Les malalties neurodegeneratives preocupen molt la comunitat científica i la societat, i per això els experts estan contínuament buscant senyals i maneres de millorar els tractaments actuals. Els últims a aportar més llum a aquest assumpte han estat un grup d’investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), que han publicat les seves troballes a la revista Alzheimer’s & Dementia: The Journal of the Alzheimer’s Association.
L’estudi s’ha centrat a millorar la detecció precoç d’aquestes malalties, i també ha millorat el sistema que ajuda a seleccionar els pacients que es poden sotmetre a teràpies experimentals.
El problema actual és que aquestes malalties es detecten molt tard tot i que hi ha alguns senyals que apareixen dècades abans. Per això l’equip va anar al Biobanc, una base de dades biomèdiques a disposició dels investigadors clínics, on hi ha registres genètics, de salut i d’hàbits de vida de mig milió de voluntaris britànics entre els 40 i els 69 anys. Es van recopilar tests de resolució de problemes, de memòria, de temps de reacció, de força de subjecció, mesures de guany o pèrdua de pes i les caigudes.
Amb tot això, es van adonar que les persones que van desenvolupar Alzheimer o demència frontotemporal van obtenir pitjors resultats en:
- Resolució de problemes.
- Temps de reacció.
- Record de llistes de números.
- Memòria prospectiva (capacitat per recordar de fer alguna cosa més endavant).
- Tests d’aparellament de figures familiars.
A més, les persones amb Alzheimer tenien més possibilitats de patir una caiguda. En aquest cas, els que tenien paràlisi supranuclear progressiva (PSP) van caure el doble.
“En mirar l’historial dels pacients, ens va resultar evident que estaven mostrant de manera subtil algun grau de discapacitat cognitiva anys abans que els seus símptomes fossin prou obvis per justificar un diagnòstic positiu”, explica Nol Swaddiwudhipong, primer autor del treball. “Això és un pas endavant per garbellar les persones a partir dels 50, aquells amb hipertensió o els que no tenen prou activitat física a la seva vida, per intentar intervenir aviat i ajudar-los a reduir el risc”.
“La gent no s’hauria de preocupar sense motiu si, per exemple, li costa recordar números de telèfon”, apunta Tim Rittman, del Departament de Neurociència Clínica de la Universitat de Cambridge. “Fins i tot els individus sans tindran puntuacions millors i pitjors que els altres. Però el que sí que és important és parlar amb el nostre doctor si ens adonem que estem tenint problemes per recordar a la nostra vida diària”. conclou.
Laura Moro
Los 5 signos que ‘anuncian’ que vas a tener alzhéimer (65ymas.com)
