees de les cures són majoritàriament dones.
“No podem sacrificar la dona a fer una tasca, que per cert fa de grat i no es queixa en la majoria dels casos, perquè al final pateix un impacte enorme en la seva vida personal, social i econòmica; crec que anirem canviant, perquè necessàriament cal fer-ho i és una tasca de tots “, explica a Efe, la presidenta de CEAFA (Confederació Espanyola d’Associacions de Familiars de Persones d’Alzheimer), Cheles Cantabrana.
A poc a poc van augmentant “els homes cuidadors de les seves esposes, però hi ha una motxilla cultural que pesa molt i descàrrega en la dona la tasca de les cures”.
“El perfil de la dona cuidadora és d’uns 50 anys, filla de la persona que té cura, amb estudis mitjans, que va estar sis o set anys ocupant-se de la seva família i que va haver de deixar el seu treball en l’ 11 per cent dels casos, o fer ajustos en la seva vida laboral, el que li passa al 30 per cent “, detalla la responsable de CEAFA.
Al 2017, més de dos milions de dones van treballar a temps parcial, és a dir, una de cada quatre dones.
Quan la parella té fills, les dones són el 92,63 per cent de les persones que demanen excedències (37.531 dones per 2.986 homes), segons dades recollides per l’Institut de la Dona.
I passa una cosa semblant si a casa tenen una persona dependent: el 84,04 per cent de les excedència per cures familiars van ser sol·licitades per dones (8.421 dones per 1.599 homes).
Les cures marquen el futur de les dones i la seva trajectòria laboral, sentenciant-les amb pensions més baixes, denuncien els sindicats.
Per compensar aquesta situació, UGT ha reclamat al Govern que computin com si estiguessin treballant fora de casa els temps de cotització de les dones que han dedicat períodes d’excedència per a l’atenció a la cura de fills o dependents.
El sindicat també reclama polítiques per promoure la corresponsabilitat que permetria protegir la permanència de la dona al mercat laboral.
“No s’està complint la Constitució Espanyola, la conciliació és un dret fonamental i s’ha de garantir per llei”, destaca la vicesecretària d’UGT, Cristina Antoñanzas.
Per a la líder sindical, “els permisos parentals no retribuïts i sense cobertura de protecció social desincentiven la coresponsabilitat, ja que en les unitats familiars en què es compta amb dos ingressos salarials, es renunciarà sempre al d’inferior nivell, que sol coincidir amb el de les dones “.
Entre les propostes per avançar en corresponsabilitat, plantegen una xarxa d’infraestructures públiques de qualitat i assequibles per a la cura tant de menors, especialment de 0 a 3 anys, com pel de persones dependents.
A les dones els resulta molt difícil treure’s la llosa d’aquesta herència de les cures. Per què les dones es concentren en aquelles professions que més relació tenen amb el paper que els ha assignat tradicionalment la societat?
“El procés educatiu i de socialització està estereotipat i per tant incideix en la construcció d’expectatives de vida dels joves”, explica a Efe la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto.
“Sabem que la societat encoratja que les dones ens dediquem, per les creences i els valors, a professions que coincideixen més amb la idea que es té de la competència de les dones, en la cura de persones, l’educació, la sanitat o els serveis socials “, explica Soleto, qui planteja la necessitat d’intervenir en l’àmbit educatiu per avançar en igualtat.
Acabar amb el monopoli que tenen les dones de la cura és complicat, admet, i només es farà quan s’aconsegueixi compartir i “fer una distribució d’aquestes tasques més democràtica, enfrontant-nos a segles de tradició”, afegeix la feminista. “Aquí hi ha el repte de tota la societat”.
Ana Rodrigo, EFE
