Un estudi del Centre de Memòria i Envelliment de la Universitat de Califòrnia (Estats Units) sobre com els escàners de tomografia per emissió de positrons (PET per les seves sigles en anglès) pot canviar el diagnòstic de l’Alzheimer ha revelat que molts pacients no tenen la malaltia .
Els resultats, presentats en la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer a Londres, es van extreure després d’una anàlisi durant quatre anys a més de 18.000 malalts amb deteriorament cognitiu lleu (DCL) o demència en què es buscava comprovar si els seus cervells contenien les plaques amiloides, un dels dos distintius de la patologia. Els investigadors van trobar que només el 54,3 per cent dels pacients amb DCL i el 70,5 per cent d’aquells que patien demència tenien realment les plaques.
Una prova positiva en amiloide no vol dir que algú pateixi Alzheimer, encara que la seva presència precedeix a la malaltia i augmenta el risc que progressi. Una prova negativa rebutja categòricament que es tingui alzheimer. Aquest descobriment podria canviar la forma en què els metges avaluen a les persones amb aquesta malaltia i, per tant, suposaria un estalvi de diners en medicaments inadequats i els conseqüents perjudicis que poguéssin aquests causar en el pacient.
Durant dècades, el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer s’ha basat més en comprovar els símptomes d’una persona que en provar l’existència del trastorn cerebral. El diagnòstic ferm no era possible fins que es realitzava una autòpsia.
En l’actualitat, el PET pot localitzar els dipòsits amiloides reveladors, i els científics estan treballant perquè es pugui arribar a detectar amb una simple anàlisi de sang. La imatge pot quantificar la quantitat d’amiloide i mostrar la seva ubicació al cervell.
Font: www.redaccionmedica.com
