Científics de la Universitat de Connecticut a Storrs (Estats Units) han descobert que l’exercici aeròbic (*) pot resultar efectiu per retardar o frenar el deteriorament de la funció cognitiva que pateixen els pacients amb Alzheimer, després d’una revisió de diferents investigacions sobre aquest tema.
En el seu treball, els resultats del qual publica la revista ‘Journal of the American Geriatrics Society’, van avaluar les dades de 19 estudis realitzats entre 2002 i 2015 que van mesurar l’impacte de l’activitat física en la capacitat cognitiva de 1.145 persones ja diagnosticades o amb un elevat risc de patir aquest tipus de demència.
Gairebé el 90 per cent eren assaigs controlats aleatoritzats, que són el tipus d’estudi més fiable, i la majoria dels participants (71%) eren dones, mentre que l’edat mitjana de tots ells eren 77 anys.
Aproximadament la meitat van participar en programes d’exercicis aeròbics que, en alguns casos, també incloïen exercicis de resistència, mentre que la resta només rebien l’atenció habitual que requereixen com a conseqüència de la seva malaltia.
Els exercicis aeròbics incloïen caminar ràpid, trotar, nedar, anar en bicicleta o altres activitats que augmenten la freqüència cardíaca i enforteixen el cor i els pulmons.
De mitjana, els participants els practicaven amb una freqüència de 3,5 vegades per setmana, amb una intensitat moderada, i cada sessió durava entre 30 i 60 minuts. I encara que alguns dels programes analitzats tot just van durar 8 setmanes, altres es perllongaven durant més de 6 mesos.
“Vam trobar un augment estadísticament significatiu en la funció cognitiva que va afavorir a aquells grups que practicaven més exercici aeròbic, en comparació amb els grups control”, ha explicat Gregory Panza, principal autor de l’estudi.
Per exemple, entre les persones amb una puntuació similar en les proves cognitives a l’inici de l’estudi, els que practicaven exercicis aeròbics tenien al final de l’estudi una puntuació més alta que el 69 per cent que no ho feien.
DIFERENTS OPCIONS PER MESURAR EL DETERIORAMENT
La funció cognitiva es va avaluar mitjançant diferents eines que avaluen la capacitat per a la resolució de problemes, la velocitat de processament, la capacitat motora, la multitasca i la recol·lecció d’esdeveniments, així com el reconeixement d’objectes i la capacitat per planificar-se.
Els autors admeten que aquest estudi és el primer a suggerir que l’exercici aeròbic pot ser més efectiu que altres tipus d’exercici quan l’objectiu és preservar la salut cognitiva de la gent gran amb alzhèimer o amb risc de patir-lo, ha admès Panza.
“L’exercici pot canviar la química del cervell, modificar els neurotransmissors associats amb la depressió, l’ansietat i l’estrès, així com els químics associats amb l’aprenentatge”, ha apuntat la directora del Laboratori de Fisiologia Aplicada de la Universitat de Columbia, Carol Ewing Garber, que no va participar en l’estudi.
I tot plegat, ha afegit, contribuiria a millorar l’estat d’ànim, la resistència a l’estrès i la funcionalitat del cervell, com la velocitat de processament, l’atenció, la memòria a curt termini i la flexibilitat cognitiva, entre d’altres coses “.
Font: eleconomista.es // Traducció al Català: X. R.
(*)- NdelT: “exercici aeròbic” fa referència a l’ús d’oxigen en els processos de generació d’energia dels músculs. L’exercici aeròbic inclou típicament aquells que es practiquen a nivells moderats d’intensitat durant períodes de temps extensos, fet que fa mantenir una freqüència cardíaca més elevada. En aquests tipus d’exercicis s’usa l’oxigen per a “cremar” greixos i sucre, produint trifosfat d’adenosina (ATP), el qual és el principal element transportador d’energia per a totes les cèl·lules.
Val a dir que els usuaris dels Centres Alois de l’Afa Baix Llobregat practiquen, des de fa temps, aquest tipus d’exerccii com a part de la atenció global al malalt que reben.
