L’any 2025 i té nombroses perspectives per complir en tots els àmbits, amb promeses d’avenços significatius per a la vida de les persones. Especialment en el camp de la ciència, on els darrers avenços en fàrmacs projecten una possible millora de malalties fins ara molt difícils de tractar, com l’alzheimer. Les diferents vies de recerca en medicaments podrien canviar en un futur no llunyà les esperances dels malalts i les famílies. La complexitat i els costos dels tractaments són una altra qüestió que també caldrà abordar, però els resultats científics auguren una nova era en aquest camp de la medicina.
A l’àrea social, la sanitat pública té el 2025 algunes cites marcades, com la reforma de la legislació sobre el tabac, que ha de prohibir fumar a terrasses, i la configuració del nou copagament farmacèutic. L’educació té pendents la millora de resultats a primària i secundària, les noves proves d’accés a la universitat i la reforma de la FP. En tecnologia, la IA i els seus avenços seguiran al focus
Després que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) donés llum verda el 14 de novembre al fàrmac lecanemab per al tractament de l’alzheimer, els propers mesos seran decisius perquè els pacients puguin accedir al tractament.
El lecanemab és el primer d’una nova generació d’anticossos contra el pèptid beta-amiloide, que s’acumula al cervell de persones amb alzheimer. Els assaigs clínics han mostrat que 18 mesos de tractament redueixen la progressió de la neurodegeneració un 27% en pacients amb símptomes incipients de la malaltia. S’espera que, si el tractament es manté a llarg termini, la progressió de l’alzheimer es frena prou perquè els afectats no arribin a un estat de demència ni discapacitat.
Aconseguir que el lecanemab arribi als pacients per als que està indicat -els que es troben en fases inicials de l’alzheimer, no els que tenen malaltia avançada- suposa un repte logístic i econòmic per als sistemes sanitaris europeus, adverteix Albero Lleó, cap del servei de neurologia de l’hospital de Sant Pau a Barcelona, que ha participat al desenvolupament clínic del lecanemab.
Els fàrmacs estan indicats per a fases inicials d’alzheimer i obliguen a millorar el diagnòstic precoç de la malaltia
Un repte logístic perquè obliga a posar en marxa programes de diagnòstic precoç de l’alzheimer per identificar les persones que es poden beneficiar dels anticossos contra el beta-amiloide. A més, perquè un possible efecte secundari del tractament són petits edemes o hemorràgies cerebrals que els pacients no adverteixen però que es detecten amb tècniques d’imatge. Per això, convindrà fer quatre ressonàncies magnètiques als pacients en els primers mesos del tractament, fet que suposarà una demanda extra per als serveis de diagnòstic per imatge.
I un repte econòmic perquè el fàrmac és car i hi ha més de 100.000 persones a Espanya per a les quals el tractament està indicat. El preu que tindrà el lecanemab encara no se sap, ja que la companyia farmacèutica Eisai ho està negociant amb cada govern europeu. S’espera que a Espanya s’acordi un preu més baix que als Estats Units, on el fàrmac ja està disponible per un import de 26.500 dòlars anuals per pacient (uns 25.400 euros).
L’elevat cost del tractament pot limitar-ne l’ús a gran escala
En espera que acabi la negociació del preu, pas previ necessari perquè el lecanemab estigui disponible a Espanya, el sistema sanitari disposa dels propers mesos per adaptar-s’hi. Els neuròlegs especialistes en alzheimer esperen que els pacients puguin tenir accés al tractament a la segona meitat del 2025.
També esperen que l’EMA aprovi el primer trimestre de l’any el donanemab, un altre anticòs contra el beta-amiloide de la companyia Eli Lilly, ja disponible als Estats Units. Té l’avantatge que s’administra una vegada al mes per via endovenosa, i no cada dues setmanes com el lecanemab, i l’inconvenient de ser més car (32.000 dòlars l’any per pacient als EUA, uns 30.700 euros).
D’altra banda, el 2025 es podrien conèixer els primers resultats de la semaglutida en persones amb símptomes incipients d’Alzheimer. Aquest fàrmac actua de manera diferent als anticossos contra el betaamiloide i ja està aprovat per al tractament de la diabetis i l’obesitat amb els noms comercials Ozempic i Wegovy. La companyia Novo Nordisk, que ha esdevingut la més valuosa d’Europa gràcies a la semaglutida, ha començat a explorar el seu potencial per a l’alzheimer, el parkinson i algunes addiccions.
En la mateixa línia està investigant Eli Lilly, que ha comercialitzat la tirzepatida per a la diabetis i l’obesitat i que té assajos clínics en curs per avaluar el seu potencial contra l’alcoholisme i l’addicció a opiacis, encara que encara no s’esperen resultats en 2025.
Els fàrmacs de l’obesitat podrien millorar el tractament de l’Alzheimer
Semaglutida i tirzepatida, que actuen de manera similar sobre el receptor GLP-1, seran els dos fàrmacs amb més volum de negoci al món el 2025, segons una estimació publicada a Nature Reviews Drug Discovery. Combinant els tractaments per a diabetis i per a obesitat, les vendes pujaran a 35.610 milions de dòlars per al fàrmac de Novo Nordisk i 31.100 milions per al d’Eli Lily. En tercer lloc, se situarà el pembrolizumab de Merck per a la immunoteràpia del càncer.
Aquesta situació ha portat Novo Nordisk i Eli Lilly a desenvolupar fàrmacs millorats que actuen sobre el receptor GLP-1, perquè siguin més eficaços, més barats de produir i amb menys efectes adversos. Hi ha assaigs clínics en curs d’aquests fàrmacs més avançats, amb resultats esperats el 2025.
(…)
Josep Corbella, Celeste López, Carina Farreres, Francesc Bracero
https://www.lavanguardia.com/vida/20241229/10223684/esperances-canvis-trae-nuevo-ano.html
