Una de cada 10 persones més grans de 65 anys pateixen alzheimer, una malaltia neurodegenerativa per la qual, de moment, no existeix cura, i que ens despulla la nostra capacitat intel·lectual. Els primers símptomes d’aquesta patologia, que a Espanya pateixen unes 600.000 persones, són subtils, petits distraccions que avancen cap a la pèrdua de la memòria a curt termini.
Alguns estudis havien suggerit que aquesta incapacitat per a recordar situacions o informació recent es devia al fet que el cervell, en les primeres fases de la malaltia, començava a no ser capaç d’aprendre. Com si el pacient, tot i viure un episodi, no ho registrés.
No obstant això, un nou estudi del MIT, que recull aquesta setmana la revista Nature, demostra el contrari: que si s’emmagatzemen nous records en el cervell durant les primeres fases de la malaltia. El problema és que els pacients són després incapaços de evocar. Com si haguessin gravat un nou arxiu a l’ordinador però no sabessin trobar-lo.
“Fins i tot encara que un record sembli haver-se diluït, continua aquí. És només qüestió de trobar com recuperar-lo “, assegura en un comunicat de premsa Susumu Tonegawa, director del Centre Riken-MIT per a la Genètica de Circuits neuronals de l’Institut Picower, a Massachusetts (EUA), i autor sènior de la feina.
Aquest descobriment, considera l’investigador, llorejat amb el Premi Nobel de Medicina el 1987, “és clau, una prova de concepte” i obre la porta a desenvolupar nous tractaments que puguin revertir part de la pèrdua de memòria en les fases primerenques de la malaltia .
Aquest treball parteix d’un altre anterior en què ja van observar que ratolins amb amnèsia retrògrada -aquella que sol succeir després d’un esdeveniment traumàtic, com un accident, i que impedeix recordar què va succeir abans de la lesió cerebral-, podien formar nous records encara no recuperar memòries anteriors. Aquest troballa els va fer plantejar-se si podria succeir alguna cosa similar a les primeres fases de l’alzheimer.
“Fins i tot encara que un record sembli haver-se diluït, continua aquí. És només qüestió de trobar com recuperar-lo “
Susumu Tonegawa
Director del Centre Riken-MIT
L’experiment
Per esbrinar-ho, van realitzar un experiment amb models animal d’alzheimer, això és ratolins modificats genèticament per desenvolupin alguns dels símptomes de la malaltia, i ratolins sans. Van situar a tots els rosegadors en una sala on els van donar una petita descàrrega elèctrica a les potes. Una hora més tard, tots els animals reaccionaven amb por en entrar en aquesta mateixa sala, ja que recordaven el mal tràngol. No obstant això, uns dies després només els sans es tiraven a tremolar a tornar-hi; els que patien Alzheimer ni es recordaven de la descàrrega.
A continuació, van realitzar altres experiment en què van manipular genèticament ratolins per afegir una proteïna sensible a la llum, com una mena d’interruptor, a les neurones de l’hipocamp encarregades d’emmagatzemar els records traumàtics, com la descàrrega elèctrica. I després aplicant optogenètica, una tècnica molt precisa encara invasiva que consisteix a usar la llum per manipular l’acció de les cèl·lules, van activar aquest grup de neurones. En fer-ho, van observar que els ratolins amb Alzheimer eren capaços d’associar l’habitació a la descàrrega elèctrica.
“Les pèrdues de records en les primeres fases de l’alzheimer és un problema d’accés a la informació i no de la incapacitat de guardar nous records”
Dheeraj Roy
Primer autor de l’estudi
“Hem vist que en models de ratolí per fases primerenques d’alzheimer la memòria a curt termini és normal, però la de llarg termini està afectada per una sèrie de comportaments que depenen de l’hipocamp. Quan estimulábamos optogenéticamente aquestes xarxes de neurones dels ratolins recuperaven les suposades memòries perdudes “, resumeix a Big Vang per corre electrònic Dheeraj Roy, primer autor del treball i estudiant de doctorat en el MIT.
“Això suggereix que les pèrdues de records en les primeres fases de l’alzheimer és un problema d’accés a la informació i no de la incapacitat de guardar nous records”, afegeix.
Els investigadors asseguren en el treball que també van aconseguir reactivar memòries a llarg termini en els ratolins, tot i que reconeixen que la tècnica fracassava si intentaven estimular una regió cerebral en lloc d’una xarxa concreta de neurones.
“Podem provar a utilitzar estimulació profunda de cervell o alguns fàrmacs ja aprovats per a algunes malalties per obtenir resultats similars. La nostra recerca obre la porta a desenvolupar estratègies per a pal·liar la pèrdua de memòria en pacients en les primeres fases de l’alzheimer”, considera Roy.
No és igual en humans
Juan Domingo Gispert, responsable de la Unitat de neuroimatge del Barcelona Beta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall, es mostra caut davant l’afirmació Roy. “És cert que en persones és difícil saber si el problema de recuperació de memòria té a veure amb l’adquisició d’aquest record, el seu emmagatzematge o la seva recuperació. En aquest sentit la investigació que presenta Tonegawa és espectacular, perquè demostra que els records hi són i es poden recuperar “, opina Gispert.
Ara bé, puntualitza, l’estudi s’ha realitzat amb ratolins modificats genèticament perquè desenvolupin alzheimer. I si bé reprodueixen alguns símptomes humans, el mecanisme biològic de la malaltia és molt diferent. “En humans, primer es generen i acumulen plaques de la proteïna beta-amiloide que poden estar en el cervell fins i tot un parell de dècades sense provocar alteracions cognitives. Els primers símptomes apareixen quan ja han començat a morir neurones en l’hipocamp i això produeix pèrdues de memòria episòdica “, ressalta. A l’inrevés, doncs, que en els ratolins de l’estudi.
Gispert postil·la que “que es puguin revertir els efectes de les primeres fases de la malaltia estimulant xarxes neuronals quan ja han mort milions de neurones està per demostrar”. Per això, afegeix, la clau és intentar incidir en el procés abans que comencin a morir la cèl·lules nervioses. “Des de la Fundació Pasqual Maragall apostem per la prevenció de la malaltia, intentar detectar-la abans que apareguin els símptomes i intervenir abans que morin les neurones”.
