ca

L’estrès i la neurosi, factors influents en el desenvolupament de l’alzhèimer.

 

(EFE).- L’estrès i els trastorns neuròtics són factors influents en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer, ha afirmat, en una entrevista amb Efe, el director del Centre d’Investigació de Neuropsicobiologia de la Cognició, César Venero.

Una persona amb neurosi té entre un 30 i un 40 per cent més de probabilitat de desenvolupar Alzheimer, mentre que l’estrès és també un “factor important” en el desenvolupament d’aquesta malaltia segons apunten diferents estudis.

Venero, que aquests dies participa a Mèrida en un curs sobre prevenció de la malaltia d’Alzheimer organitzat per la UNED, ha explicat que l’estrès afavoreix la neuropatologia associada a aquesta malaltia, és a dir “la producció de la proteïna beta-amiloide i els cabdells neurofibrilars “.

Així mateix, l’estrès pot afavorir l’aparició d’altres malalties, demències o conseqüències, com els accidents cerebrovasculars, ja que augmenta la pressió arterial, un “factor de risc” per a aquest tipus de patologies.

Venero ha explicat que l’activació neurològica que produeix l’estrès era bona “per preparar l’individu per a la lluita o la fugida”, però això “ja no té sentit”, ja que “els estressors principals de l’ésser humà en l’actualitat són factors socials” .

Així, ha apuntat que el major de tots aquests estressors és la pèrdua de la parella o d’un ésser molt estimat. En segon lloc podria estar un divorci, una malaltia o la pèrdua d’un treball.

No obstant, ha subratllat que no tothom és igual de vulnerable a aquestes situacions, ja que hi ha gent més resilient a l’estrès i, per tant, “tenen una menor probabilitat de desenvolupar diferents malalties”.

També és molt significativa la manera d’afrontar aquest estrès, perquè una persona, “davant d’una situació estressant, pot prendre diferents actituds”.

És més, l’ús de les xarxes socials i la necessitat d’estar contínuament en contacte a través d’aparells tecnològics també poden ser una font d’estrès que pot acabar desembocant “en addiccions i trastorns”.

En la seva opinió, “tot el món, inevitablement, patirà una situació d’estrès al llarg de la seva vida, perquè és impossible d’evitar”. La clau per afrontar no està a negar el seu impacte, sinó en entendre la naturalesa del mateix, aprendre de l’experiència i sortir-ne reforçat.

Per a això, cal aprendre estratègies per afrontar l’estrès i que aquest tingui un impacte negatiu menor; potenciar les parts de la personalitat que permeten manejar millor i aprendre a relaxar-se quan cal.

En aquest sentit, ha asseverat que les denominades “teràpies integrades”, en què intervenen fàrmacs i psicologia, són “les més efectives”.

Referent a això, ha remarcat que no s’han de prendre fàrmacs ‘motu proprio’, ja que poden ser molt perillosos. Un professional de la medicina és l’únic que sap “quina és la dosi que ha de prendre la persona per marcar els temps i eliminar el tractament de manera progressiva”.

“El fàrmac no soluciona el problema, sinó que ajuda a gestionar la resposta fisiològica”, ha agregat. EFE