Una de les màximes de la grafologia, que dóna títol a un llibre de l’expert José Javier Simón, diu: «Digues com escrius i et diré qui ets». I aquest és el punt de partida de l’últim estudi relacionat amb aquesta disciplina que veu la llum amb la signatura de el jove criminòleg Bañezano Carlos Monroy Alonso i els protagonistes són un grup d’usuaris de Centre de dia que gestiona l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres Demències de la Bañeza i Comarca, pacients que han permès descobrir una sèrie de trets comuns a través de l’escriptura dels afectats per aquesta malaltia neurodegenerativa.
Carlos Monroy, que és graduat en Criminologia per la Universitat de Salamanca, Màster oficial en Criminalística per la Universitat Camilo José Cela, Grafòleg i Perit Cal·lígraf per l’Institut de Psicografología i Peritatge (IpsigraP), i Perit Informàtic Forense pel centre de estudies Formació Criminalística Integral (FCI), va voler demostrar que hi ha diversos paràmetres escripturals comuns i errors gràfics en persones amb Alzheimer.
Per a això va ajuntar a nou persones de Centre de dia de la Bañeza, totes diagnosticades amb malaltia de Alzheimer, i un altre grup amb característiques similars però que no pateixen aquest tipus de demència. A totes se’ls va enviar escriure en un foli en blanc ia partir d’aquí Monroy es va centrar en analitzar els vuit grans paràmetres que contempla el mètode grafonómico de l’francès Jules Crépieux-Jamin (mida, pressió, inclinació, cohesió, forma, direcció, velocitat i ordre), «però no només en la seva forma objectiu sinó tenint en compte que l’escriptura és un reflex psicològic de la persona i que pot canviar d’un moment a l’altre», explica el criminòleg.
Després d’analitzar amb detall cada text, Monroy va descobrir que l’escriptura de les persones amb malaltia d’Alzheimer tot i tenir una major grandària posseeixen menor llegibilitat i la seva lectura és més difícil. També hi trets comuns com el menor distanciament entre lletres dins de la paraula, pressió feble amb pèrdues puntuals de tinta, molta variabilitat, falta d’ordre notable pel que fa a marges, blancs i buits en el full que els experts grafòlegs denominen ‘fantasmes gràfics’ i la signatura és senzilla, amb el nom i sense rúbrica.
Tot això ha portat a concloure que les persones amb Alzheimer mostren tremolors o torsions en la lletra motivats per la falta de psicomotricitat. «Es nota que en molts casos el malalt es queda parat pensant en com continuar el text», assenyala Carlos Monroy en un estudi on determina que després d’aquests trets grafològics s’amaguen altres aspectes com «angoixa, por, ansietat o irritabilitat» que pateix la persona diagnosticada.
L’estudi realitzat per aquest jove criminòleg Bañezano, a més d’un cap acadèmic com a treball de fi de màster, servirà com a punt de partida per aprofundir en el coneixement de les malalties neurodegeneratives i, potser, per completar un diagnòstic clínic a l’concloure i posar sobre la taula el patró comú que es dóna a l’hora d’escriure en persones que tenen Alzheimer i que no es dóna en pacients amb un altre tipus de demències.
P.J. Abajo
Fuente:https://www.lanuevacronica.com/las-huellas-que-deja-el-alzheimer-en-la-letra
